femení
1. [désir] voluntat. Agir (aller) contre la volonté de qqn, actuar (anar) contra la voluntat d’algú.
2. [faculté de vouloir] voluntat. Effort de volonté, esforç de voluntat.
3. [fermeté, énergie] energia, fermesa, voluntat, força de voluntat. Avoir une volonté de fer, tenir una voluntat de ferro.
4. plural capritxos m, capricis m.
5. à volonté a voluntat (o a discreció). Vous pouvez vous servir à volonté, us podeu servir a voluntat.
6. acte de dernière volonté acta f de darrera voluntat (o testament).
7. autonomie de la volonté dret autonomia de la voluntat.
8. avec la meilleure volonté du monde amb la millor voluntat del món.
9. bonne, mauvaise volonté bona, mala voluntat. Les hommes de bonne volonté, els homes de bona voluntat.
10. dernières volontés darreres voluntats.
11. faire les quatre volontés de qqn figuradament i familiarment obeir els capritxos d’algú.
    • faire ses quatre (cents) volontés fer el que li dona la gana (o el que li passa pel cap, o el que vol, o la seva santa voluntat iròn).
12. feu à volonté ciències militars foc a discreció.
13. n’en faire qu’à sa volonté fer la seva (o anar a la seva).
14. volonté déclarée dret voluntat declarada.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi
1. [avec plaisir, sans répugnance] de bona gana, de bon grat, amb molt de gust, gustosament, a mans besades. Je vais la recevoir très volontiers, la rebré de molt bona gana.
2. [dans une réponse] amb molt de gust, no caldria sinó. Est-ce que tu peux m’aider ? — volontiers !, que em pots ajudar? —amb molt de gust!
3. [par une tendance naturelle] fàcilment, sense costar-li gaire, com si res fam, sense esforç, normalment, de manera natural. On abandonne volontiers les tâches qui demandent un effort excessif, les tasques que costen un esforç excessiu són abandonades fàcilment.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç