Es mostren 594848 resultats

bandera


<title type="display">bandera</title>

pavelló, bandera nacional. El pavelló cobreix la mercaderia (axioma de dret comercial).
flàmula, bandera estreta i llarga.
gallardet, banderola llarga i estreta, disminuint fins acabar en punta, que hom posa al cim dels pals de la nau.
gonfanó, bandera que penja d'un pal travesser. (A l'edat mitjana, usat com a insígnia de guerra.)
penó, bandera petita que era usada com a insígnia d'un cavaller, d'una mainada, d'un regiment.
pendó , gonfanó de les processons.
senyera (d'una corporació)
guió, petita senyera.
estendard, bandera de guerra; esp. ensenya de cavalleria (més petita que la d'infanteria).
ensenya, estendard.
insígnia. El vaixell arborava la insígnia de l'almirall.
colors, la bandera nacional. L'imposant bastiment ostentava els colors francesos.
bandereta
banderó, bandera petita.
banderola, bandera petita, com la que se sol posar al cim de l'asta de les llances.
penell, gallet o banderola, bandereta de metall que es posa al cim dels campanars, de les torres, etc., per assenyalar la direcció dels vents.
ramegall, rama de bruc, etc., que es fa servir de banderola en un ormeig de pesca.


© Manuel Franquesa

bandera

pavelló , bandera nacional El pavelló cobreix la mercaderia axioma de dret comercial flàmula , bandera estreta i llarga gallardet , banderola llarga i estreta, disminuint fins acabar en punta, que hom posa al cim dels pals de la nau gonfanó , bandera que penja d'un pal travesser A l'edat mitjana, usat com a insígnia de guerra penó , bandera petita que era usada com a insígnia d'un cavaller, d'una mainada, d'un regiment pendó , gonfanó de les processons senyera d'una corporació guió , petita senyera estendard , bandera de guerra esp ensenya de cavalleria més petita que la d'infanteria ensenya…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bandera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bandera</title>

Etimologia: del germ. gòtic bandwo ‘signe, estendard’ 1a font: s. XIII
  1. femení
    1. Tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d’una nació, d’un estat, d’una ciutat, d’una dinastia, d’una autoritat, d’un partit, d’una associació, etc., o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.
    2. abaixar (o abatre) bandera figuradament Cedir, cessar de resistir.
    3. a banderes desplegades figuradament Obertament.
    4. abandonar la bandera figuradament Desertar.
    5. abús de bandera dret internacional Fet d’arborar il·lícitament una bandera en un vaixell.
    6. alçar bandera figuradament Convocar gent de guerra, fer-se cap d’una rebel·lió, d’un moviment d’opinió, etc.
    7. bandera blanca (o de pau, o parlamentària) Senyal distintiu dels parlamentaris a fi que siguin tractats com a tals per l’enemic, o hissat pel vaixell en guerra per indicar intenció de negociar la pau.
    8. bandera negra Bandera hissada per indicar la intenció de lluitar fins a la mort.
    9. jura de bandera ciències militars Pràctica tradicional militar amb què els nous membres d’una unitat prometen fidelitat a llur bandera.
    10. mudar de bandera figuradament Mudar de partit, d’opinió, etc.
    11. plantar la bandera (en un lloc) Prendre un lloc, ensenyorir-se’n, en nom de l’entitat que representa la bandera.
    12. plegar banderes figuradament Desistir d’una empresa, retirar-se en desfeta.
    13. portar alta la bandera figuradament Fer honor a un càrrec.
    14. portar la bandera (en alguna cosa) figuradament Ésser-ne el guia, el cap.
    15. retre bandera Aviar-la en senyal de respecte i de cortesia.
    16. seguir la bandera (d’algú) figuradament Militar en el partit d’algú.
  2. femení Pintura o representació dels colors de la bandera en papers, murs, insígnies, etc.
  3. femení geomorfologia En una cova, concreció de forma ondulant.
  4. femení arts gràfiques Full de més grandària que els del llibre entre els quals va intercalat, i a vegades també d’una altra qualitat, on es representen dibuixos, quadres, estadístiques, etc.
  5. femení organització militar
    1. Unitat militar que segueix una bandera.
    2. Unitat militar equivalent a un batalló.
  6. femení meteorologia Núvol que es forma a sotavent de certs pics molt alts, com una bandera blanca, en dies de vent fort.
  7. femení indústria tèxtil Conjunt de mostres de diferents dibuixos i diferents colors que són teixides en un mateix tros de roba en confeccionar un mostrari.
  8. femení transports En els antics taxímetres, placa exterior visible que quan és abaixada n’engega el mecanisme i quan és dreta el manté aturat.
  9. masculí i femení Persona que va i ve d’una banda a l’altra sense subjectar-se al treball ni a l’autoritat.

■ bandera

femení Tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d’una nació, d’un estat, d’una ciutat, d’una dinastia, d’una autoritat, d’un partit, d’una associació, etc, o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc abaixar o abatre bandera figuradament Cedir, cessar de resistir a banderes desplegades figuradament Obertament abandonar la bandera figuradament Desertar abús de bandera dret internacional Fet d’arborar illícitament una bandera en un vaixell alçar bandera figuradament Convocar gent de…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

