Es mostren 594827 resultats

voz


<title type="display">voz</title>

    femení
  1. veu. Voz débil, tomada, veu feble, presa.
  2. música [de un instrumento] veu.
  3. música [cada cantante] veu.
  4. música [cada tono] veu.
  5. gramàtica veu. Voz pasiva, veu passiva.
  6. [rumor] veu, brama.
  7. [palabra] veu, mot m, paraula.
  8. figuradament [opinión] veu. La voz del pueblo, la veu del poble.
  9. [sonido] veu. La voz del viento, la veu del vent.
  10. aclararse la voz aclarir la veu.
  11. a dos, tres... voces a dues, tres... veus.
  12. alzar (o levantar) la voz [hablar más alto] cridar, parlar més fort.
  13. alzar (o levantar) la voz [a alguien] alçar (o aixecar) la veu.
  14. alzar (o levantar) la voz [a favor de alguna cosa] alçar (o aixecar) la veu.
  15. a media voz a mitja veu.
  16. anudársele a uno la voz figuradament i poc freqüent fer-se un nus a la gola.
  17. apagar la voz apagar la veu.
  18. a una voz [unánimemente] a una veu.
  19. a voces [a gritos] a crits.
  20. a voz en cuello (o a voz en grito) música a plena veu.
  21. correr (o circular) la voz córrer la veu.
  22. dar una voz (o echar una voz) [llamar a alguien] fer un crit.
  23. dar voces cridar.
  24. dar voces al viento figuradament matar-s'hi inútilment.
  25. de viva voz de viva veu.
  26. empañarse la voz entelar-se la veu.
  27. en voz alta en veu alta, a alta veu.
  28. en voz baja en veu baixa, a sota veu.
  29. estar en voz [un cantante] estar en veu.
  30. estar en voz figuradament estar en disposició, estar amb ànim (o ànims).
  31. hacer correr la voz donar (o llançar) veus, fer córrer la veu (o la brama).
  32. llamar a voces [a alguien] fer un crit, cridar.
  33. llevar la voz cantante portar la veu cantant.
  34. mudar (o cambiar) de (o la) voz mudar de (o la) veu.
  35. pedir a voces figuradament demanar. Esta camisa pide a voces un lavado, aquesta camisa demana una rentada.
  36. temblarle a uno la voz tremolar a algú la veu.
  37. tener voz y voto tenir veu i vot.
  38. voz argentina [infantil] veu argentina.
  39. voz cascada veu escardalenca (o esquerdada), veu cascada (o trencada).
  40. voz de alarma crit d'alarma.
  41. voz débil fil de veu, veu feble.
  42. voz de cabeza veu de falset.
  43. voz de mando ciències militars crit de comandament.
  44. voz de trueno veu de tro.
  45. voz opaca veu greu (o gruixuda).
  46. voz ronca veu enrogallada (o esquinçada).

voz

vozarrón

vozarrón

vrac


<title type="display">vrac</title>

Pronúncia: vʀak
adjectiu i locució adjectiva i locució adverbial en vrac comerç i mercat a pes (o sense envasar, o sense empaquetar, o a lloure reg). Il a acheté du riz en vrac, ha comprat arròs a pes. Du thé en vrac, te sense envasar .
  1. [un liquide] a raig. Elle achetait de l’huile en vrac, ella comprava oli a raig.
  2. [au détail] a la menuda (o al detall).
  3. [sans être arrimé et sans emballage] sense encaixar (o embalar). Des fruits expédiés en vrac, fruita expedida sense encaixar.
  4. [mal arrimé] mal apilat -ada (o sense apilar, o mal estibat -ada).
  5. despectivament [pêle-mêle] en doina (o escampat -ada, o de qualsevol manera). Il avait laissé ses affaires en vrac sur le lit, havia deixat les coses escampades damunt el llit.
  6. figuradament [en désordre] a raig fet (o desordenadament, o de qualsevol manera). Il jetait ses arguments en vrac, deixava anar els arguments a raig fet.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vrac

vraconià
| vraconiana


<title type="display">vraconià</title>

Accessory
Partició sil·làbica: vra_co_ni_à
Body
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al vraconià.
  2. masculí Unitat del cretaci inferior, poc usada, que hom col·locà a l’albià superior.

vraconià
| vraconiana

vrai
-e


<title type="display">vrai</title>

Pronúncia: vʀɛ
    adjectiu
  1. veritable, ver -a lit reg, vertader -a, cert -a. Le témoignage était vrai, el testimoni era veritable. Il n’y avait pas un mot de vrai, no hi havia ni un mot que fos veritat. Ceci est tout à fait vrai, això és del tot cert.
  2. [qui ne sont pas faux] de debò, autèntic -a, legítim -a, veritable, vertader -a, real. La poupée avait de vrais cheveux, la nina tenia cabells de debò. Un vrai Picasso, un Picasso autèntic.
  3. [qui mérite son nom] de debò, autèntic -a, dels bons -de les bones. C’était un vrai bateau, era un vaixell de debò.
  4. à vrai dire (ou à dire le vrai) a dir veritat (o a dir ver, o si hem de dir la veritat, o si hem de ser sincers, o amb tota sinceritat, o en honor a la veritat). À vrai dire, il n’est pas médecin, si haig de dir la veritat, no és pas metge.
  5. c’est vrai és veritat (o és cert, o és ver lit reg). Il est peu fiable, c’est vrai, mais il est travailleur, és poc fiable, és cert, però és treballador.
  6. [sérieux] és seriós (o va de debò).
  7. [interrogatif] oi (o no, o veritat)?
  8. dire vrai dir la veritat (o dir ver).
  9. être dans le vrai literàriament tenir raó. Vous êtes dans le vrai, teniu raó.
  10. il est vrai que és cert (o és veritat) que. Il est bien vrai qu’il est un peu fou, és ben veritat que és una mica boig. N’est-il pas vrai ?, no és veritat (no és ver)?
  11. il n’est pas moins vrai que... no és pas menys cert que...
  12. incroyable mais vrai increïble però cert (o però veritat).
  13. jouer vrai música afinar (o tocar afinant).
  14. parler vrai dir la veritat (o dir ver).
  15. pas vrai ? familiarment no és veritat? (o no és això?, o oi?). Il est malade, pas vrai ?, està malalt, oi?
  16. savoir qqch pour vrai saber alguna cosa de bona font.
  17. vrai ? familiarment oi (o veritat)?.
    vrai de vrai de debò (o de bon de veres, o de veritat, o dels bons) [autèntic]. C’est un catalan vrai de vrai, és un català de bon de veres (autèntic).
  18. vrai faux art quadre declarat fals.
    irònicament [document] oficial però incorrecte. Un vrai faux passeport, un passaport no vàlid.
  19. masculí
  20. (el) ver. Il faut savoir distinguer le vrai du faux, cal saber distingir el que és veritat del que és fals .
    • [dans l’art] les coses f pl veritables (o el que és ver, o que és veritat). Rien n’est beau que le vrai, només és bell això que és veritat.
  21. au vrai, de vrai infreqüent en veritat (o realment, o de ver, o de veres).
  22. pour de vrai familiarment de debò (o de veritat, o veritablement, o de bon de veres). C’est pour de vrai ou c’est pour rire ?, de debò o de per riure?
  23. interjecció
  24. antigament i familiarment de debò, de veritat. Je ne veux pas venir au théâtre, vrai, no vull venir al teatre, de debò.
  25. [il est vrai que] és veritat que, de veritat que. Vrai, nous n’avions pas pensé à acheter cette voiture, és veritat (de debò) que no havíem pensat a comprar aquest auto.
  26. [exclamation admirative] manoi!, renoi!, xe! reg, ostres! Vrai, quel travail !, renoi, quina feina!



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vrai
-e

vraiment


<title type="display">vraiment</title>

Pronúncia: vʀɛmɑ̃
    adverbi
  1. verament, veritablement, vertaderament.
  2. de fet, de veritat, de debò, ben bé. Je regrette vraiment, em sap greu, de veritat (de debò).
  3. pas vraiment no gaire (o una mica, o un poc).
  4. vraiment ? sí (o de veritat, o de debò)?



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vraiment

vraisemblable

vraisemblable

vraisemblablement

vraisemblablement

vraisemblance

vraisemblance