Es mostren 594823 resultats

voler


<title type="display">voler</title>

Pronúncia: vɔle
    verb intransitiu
  1. volar. Un oiseau qui vole à ras du sol, un ocell que vola arran de terra.
  2. figuradament volar, córrer, anar corrents, anar volant, passar corrents. Il volait d’un bout à l’autre de la salle à manger, volava d’una punta a l’altra del menjador. Le temps volait, el temps volava.
  3. ça vole bas figuradament i familiarment (això) no té nivell (o és de baixa volada, o no mata).
  4. voler à tire-d’aile anar amb un esbatec d’ales (o d’una volada).
  5. voler dans les plumes à qqn [se disputer] estirar-se el monyo (o els cabells, o anar a cops de bec, o a estiracabells).
  6. voler de ses propres ailes figuradament valdre’s per un mateix (o volar sol).
  7. voler en éclats esclatar (o fer-se miques, o esmicolar-se, o esclatar en mil bocins, o quedar fets miques, o petar fam en mil trossos).
    • figuradament anar-se’n en orris (o quedar destrossat -ada).
  8. voler en l’air (ou au vent) voleiar (o mantenir-se en l’aire).
  9. voler en rase-mottes volar arran de terra.
  10. vouloir voler avant d’avoir des ailes figuradament començar la casa per la teulada.
    11. verb transitiu
  11. pròpiament i figuradament robar, furtar, pispar fam, afanar fam, rampinyar fam. Il a volé de l’argent, ha robat diners. Il s’est fait voler son portefeuille, li han robat la cartera .
    1. [copier, plagier] prendre, robar, furtar, plagiar, copiar fam, pispar fam, afanar fam, rampinyar fam. Elle m’a volé cette idée, ella m’ha robat (pres, copiat) aquesta idea.
    2. familiarment [duper, tricher] estafar, escamotejar. Elle m’a volé un point, m’ha estafat un punt (en el joc).
  12. antigament caçar amb un ocell de presa. Il volait les perdrix avec un faucon, caçava les perdius amb un falcó.
  13. il ne l’a pas volé figuradament i familiarment ja li està bé (o s’ho ha ben guanyat).
    • il nous a volé comme dans un bois ens ha atracat sense pietat (o sense compassió, o sense consideració, o ens ha ben estafat).
  14. qui vole un œuf vole un bœuf qui roba un ou roba un bou (o qui fa un cove fa un cistell, o de l’ou al sou, del sou al bou i del bou a la forca, o qui en fa un, en fa vint-i-un).
  15. voler un baiser robar un petó.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

voler

verb intransitiu volar Un oiseau qui vole à ras du sol , un ocell que vola arran de terra figuradament volar, córrer, anar corrents, anar volant, passar corrents Il volait d’un bout à l’autre de la salle à manger , volava d’una punta a l’altra del menjador Le temps volait , el temps volava ça vole bas figuradament i familiarment això no té nivell o és de baixa volada, o no mata voler à tire-d’aile anar amb un esbatec d’ales o d’una volada voler dans les plumes à qqn se disputer estirar-se el monyo o els cabells, o anar a cops de bec, o a estiracabells voler de ses propres ailes…
DIDAC Diccionari escolar

voler

<title type="display">voler</title>

    [! Conjugació: O i U a l'arrel]
    verb
  1. Tenir la intenció ferma, la decisió molt clara, de fer alguna cosa. Quan tenim son, volem anar a dormir. Hi ha una màxima que diu que "voler és poder".
  2. Una cosa en vol una altra si la necessita, l'exigeix o la demana. Hi ha plantes que volen molta aigua. El mal d'esquena vol repòs i un bon massatge.
  3. Quan es diu que sembla que vol ploure o nevar és que segurament caurà pluja o neu.
    4. frase feta
  4. voler dir és significar.
    5. locució que fa d’adverbi
  5. Si una cosa es fa sense voler es fa involuntàriament, sense haver-nos-ho proposat.
    6. interjecció
  6. vols dir? és una expressió que diem quan parlem amb algú i ens sorprenem del que diu. Ho diem quan volem que ens continuïn parlant sobre el tema. -Sembla que ens apujaran el sou. -Vols dir?
volença

voler

Conjugació O i U a l'arrel verb Tenir la intenció ferma, la decisió molt clara, de fer alguna cosa Quan tenim son, volem anar a dormir Hi ha una màxima que diu que "voler és poder" Una cosa en vol una altra si la necessita, l'exigeix o la demana Hi ha plantes que volen molta aigua El mal d'esquena vol repòs i un bon massatge Quan es diu que sembla que vol ploure o nevar és que segurament caurà pluja o neu frase feta voler dir és significar locució que fa d’adverbi Si una cosa es fa sense voler es fa involuntàriament, sense haver-nos-ho proposat interjecció vols dir és una expressió que…
Diccionari Català Castellà

