Es mostren 594823 resultats

viudo
-a

<title type="display">viudo</title>

adjectiu i masculí i femení [vidu] vedovo -a. || femení ict [milana] miliobate, aquila di mare, aquila marina. || plural bot fior m sing della vedova, scabiosa sing.

viudo
-a

viudo
-da

viudo
-da

viudo
| viuda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viudo</title>

Accessory
Partició sil·làbica: viu_do
Etimologia: del ll. vĭdua ‘vídua’, que donà l’ant. viuva, al qual els juristes medievals sobreposaren el cultisme vídua; d’un compromís entre totes dues formes sorgí viuda; la forma masculina deriva de viuda
Body
  1. adjectiu i masculí i femení Vidu.
  2. femení plural botànica
    1. Planta herbàcia biennal, de la família de les dipsacàcies (Scabiosa atropurpurea ssp atropurpurea), de fulles inferiors espatulades o lirades, i fulles superiors pinnatisectes, flors liles en capítols i fruits secs indehiscents, coronats per cinc arestes calicines.
    2. viudes bordes Planta herbàcia perenne o biennal, de la família de les dipsacàcies (Knautia arvensis), de fulles basals enteres i fulles caulinars lirades o pinnatisectes, flors violàcies o rosades en capítols i fruits secs indehiscents.
  3. femení ictiologia Milana.
  4. femení ornitologia
    1. Gènere d’ocells passeriformes de la família dels ploceids (Vidua sp), que ponen els ous en nius d’estríldids i durant el zel els mascles es guarneixen amb un plomatge brillant. Destaquen la viuda del paradís (V. paradisea), la viuda règia (V. regia) i la viuda dominicana (V. macroura).
    2. Fredeluga.

viudo
| viuda

viudo

<title type="display">viudo</title>

[També vidu]
adjectiu i nom masculí i femení Una persona és viuda quan se li ha mort el marit o la muller i no s'ha tornat a casar.
enviudar, viduïtat, viudetat

viudo

viudo
-a


<title type="display">viudo</title>

    adjectiu i masculí i femení
  1. vidu.
  2. femení
  3. ictiologia Adlerrochen m.
  4. ornitologia Witwe f.
  5. viuda del paradís ornitologia Paradieswitwe f.
  6. femení plural botànica
  7. Skabiosen pl f.
    • Grindkraut n.
  8. viudes bordes Acker-Witwen-blume f.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

viudo
-a

viuent, -a

<title type="display">viuent, -a </title>

Body
    adj m f Viu, damb vida.

    Català: vivent, viu viva


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

viuent, -a

víuer

<title type="display">víuer </title>

Body
    v intr
  1. Existir. Èster en vida.
  2. Abitar un lòc. Demorar en. Sin.: víver.

  3. Català: 1. viure, existir; 2. viure, estar-se, habitar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

víuer

viure


<title type="display">viure</title>

Pronúncia: bíwɾə
    verb intransitiu
  1. [tenir vida] vivre.
  2. [passar la vida] vivre. Viure feliç, vivre heureux. Aprendre a viure, apprendre à vivre.
  3. [residir, estar-se] vivre, habiter. Viure a pagès, a ciutat, habiter à la campagne, en ville. Viu a Perpinyà, il habite à Perpignan. Viure amb algú, vivre (habiter) avec quelqu'un.
  4. [subsistir] vivre. Viure del treball, vivre de son travail.
  5. [nodrir-se] se nourrir pron, vivre. Viu només de fruita i de verdura, il ne se nourrit que de fruits et de légumes.
  6. figuradament vivre, être présent -e. Aquests moments sempre viuran amb mi, ces moments seront toujours présents en moi.
  7. deixar de viure [morir] mourir.
  8. fer viure [prolongar la vida] prolonger la vie de quelqu'un.
  9. no deixar viure [algú] ne pas laisser quelqu'un vivre en paix (ne laisser à quelqu'un aucun répit).
  10. no viure [no tenir un moment de repòs] ne plus vivre.
  11. viure a les costelles (a les despeses) [d'algú] vivre aux crochets de quelqu'un (être à la charge de quelqu'un).
  12. viure al dia vivre au jour le jour.
  13. viure bé vivre bien.
  14. viure de renda vivre de ses rentes.
  15. viure tranquil mener une existence sans heurts (une vie tranquille).
  16. verb transitiu
  17. vivre. Viure molts anys, vivre longtemps. Viure la seva vida, vivre sa vie.
  18. masculí
  19. [vida, existència] vie f. Un viure ordenat i tranquil, une vie ordonnée et tranquille.

viure

viure


<title type="display">viure</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. viure
    1. GERUNDI

    2. vivint
    1. PARTICIPI

    2. viscut
    3. viscuda
    4. viscuts
    5. viscudes
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. visc
      3. vius
      4. viu
      5. vivim
      6. viviu
      7. viuen
      1. IMPERFET

      2. vivia
      3. vivies
      4. vivia
      5. vivíem
      6. vivíeu
      7. vivien
      1. PASSAT

      2. visquí
      3. visqueres
      4. visqué
      5. visquérem
      6. visquéreu
      7. visqueren
      1. FUTUR

      2. viuré
      3. viuràs
      4. viurà
      5. viurem
      6. viureu
      7. viuran
      1. CONDICIONAL

      2. viuria
      3. viuries
      4. viuria
      5. viuríem
      6. viuríeu
      7. viurien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. visqui
      3. visquis
      4. visqui
      5. visquem
      6. visqueu
      7. visquin
      1. IMPERFET

      2. visqués
      3. visquessis
      4. visqués
      5. visquéssim
      6. visquéssiu
      7. visquessin
    1. IMPERATIU

    2. viu
    3. visqui
    4. visquem
    5. viviu
    6. visquin

viure

viure


<title type="display">viure</title>

  1. existir
    respirar o alenar. Encara respira, encara és viu.
    reviure, tornar a viure, dit esp. d'una cosa, o fig.
    sobreviure, romandre en vida després d'algun fet.
  2. Passar la vida de tal o tal manera.
    malviure, viure malament, materialment o moral.
    menar una bona (o mala, o feliç, etc.) vida
    passar-se-la bé (o malament, o xaladament, o regaladament, etc.)
    vegetar, menar una existència passiva, sense emocions.
    campar, menar la vida com es pot. Campa com puguis.
    tirar o anar tirant, viure amb més o menys treballs.
    fer la viu-viu, íd.
    atiranyar, passar la vida vencent dificultats i obstacles.
    anar passant o anar fent
    avidar-se o avidolar-se, guanyar-se la vida.
    mamar-se-les dolces, viure còmodament.
    fer vida de canonge, viure regaladament.
    fer vida de burgès, viure folgadament.
    donar-se a la briva, lliurar-se a la vida de la púrria.
    viure com Josep i Maria, viure la vida matrimonial sense usar del matrimoni.
    viure d'il·lusions, viure amb vanes esperances.
  3. Compareu: habitar
    residir, viure permanentment o per un temps considerable en un lloc; especialment, viure en el lloc on hom exerceix una funció.
    conviure, viure juntament amb algú.
    Compareu: estar-se, sojornar
    Viure amb algú: Cohabitar. Viure en concubinatge.
  4. durar.
  5. mantenir -se.
  6. m. → vida.



© Manuel Franquesa

viure