Es mostren 594823 resultats

bandera

<title type="display">bandera</title>

nom femení Una bandera és un tros de tela amb colors i dibuixos diversos que representa un país o un grup. Totes les nacions tenen la seva bandera. Hi ha també banderes de ciutats, de partits polítics, de clubs de futbol, d'associacions, etc.
abanderar, embanderar

bandera

nom femení Una bandera és un tros de tela amb colors i dibuixos diversos que representa un país o un grup Totes les nacions tenen la seva bandera Hi ha també banderes de ciutats, de partits polítics, de clubs de futbol, d'associacions, etc abanderar , embanderar
Diccionari Català francès

bandera


<title type="display">bandera</title>

Pronúncia: bəndéɾə
    femení
  1. drapeau m.
  2. ciències militars [unitat militar] drapeau m.
  3. [d'un mostrari de teixits] échantillon m.
  4. abaixament de la bandera [en un taxi] prise en charge.
  5. abaixar (abatre) bandera figuradament [cedir] baisser pavillon (céder, se rendre).
  6. a banderes desplegades [obertament] ouvertement (à découvert, au grand jour, cartes sur table).
  7. abandonar la bandera déserter.
  8. alçar bandera ciències militars recruter (lever) des troupes.
    • convoquer ses partisans pour la lutte (la guerre).
  9. bandera blanca (bandera de pau, bandera parlamentària) drapeau blanc.
  10. bandera negra drapeau noir (pavillon noir).
  11. mudar de bandera figuradament retourner sa veste (tourner casaque, faire volte-face).
  12. plantar la bandera [en un lloc] planter un drapeau (une enseigne).
  13. portar alta la bandera figuradament [fer honor a] faire honneur à.
  14. portar la bandera figuradament [en alguna cosa] avoir la direction (mener la danse, porter le drapeau).
  15. retre bandera baisser le drapeau.
  16. seguir la bandera figuradament [d'algú] se ranger sous le drapeau (sous la bannière, sous les étendards de quelqu'un).

bandera

femení drapeau m ciències militars unitat militar drapeau m d'un mostrari de teixits échantillon m abaixament de la bandera en un taxi prise en charge abaixar abatre bandera figuradament cedir baisser pavillon céder, se rendre a banderes desplegades obertament ouvertement à découvert, au grand jour, cartes sur table abandonar la bandera déserter alçar bandera ciències militars recruter lever des troupes • convoquer ses partisans pour la lutte la guerre bandera blanca bandera de pau , bandera parlamentària drapeau blanc bandera negra drapeau noir pavillon noir mudar de…
Diccionari Català Alemany

banderejar

banderejar

verb intransitiu flattern, wehen umherstrolchen, herumstreunen verb transitiu schwingen, schwenken, flattern lassen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Anglès

banderejar

banderejar

verb intransitiu to loaf around to stroll , saunter pejorativament to hang about
Diccionari Català Castellà

banderejar


<title type="display">banderejar</title>

    verb intransitiu
  1. ondear, flamear. Les cintes del seu capell banderejaven mogudes per la brisa, las cintas de su sombrero ondeaban movidas por la brisa.
  2. figuradament [rodar, vagar] callejear, vagabundear, vagar, deambular.
  3. figuradament [una dona pública] hacer la carrera (o la calle).
    4. verb transitiu
  4. agitar, tremolar. Els afeccionats banderejaven les senyeres al vent, los aficionados agitaban las banderas al viento.

banderejar

verb intransitiu ondear , flamear Les cintes del seu capell banderejaven mogudes per la brisa , las cintas de su sombrero ondeaban movidas por la brisa figuradament rodar, vagar callejear , vagabundear , vagar , deambular figuradament una dona pública hacer la carrera o la calle verb transitiu agitar , tremolar Els afeccionats banderejaven les senyeres al vent , los aficionados agitaban las banderas al viento
Conjugador Català

banderejar


<title type="display">banderejar</title>

    1. INFINITIU

    1. banderejar

    2. GERUNDI

    1. banderejant

    3. PARTICIPI

    1. banderejat
    2. banderejada
    3. banderejats
    4. banderejades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. banderejo
      2. bandereges
      3. bandereja
      4. banderegem
      5. banderegeu
      6. banderegen

