Es mostren 594823 resultats

vudú

vudú

vudú

vudú

vuecencia

vuecencia

vuelco


<title type="display">vuelco</title>

    masculí
  1. [de un coche] bolcada f, bolc.
  2. [de una embarcación] bolc, bolcada f.
  3. figuradament [mareo] basqueig, mareig.
  4. figuradament [cambio] tomb.
  5. [trastorno] sobresalt, surt.
  6. [caída] fallida f, fracàs. Esta empresa va a dar un vuelco, aquesta empresa farà fallida (o se'n va al fracàs).
  7. dar un vuelco [un coche] fer una volta de campana.
  8. le dio un vuelco el corazón figuradament li va fer un salt el cor.

vuelco

vuelillo

vuelillo

vuelo


<title type="display">vuelo</title>

    masculí
  1. vol. El vuelo de un pájaro, de un avión, de la fantasía, el vol d'un ocell, d'un avió, de la fantasia.
  2. [de un sitio a otro] vol, volada f. De un vuelo llegó a la cima, d'un vol (o d'una volada) arribà al cim.
  3. [amplitud] vol. El vuelo de una falda, el vol d'una faldilla.
  4. [vuelillo] volantet.
  5. arquitectura volada f.
  6. al vuelo al vol. Atrapar moscas al vuelo, atrapar mosques al vol.
  7. al vuelo figuradament al vol. Cazar la noticia al vuelo, caçar la notícia al vol.
  8. alzar el vuelo alçar (o aixecar) el vol.
  9. alzar el vuelo figuradament [desaparecer] alçar (o aixecar) el vol.
  10. a todo vuelo en un (o d'un) vol.
  11. cortar los vuelos [a alguien] abaixar els fums.
  12. de altos vuelos d'alta volada. Un proyecto de altos vuelos, un projecte d'alta volada.
  13. de mucho vuelo figuradament de gran volada.
  14. de (o en) un vuelo d'un (o en un) vol.
  15. echar (o tocar p fr) a vuelo las campanas llançar les campanes al vol.
  16. levantar (o tomar) el vuelo alçar (o aixecar) el vol.
  17. levantar (o tomar) el vuelo [una aeronave] prendre vol.
  18. oírse (o no oírse) el vuelo de una mosca no sentir-se ni un piu.
  19. vuelo a ras de tierra vol arran de terra.
  20. vuelo chárter aeronàutica vol xàrter.
  21. vuelo nupcial ornitologia vol nupcial.