voler

voler

masculí voluntad f Vegeu també voler 1
Diccionari Català Castellà

voler1


<title type="display">voler</title><lbl type="homograph">1</lbl>

    verb transitiu
  1. querer. No vol venir, no quiere venir.
  2. querer, pedir, requerir. És una planta que vol humitat, es una planta que quiere humedad.
  3. [ésser imminent] querer. Sembla que vol ploure, parece que quiere llover.
  4. [desitjar] querer, desear. Vol un cotxe nou, quiere un coche nuevo. Voldria que demà fes bon temps, querría que mañana hiciese buen tiempo.
  5. figuradament i familiarment querer. Aquest vol que li trenquin el cap, este quiere que le rompan la cabeza.
  6. com vulgui (o com vulgueu) como quiera.
  7. és aquí on volia arribar [en una conversa] a eso voy, ahí quería llegar.
  8. ho he dit (o fet) sense voler lo he dicho (o hecho) sin querer.
  9. no voler [refusar] no querer.
  10. no voldria pas ésser d'ell no quisiera estar en su lugar.
  11. on vulgui donde quiera.
  12. quan vulgui cuando quiera.
  13. què més voldries! familiarment ¡qué más quisieras tú!
  14. què voleu (o vols) dir, amb això? ¿qué quiere (o quieres) decir con esto?
  15. què vols? ¿qué quieres?
  16. què vols més? ¿qué más quieres?
  17. qui et vol mal et farà riure i qui et vol bé et farà plorar quien bien te quiere te hará llorar.
  18. qui no vol quan pot, no pot quan vol quien no quiere cuando puede no puede cuando quiere, la ocasión la pintan calva.
  19. qui tot ho vol, tot ho perd quien mucho abarca poco aprieta, la codicia rompe el saco.
  20. sense voler sin querer.
  21. sense voler-vos ofendre sin querer ofender, con perdón sea dicho.
  22. sigui com vulgui sea como sea (o sea lo que fuera, o sea lo que quiera, o sea lo que sea).
  23. tant si vol com si no vol quiera o no, quiera o no quiera, tanto si quiere como si no (o como si no quiere). Haurà de venir tant si vol com si no vol, tendrá que venir quiera o no.
  24. voler bé querer bien.
  25. voler dir querer decir.
  26. voler és poder querer es poder.
  27. voler i doler [una cosa] querer y temer.
  28. voler mal a algú querer mal a uno.
  29. vols (o voleu) dir? ¿tú crees? (o ¿usted cree?)
  30. vols (o voleu) dir que...? ¿tú crees (o usted cree) que...? Vols dir que hi arribarem a temps?, ¿tú crees que llegaremos a tiempo?
  31. vulgues no vulgues [a la força] quieras o no, quieras que no, quieras o no quieras.
  32. vull deixar ben clar quiero dejar bien claro (o sentado).



    33. Vegeu també:
    voler2

voler1

verb transitiu querer No vol venir , no quiere venir querer , pedir , requerir És una planta que vol humitat , es una planta que quiere humedad ésser imminent querer Sembla que vol ploure , parece que quiere llover desitjar querer , desear Vol un cotxe nou , quiere un coche nuevo Voldria que demà fes bon temps , querría que mañana hiciese buen tiempo figuradament i familiarment querer Aquest vol que li trenquin el cap , este quiere que le rompan la cabeza com vulgui o com vulgueu como quiera és aquí on volia arribar en una conversa a eso voy , ahí quería llegar ho he dit o…
Diccionari de sinònims Franquesa

voler1


<title type="display">voler</title><lbl type="homograph">1</lbl>

  1. tenir la intenció de
    pretendre, voler una cosa a la qual hom creu tenir dret. El comte pretenia la devolució de totes les terres.
    preferir (→), voler una cosa per damunt d'una altra.
    donar la gana (fam.). Per què ho fas, això? --Perquè em dona la gana.
    ficar-se (una cosa) al cap
    encabessar-se (una cosa), íd.
    tenir ganes de
    obstinar-se a
    entossudir-se a
    proposar-se (→)
    encapritxar-se amb (una cosa)
    exigir (→)
    Compareu: perseguir (fig.), desitjar, ambicionar
    Antònims: Renunciar. Refusar.
  2. → admetre.
  3. Voler dir: → significar.



