Es mostren 594827 resultats

vulcanologia

vulcanologia

vulcanologia

vulcanologia

vulcanologia

vulcanologia

vulcanologie

vulcanologie

vulcanologista

vulcanologista

vulcanólogo
-ga

vulgacho

vulgacho

vulgaire


<title type="display">vulgaire</title>

Pronúncia: vylgɛʀ
    adjectiu
  1. [courant, ordinaire] vulgar.
  2. [banal] vulgar. C’est un vulgaire menteur, és un vulgar mentider.
  3. [grossier] vulgar. Ils ont des manières vulgaires, tenen maneres vulgars.
  4. lingüística vulgar. Latin vulgaire, llatí vulgar.
  5. masculí
  6. vulgaritat f. Tomber dans le vulgaire, caure en la vulgaritat.
  7. [la foule] (el) vulgar, (la) gent f.
    despectivament [populace] (el) populatxo, (la) plebs f.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vulgaire

vulgairement

vulgairement

vulgar


<title type="display">vulgar</title>

  1. comú. Té unes maneres comunes.
    ordinari. És una gent molt ordinària.
    adotzenat. El llibre és ple de frases adotzenades.
    qualsevol, no escollit, vulgar. És un escriptor qualsevol.
    banal, que no té cap originalitat, comú, vulgar.
    trivial, vulgar i baix. Una expressió trivial.
    plebeu. Un home de sentiments plebeus.
    pedestre. Una poesia molt pedestre.
    terra a terra (fig.), íd.
    baix. De baixa estofa.
    corrent
    grosser
    esqueixat. Usa unes expressions molt esqueixades.
    inculte
    prosaic
    col·loquial, dit del llenguatge corrent, no elevat o literari.
    popular. Escriu en un estil popular.
    de pa sucat amb oli (fig.).
    Antònims: Culte. Distingit. Refinat.
  2. Esdevenir vulgar: Adotzenar-se
    Fer vulgar una cosa: Vulgaritzar.



© Manuel Franquesa

vulgar