vuelo

vuelta


<title type="display">vuelta</title>

    femení
  1. volta. La tierra da vueltas alrededor del sol, la terra fa voltes entorn del sol.
  2. [giro] volta. Da la vuelta a la página, fes la volta a la pàgina.
  3. [recorrido] volta.
  4. [figura] volta. Las vueltas de una cuerda, les voltes d'una corda.
  5. [dorso] dors m, revers m. Escribir a la vuelta de la hoja, escriure al dors del full.
  6. [paseo] volta.
  7. [a una llave] volt m, volta. Es necesario dar dos vueltas a la llave, cal fer donar dos volts a la clau.
  8. [vista] gira. Las vueltas de una capa, les gires d'una capa.
  9. [en labores] passada.
  10. [regreso] retorn m, tornada. La vuelta del hijo pródigo, el retorn del fill pròdig.
  11. [dobladura] volta. La vuelta de la portalada, la volta de la portalada.
  12. [devolución] devolució, tornada.
  13. [dinero] canvi m. Ten cuidado con la vuelta, compte amb el canvi.
  14. [recompensa] paga, recompensa.
  15. [ronda] volta. La segunda vuelta de las elecciones, la segona volta de les eleccions.
  16. [recodo] tombant m.
  17. [vez] volta, vegada.
  18. arquitectura volta.
  19. poc freqüent jocs d'entreteniment [voltereta] girada.
  20. agricultura llamada.
  21. figuradament volta. Dar vueltas a un asunto, donar voltes a un assumpte.
  22. figuradament [cambio] tomb m, salt m. Esto dará la vuelta cualquier día, això donarà un tomb qualsevol dia.
  23. a la vuelta [de regreso] a la tornada.
  24. a la vuelta de al cap de. A la vuelta de diez años, al cap de deu anys.
  25. a la vuelta de la esquina passada la cantonada.
  26. a la vuelta de la esquina figuradament [muy cerca] a tocar, molt a la vora, a quatre passes, a prop.
  27. a la vuelta de la esquina [por todas partes] pertot arreu, a tot arreu, a cada passa. Una cocinera así no la vas a encontrar a la vuelta de la esquina, una cuinera així no la trobaràs a tot arreu.
  28. andar a vueltas con figuradament donar voltes a.
  29. a vuelta de a còpia de.
  30. a vuelta de correo a correu seguit, pel primer correu.
  31. buscar las vueltas figuradament [a alguien] buscar les pessigolles.
  32. cogerle las vueltas [a alguien] saber (o conèixer) el tarannà.
  33. ¡con vuelta! familiarment [cosa prestada] que torni!
  34. dar cien vueltas [pensar] donar voltes.
  35. dar cien vueltas [superar] donar cent (o mil) voltes a algú.
  36. dar la vuelta [alrededor] fer la volta.
  37. dar la vuelta [al revés] girar al revés (o a l'inrevés, o de l'inrevés). Dar la vuelta a un jersey, girar el jersei al revés.
  38. dar la vuelta [del derecho] del dret.
  39. dar la vuelta de campana fer una volta de campana.
  40. dar media vuelta fer mitja volta.
  41. dar media vuelta figuradament [marcharse] girar cua, tocar el dos.
  42. dar muchas vueltas donar-hi voltes i més voltes a una cosa.
  43. darse una vuelta [por algún sitio] arribar-se. Cualquier día me daré una vuelta por tu casa, qualsevol dia m'arribaré a casa teva.
  44. dar una vuelta figuradament [paseo] fer una volta.
  45. dar vueltas [girar] fer (o donar) voltes (o giravoltes).
  46. dar vueltas [pensar] donar voltes.
  47. dar vueltas la cabeza rodar el cap.
  48. de vuelta de tornada, de retorn.
  49. estar de vuelta tornar a ésser aquí. ¡Ya estoy de vuelta!, ja torno a ésser aquí!
  50. estar de vuelta de todo haver-ne vist de tots colors (o de verdes i de madures), tant donar-se'n de tot.
  51. hacer dar vueltas [a alguien] fer anar d'un lloc a l'altre.
  52. ¡hasta la vuelta! a reveure!, fins a la tornada!
  53. no hay que darle vueltas figuradament i familiarment no cal donar-hi més voltes.
  54. no tener vuelta de hoja [una cosa] no tenir retop.
  55. poner de vuelta y media a uno deixar com un drap brut algú.
  56. tomar la vuelta de marina, marítim anar (o tirar) a la volta de.
  57. ¡vuelta! familiarment [exclamación de fastidio] tornem-hi!
  58. vuelta a escena [de un artista] tornada a escena, retorn.
  59. vuelta al ruedo tauromàquia volta a l'arena.
  60. vuelta al trabajo retorn a la feina (o al treball).
  61. vuelta atrás marxa enrere.
  62. vuelta ciclista volta ciclista.
  63. vuelta de tierra marina, marítim volta d'en terra.

vuelta

vuelto
-ta

vuelto
-ta

vueludo
-da

vueludo
-da

vuestro
-tra


<title type="display">vuestro</title>

    adjectiu possessiu
  1. vostre -a, el (o la) vostre -a [quan precedeix el nom]. Vuestro barrio, el vostre barri. Un tío vuestro, un oncle vostre.
  2. pronom possessiu
  3. vostre -a. Nuestro piso es como el vuestro, el nostre pis és com el vostre.
  4. la vuestra la vostra ocasió. Esta es la vuestra, aquesta és la vostra ocasió.
  5. lo vuestro el que és vostre, allò que és vostre, les vostres coses.
  6. los vuestros els vostres.

vuestro
-tra