    4. Vegeu també:
    voler2



© Manuel Franquesa

voler1

tenir la intenció de pretendre , voler una cosa a la qual hom creu tenir dret El comte pretenia la devolució de totes les terres preferir →, voler una cosa per damunt d'una altra donar la gana fam Per què ho fas, això --Perquè em dona la gana ficar-se una cosa al cap encabessar-se una cosa, íd tenir ganes de obstinar-se a entossudir-se a proposar-se → encapritxar-se amb una cosa exigir → Compareu perseguir fig, desitjar, ambicionar Antònims Renunciar Refusar → admetre Voler dir → significar Vegeu també voler 2 © Manuel Franquesa
Diccionari Català Alemany

voler1


<title type="display">voler</title><lbl type="homograph">1</lbl>

    verb transitiu
  1. wollen.
  2. [höflich] mögen.
  3. vull (höflich voldria) una entrada ich will (möchte, hätte gerne) eine Eintrittskarte.
  4. vols ametlles? möchtest du Mandeln?
  5. en vols? [beim Essen] möchtest du mitessen?
  6. què més vols? figuradament was willst du (noch) mehr?
  7. què deuen voler de mi? was sie wohl von mir wollen?
  8. no saben el que volen sie wissen nicht, was sie wollen.
  9. quant en vols, del cotxe? wie viel willst du für das Auto (haben)?
  10. voler bé (mal) a (algú) jemandem Gutes (Böses oder Übles) wollen.
  11. aquesta planta vol sol diese Pflanze will (oder braucht) Sonne.
  12. on vols anar? wohin willst du (gehen)?
  13. vull creure que dius la veritat ich will glauben, dass du die Wahrheit sagst.
  14. vols dir? meinst du (wirklich)?
  15. això no vol dir res das will nichts sagen oder heißen.
  16. què vol dir «vogi»? was heißt «vogi»?
  17. vols callar d'una vegada! willst du wohl endlich still sein!
  18. el motor no es vol engegar der Motor will nicht anspringen.
  19. sembla que vol ploure es sieht nach Regen aus.
  20. voldria que ja fos demà ich wollte, es wäre schon morgen.
  21. vull que sàpigues que ... du sollst wissen, dass ...
    22. verb intransitiu
  22. no vull! ich will nicht!
  23. com (quan, on) vulguis wie (wann, wo) du willst.
  24. sigui com vulgui dem sei (oder sei dem), wie ihm wolle.
    • wie dem auch sei.
  25. si vols wenn du willst oder möchtest.
  26. sense voler ohne es zu wollen.
    1. ungewollt.
    2. unabsichtlich.
  27. vulgues no vulgues du magst wollen oder nicht.
    • so oder so.
  28. voler és poder [Spruch] was man will, das kann man auch.
    • wo ein Wille ist, (da) ist auch ein Weg.



    29. Vegeu també:
    voler2



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

voler1

verb transitiu wollen höflich mögen vull höflich voldria una entrada ich will möchte, hätte gerne eine Eintrittskarte vols ametlles möchtest du Mandeln en vols beim Essen möchtest du mitessen què més vols figuradament was willst du noch mehr què deuen voler de mi was sie wohl von mir wollen no saben el que volen sie wissen nicht, was sie wollen quant en vols, del cotxe wie viel willst du für das Auto haben voler bé mal a algú jemandem Gutes Böses oder Übles wollen aquesta planta vol sol diese Pflanze will oder braucht Sonne on vols anar wohin willst du gehen vull creure que dius…
Diccionari Català Italià

voler 1

<title type="display">voler</title><lbl type="homograph">1</lbl>

verb transitiu volere. No volem sortir, non vogliamo uscire. || richiedere, volere. Aquest treball vol un aprenentatge, questo lavoro richiede un periodo di apprendistato. Aquesta planta vol humitat, questa pianta richiede umidità. || volere. Vull creure que no menteixes, voglio credere che tu non menti. || [ésser imminent] volere. Sembla que vol nevar, pare che voglia nevicare. || [desitjar] volere, desiderare. El noi vol un cotxe, il ragazzo vuole un'automobile. Voldria no veure't més, vorrei non vederti più. || volere, esigere, pretendere. Vull silenci, voglio silenzio. || fig volere. Aquest vol que li fem una cara nova, questo vuole che gli cambiamo i connotati. || com vulgui (o com vulgueu) come vuole (o volete). || en vols més? ne vuoi ancora? || ho he dit (o fet) sense voler l'ho detto (o fatto) senza volere. || no voldria pas ser d'ell non vorrei essere nei suoi panni, non vorrei essere lui. || on vulgui dove voglia. || quan vulgui quando voglia. || què més voldries! vorresti tu! || què voleu (o vols) dir, amb això? cosa volete (o vuoi) dire con questo? || què voleu? che (o cosa) volete? || què vols més? cos'altro vuoi? || qui no vol quan pot, no pot quan vol chi non vuole quando può, non può quando vuole. || qui tot ho vol, tot ho perd chi troppo vuole nulla stringe. || sense voler-vos ofendre sia detto senza offesa. || sigui com vulgui sia quel che sia. || tant si vol com si no vol volente o nolente. || voler bé voler bene, amare. || voler dir voler dire. | cioè. || voler és poder volere è potere. || voler i doler volere e non volere. || vols dir? ma non mi dire!, sul serio? || vols dir que...? pensi (o credi) che...? || vulgues no vulgues [per força] volente o nolente, volere o volare, per amore o per forza. || vull deixar ben clar voglio che sia ben chiaro,