      2. IMPERFET

      1. banderejava
      2. banderejaves
      3. banderejava
      4. banderejàvem
      5. banderejàveu
      6. banderejaven

      3. PASSAT

      1. banderegí
      2. banderejares
      3. banderejà
      4. banderejàrem
      5. banderejàreu
      6. banderejaren

      4. FUTUR

      1. banderejaré
      2. banderejaràs
      3. banderejarà
      4. banderejarem
      5. banderejareu
      6. banderejaran

      5. CONDICIONAL

      1. banderejaria
      2. banderejaries
      3. banderejaria
      4. banderejaríem
      5. banderejaríeu
      6. banderejarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. banderegi
      2. banderegis
      3. banderegi
      4. banderegem
      5. banderegeu
      6. banderegin

      2. IMPERFET

      1. banderegés
      2. banderegessis
      3. banderegés
      4. banderegéssim
      5. banderegéssiu
      6. banderegessin

    6. IMPERATIU

    1. bandereja
    2. banderegi
    3. banderegem
    4. banderegeu
    5. banderegin

banderejar

INFINITIU banderejar GERUNDI banderejant PARTICIPI banderejat banderejada banderejats banderejades INDICATIU PRESENT banderejo bandereges bandereja banderegem banderegeu banderegen IMPERFET banderejava banderejaves banderejava banderejàvem banderejàveu banderejaven PASSAT banderegí banderejares banderejà banderejàrem banderejàreu banderejaren FUTUR banderejaré banderejaràs banderejarà banderejarem banderejareu banderejaran CONDICIONAL banderejaria banderejaries banderejaria banderejaríem banderejaríeu banderejarien SUBJUNTIU PRESENT banderegi banderegis banderegi banderegem banderegeu…
Diccionari Català francès

banderejar


<title type="display">banderejar</title>

Pronúncia: bəndəɾəʒá
    verb intransitiu
  1. flotter, ondoyer, claquer au vent.
  2. figuradament [rodar, vagar] flâner, errer, courir la prétentaine, courir la prétantaine, battre le pavé.
    • [una dona pública] faire le trottoir, racoler sur la voie publique.
    3. verb transitiu
  3. agiter, balancer, faire flotter au vent.

banderejar

verb intransitiu flotter , ondoyer , claquer au vent figuradament rodar, vagar flâner , errer , courir la prétentaine , courir la prétantaine , battre le pavé • una dona pública faire le trottoir , racoler sur la voie publique verb transitiu agiter , balancer , faire flotter au vent
Diccionari Català Italià

banderejar

<title type="display">banderejar</title>

verb intransitiu sventolare, ondeggiare, muoversi pron. || fig [rodar, vagar] bighellonare, girellare, girandolare, gingillarsi pron, baloccarsi pron. || [una dona pública] battere.

verb transitiu sventolare, muovere, agitare.

banderejar

verb intransitiu sventolare, ondeggiare, muoversi pron || fig rodar, vagar bighellonare, girellare, girandolare, gingillarsi pron , baloccarsi pron || una dona pública battere verb transitiu sventolare, muovere, agitare
DIDAC Diccionari escolar

banderejar

<title type="display">banderejar</title>

    [! Conjugació: amb G davant E, I]
    verb
  1. Fer moure alguna cosa com si fos una bandera. Quan el públic d'un partit de futbol s'enfada amb l'àrbitre, bandereja mocadors blancs.
  2. Moure's com una bandera al vent. Quan fa vent, la roba estesa bandereja i s'eixuga aviat.
  3. Passejar sense fer res. Quan fa bon temps és agradable banderejar pels carrers.

banderejar

Conjugació amb G davant E, I verb Fer moure alguna cosa com si fos una bandera Quan el públic d'un partit de futbol s'enfada amb l'àrbitre, bandereja mocadors blancs Moure's com una bandera al vent Quan fa vent, la roba estesa bandereja i s'eixuga aviat Passejar sense fer res Quan fa bon temps és agradable banderejar pels carrers
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ banderejar

■ banderejar

verb intransitiu Moure’s, agitar-se, com una bandera que oneja al vent transitiu Fer moure com una bandera al vent intransitiu Rodar, vagar, passejar sense fer res especialment Passejar, una prostituta, en cerca de client
Informació complementària
Traducció