Es mostren 594823 resultats

balancejar


<title type="display">balancejar</title>

Pronúncia: bələnsəʒá
    verb intransitiu
  1. se balancer pron.
    • marina, marítim [una nau] rouler.
    2. verb transitiu
  2. [fer balancejar] balancer. El vent balanceja les canyes, le vent balance les roseaux .
    • [quelcom de gros i pesant] ballotter.
    3. verb pronominal
  3. osciller intr, se balancer, ballotter intr, branler intr.

balancejar

verb intransitiu se balancer pron • marina, marítim una nau rouler verb transitiu fer balancejar balancer El vent balanceja les canyes , le vent balance les roseaux • quelcom de gros i pesant ballotter verb pronominal osciller intr , se balancer , ballotter intr , branler intr
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ balancejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">balancejar</title>

Etimologia: de balança 1a font: s. XV
    verb
  1. intransitiu Moure’s oscil·lant a un costat i a l’altre de la posició d’equilibri. L’antena balanceja.
    1. transitiu Fer balancejar (algú o alguna cosa). El vent balanceja l’antena.
    2. pronominal L’antena es balanceja.

■ balancejar

verb intransitiu Moure’s oscillant a un costat i a l’altre de la posició d’equilibri L’antena balanceja transitiu Fer balancejar algú o alguna cosa El vent balanceja l’antena pronominal L’antena es balanceja
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

balancel·la

balancel·la

femení marina, marítim Embarcació d’origen napolità, d’un pal o dos, usada com a barca de pesca o de cabotatge
Diccionari Francès Català

balancelle

balancelle

femení marina, marítim balancella fauteuil gronxador m © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

balancement

balancement

masculí balanceig, balanç brandada f bressoleig © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Castellà Català

balanceo

balanceo

masculí balanceig , balanç , balandreig
Diccionari Català Anglès

balancer
-a

balancer
-a

masculí i femení person who makes scales masculí tecnologia pendulum
Diccionari Francès Català

balancer


<title type="display">balancer</title>

Pronúncia: balɑ̃se
    verb transitiu
  1. balancejar, balançar.
  2. figuradament i familiarment [jeter] engegar, llançar, tirar. Ils balançaient des pierres par la fenêtre, tiraven pedres per la finestra .
    • [renvoyer] despatxar, engegar, acomiadar.
  3. figuradament sospesar.
    • fer el balanç.
    4. verb intransitiu
  4. balancejar, bransolejar.
  5. figuradament oscil·lar, vacil·lar, hesitar.
    6. verb pronominal
  6. gronxar-se.
  7. balancejar-se, brandar intr.
  8. s’en balancer familiarment rifar-se’n (o fotre-se’n).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

balancer

verb transitiu balancejar, balançar figuradament i familiarment jeter engegar, llançar, tirar Ils balançaient des pierres par la fenêtre , tiraven pedres per la finestra • renvoyer despatxar, engegar, acomiadar figuradament sospesar • fer el balanç verb intransitiu balancejar, bransolejar figuradament oscillar, vacillar, hesitar verb pronominal gronxar-se balancejar-se, brandar intr s’en balancer familiarment rifar-se’n o fotre-se’n © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Italià

balancer

balancer

masculí i femení que pesa el metall pesatore -trice || que fa balances bilanciaio -a
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ balancer
| balancera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">balancer</title>

Homòfon: balancé
Etimologia: de balança 1a font: 1667
  1. masculí i femení oficis manuals
    1. Persona que fa balances.
    2. A les cases de moneda, persona que té l’ofici de pesar els metalls abans i després d’amonedar-los.
  2. masculí indústria tèxtil Travesser longitudinal on van fixats els anells, en les màquines contínues de filar i retòrcer, o les bobines, en les metxeres, i que amb el seu moviment alternatiu de pujada i de baixada distribueix el fil que s’enrotlla en els tubs, els rodets o les bobines.
  3. femení agricultura Cadascun dels dos muntants centrals d’una premsa de lliura, en els quals s’introdueix la mitjana.

■ balancer
| balancera

masculí i femení oficis manuals Persona que fa balances A les cases de moneda, persona que té l’ofici de pesar els metalls abans i després d’amonedar-los masculí indústria tèxtil Travesser longitudinal on van fixats els anells, en les màquines contínues de filar i retòrcer, o les bobines, en les metxeres, i que amb el seu moviment alternatiu de pujada i de baixada distribueix el fil que s’enrotlla en els tubs, els rodets o les bobines femení agricultura Cadascun dels dos muntants centrals d’una premsa de lliura, en els quals s’introdueix la mitjana
Traducció