Vegeu també:
voler2

voler 1

verb transitiu volere No volem sortir , non vogliamo uscire || richiedere, volere Aquest treball vol un aprenentatge , questo lavoro richiede un periodo di apprendistato Aquesta planta vol humitat , questa pianta richiede umidità || volere Vull creure que no menteixes , voglio credere che tu non menti || ésser imminent volere Sembla que vol nevar , pare che voglia nevicare || desitjar volere, desiderare El noi vol un cotxe , il ragazzo vuole un'automobile Voldria no veure't més , vorrei non vederti più || volere, esigere, pretendere Vull silenci , voglio silenzio || fig volere Aquest vol…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voler1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">voler</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. vg. vŏlēre, ll. cl. vĕlle, íd. 1a font: orígens de la llengua, Hom.
    verb transitiu
    1. Tenir la intenció determinada de fer o de fer fer alguna cosa. No vol anar a l’escola. Fa el que vol, aquell. Ho hauràs de fer tant si vols com si no vols. Qui no vol quan pot, no pot quan vol. Qui tot ho vol, tot ho perd.
    2. irònicament Donar algú ocasió que li facin o que li esdevingui alguna cosa desagradable. Es veu que vols rebre, i t’asseguro que rebràs!
    3. en voler locució adverbial Quan hom vulgui. En voler ja en podràs disposar.
    4. en vols (o voleu), de Expressió que hom diu per a indicar que n’hi ha gran abundància. Vingueren els nois, i en voleu, de crits i rialles!
    5. sense voler Involuntàriament. Ho he fet sense voler.
    6. sigui com vulgui Tant si és una cosa com si és l’altra.
    7. voler i doler Tenir ensems desig i por d’una cosa.
    8. vols (o voleu) dir? Expressió de dubte davant allò que un altre acaba de dir.
    9. vols (o voleu) dir que... Expressió que hom diu per a consultar un altre sobre una cosa dubtosa. Vols dir que hi arribarem a temps?
    1. Una cosa exigir-ne una altra. És una planta que vol humitat. Fer això vol pràctica.
    2. Ésser imminent que s’esdevingui alguna cosa. Sembla que vol nevar.
    3. no voler Refusar. És una criatura que no vol crits.
    1. Tenir la intenció d’obtenir alguna cosa, de procurar a algú alguna cosa. Vol un cotxe nou. Voler bé, mal, a algú.
    2. no voldria pas ésser d’ell No voldria pas trobar-me en la seva situació.
    1. què voleu (o vols) dir, amb això? Expressió que hom diu a la persona que l’amenaça, que l’adverteix, etc.
    2. voler dir Significar. En francès “frère” vol dir “germà”.
  5. dialectal Amar.



    6. Vegeu també:
    voler2

■ voler1

verb transitiu Tenir la intenció determinada de fer o de fer fer alguna cosa No vol anar a l’escola Fa el que vol, aquell Ho hauràs de fer tant si vols com si no vols Qui no vol quan pot, no pot quan vol Qui tot ho vol, tot ho perd irònicament Donar algú ocasió que li facin o que li esdevingui alguna cosa desagradable Es veu que vols rebre, i t’asseguro que rebràs en voler locució adverbial Quan hom vulgui En voler ja en podràs disposar en vols o voleu , de Expressió que hom diu per a indicar que n’hi ha gran abundància Vingueren els nois, i en voleu, de crits i rialles sense voler…
Informació complementària
Traducció
Diccionari de sinònims Franquesa

voler2

voler2

m → voluntat Vegeu també voler 1 © Manuel Franquesa
Diccionari Català Alemany

voler2

voler2

masculí Wollen n Wille m Vegeu també voler 1 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat