Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594846 resultats

balancejar

<title type="display">balancejar</title>

verb intransitiu

sich wiegen, schaukeln, schwanken, pendeln, baumeln auch schlingern, rollen (Schiff).
balancieren.

verb transitiu

schaukeln, wiegen.

verb reflexiu

la barca es balancejava lleument das Boot schwankte oder schaukelte leise.

balancejar

verb intransitiu sich wiegen, schaukeln, schwanken, pendeln, baumeln auch schlingern, rollen Schiff balancieren verb transitiu schaukeln, wiegen verb reflexiu la barca es balancejava lleument das Boot schwankte oder schaukelte leise © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

balancejar

<title type="display">balancejar</title>

verb intransitiu barcollare, dondolare, oscillare.

verb transitiu dondolare, far barcollare (o oscillare). || aeron mar rollare.

verb pronominal barcollare intr, dondolarsi, oscillare intr.

balancejar

verb intransitiu barcollare, dondolare, oscillare verb transitiu dondolare, far barcollare o oscillare || aeron mar rollare verb pronominal barcollare intr , dondolarsi, oscillare intr

balancejar

<title type="display">balancejar</title>

[També balandrejar]

[! Conjugació: amb G davant E, I]

verb Fer que una cosa es mogui d'un cantó a l'altre. El vent balanceja les antenes de la televisió. Les barques es balancegen perquè el mar les fa bellugar.

balanceig

balancejar

També balandrejar Conjugació amb G davant E, I verb Fer que una cosa es mogui d'un cantó a l'altre El vent balanceja les antenes de la televisió Les barques es balancegen perquè el mar les fa bellugar balanceig

balancejar

<title type="display">balancejar</title>

Pronúncia: bələnsəʒá

verb intransitiu

se balancer pron.
• marina, marítim [una nau] rouler.

verb transitiu

[fer balancejar] balancer. El vent balanceja les canyes, le vent balance les roseaux .
• [quelcom de gros i pesant] ballotter.

verb pronominal

osciller intr, se balancer, ballotter intr, branler intr.

balancejar

verb intransitiu se balancer pron • marina, marítim una nau rouler verb transitiu fer balancejar balancer El vent balanceja les canyes , le vent balance les roseaux • quelcom de gros i pesant ballotter verb pronominal osciller intr , se balancer , ballotter intr , branler intr

■ balancejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">balancejar</title>

Etimologia: de balança 1a font: s. XV

verb

intransitiu Moure’s oscil·lant a un costat i a l’altre de la posició d’equilibri. L’antena balanceja.
1. transitiu Fer balancejar (algú o alguna cosa). El vent balanceja l’antena.
2. pronominal L’antena es balanceja.

■ balancejar

verb intransitiu Moure’s oscillant a un costat i a l’altre de la posició d’equilibri L’antena balanceja transitiu Fer balancejar algú o alguna cosa El vent balanceja l’antena pronominal L’antena es balanceja