bandera


<title type="display">bandera</title>

    femení també figuradament
  1. Fahne f.
  2. política Flagge f.
  3. nàutica (auch Signal)Flagge f.
  4. història figuradament Banner m.
  5. militar Bataillon.
    • història Fähnlein n.
  6. tèxtil (Stoff)Musterkollektion f.
  7. [Taxi] Zählereinschalter m.
  8. bandera blanca (od de pau, parlamentària) weiße Fahne f.
  9. bandera negra (roja) schwarze (rote) Fahne f.
  10. bandera nacional Nationalflagge f.
  11. jura de bandera militar Fahneneid m.
  12. el vaixell navega sota bandera liberiana das Schiff fährt unter liberianischer Flagge.
  13. a banderes desplegades mit fliegenden Fahnen.
  14. abaixar (od abatre) bandera od plegar banderes figuradament die Flagge oder Segel streichen.
  15. abandonar la bandera militar die Fahne verlassen, Fahnenflucht begehen.
  16. alçar bandera figuradament Leute um seine Fahne scharen.
    • sich zum Führer (eines Aufruhrs, einer Bewegung) machen.
  17. hissar (arriar) la bandera die Fahne hissen (einholen).
  18. mudar de bandera figuradament die Partei wechseln.
  19. portar alta la bandera figuradament die Fahne hochhalten.
  20. plantar la bandera també figuradament die Fahne aufpflanzen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

bandera

femení també figuradament Fahne f política Flagge f nàutica auch SignalFlagge f història figuradament Banner m militar Bataillon • història Fähnlein n tèxtil StoffMusterkollektion f Taxi Zählereinschalter m bandera blanca od de pau, parlamentària weiße Fahne f bandera negra roja schwarze rote Fahne f bandera nacional Nationalflagge f jura de bandera militar Fahneneid m el vaixell navega sota bandera liberiana das Schiff fährt unter liberianischer Flagge a banderes desplegades mit fliegenden Fahnen abaixar od abatre bandera od plegar banderes figuradament die Flagge oder…
DIDAC Diccionari escolar

bandera

<title type="display">bandera</title>

nom femení Una bandera és un tros de tela amb colors i dibuixos diversos que representa un país o un grup. Totes les nacions tenen la seva bandera. Hi ha també banderes de ciutats, de partits polítics, de clubs de futbol, d'associacions, etc.
abanderar, embanderar

bandera

nom femení Una bandera és un tros de tela amb colors i dibuixos diversos que representa un país o un grup Totes les nacions tenen la seva bandera Hi ha també banderes de ciutats, de partits polítics, de clubs de futbol, d'associacions, etc abanderar , embanderar
Diccionari Català francès

bandera


<title type="display">bandera</title>

Pronúncia: bəndéɾə
    femení
  1. drapeau m.
  2. ciències militars [unitat militar] drapeau m.
  3. [d'un mostrari de teixits] échantillon m.
  4. abaixament de la bandera [en un taxi] prise en charge.
  5. abaixar (abatre) bandera figuradament [cedir] baisser pavillon (céder, se rendre).
  6. a banderes desplegades [obertament] ouvertement (à découvert, au grand jour, cartes sur table).
  7. abandonar la bandera déserter.
  8. alçar bandera ciències militars recruter (lever) des troupes.
    • convoquer ses partisans pour la lutte (la guerre).
  9. bandera blanca (bandera de pau, bandera parlamentària) drapeau blanc.
  10. bandera negra drapeau noir (pavillon noir).
  11. mudar de bandera figuradament retourner sa veste (tourner casaque, faire volte-face).
  12. plantar la bandera [en un lloc] planter un drapeau (une enseigne).
  13. portar alta la bandera figuradament [fer honor a] faire honneur à.
  14. portar la bandera figuradament [en alguna cosa] avoir la direction (mener la danse, porter le drapeau).
  15. retre bandera baisser le drapeau.
  16. seguir la bandera figuradament [d'algú] se ranger sous le drapeau (sous la bannière, sous les étendards de quelqu'un).

bandera

femení drapeau m ciències militars unitat militar drapeau m d'un mostrari de teixits échantillon m abaixament de la bandera en un taxi prise en charge abaixar abatre bandera figuradament cedir baisser pavillon céder, se rendre a banderes desplegades obertament ouvertement à découvert, au grand jour, cartes sur table abandonar la bandera déserter alçar bandera ciències militars recruter lever des troupes • convoquer ses partisans pour la lutte la guerre bandera blanca bandera de pau , bandera parlamentària drapeau blanc bandera negra drapeau noir pavillon noir mudar de…
Diccionari Català Anglès

bandera


<title type="display">bandera</title>

Pronúncia: bəndéɾə
    femení
  1. flag.
  2. banner, standard.
  3. ciències militars colours.
  4. (arriar \ abaixar) bandera to lower one's flag, to strike one's colours.
  5. a banderes desplegades openly.
  6. mudar de bandera to change sides, change (political) party, change one's opinion.
  7. plegar banderes nàutica to lower the flag.
  8. (ídem) figuradament to show the white flag.
  9. hissar la bandera to hoist the flag.
  10. jurar bandera to take the pledge of allegiance to the flag.
  11. baixada de bandera [taxi] minimum fare.

bandera

femení flag banner , standard ciències militars colours arriar \ abaixar bandera to lower one's flag , to strike one's colours a banderes desplegades openly mudar de bandera to change sides , change political party , change one's opinion plegar banderes nàutica to lower the flag ídem figuradament to show the white flag hissar la bandera to hoist the flag jurar bandera to take the pledge of allegiance to the flag baixada de bandera taxi minimum fare
Diccionari Català Alemany

banderejar

banderejar

verb intransitiu flattern, wehen umherstrolchen, herumstreunen verb transitiu schwingen, schwenken, flattern lassen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Castellà

banderejar


<title type="display">banderejar</title>

    verb intransitiu
  1. ondear, flamear. Les cintes del seu capell banderejaven mogudes per la brisa, las cintas de su sombrero ondeaban movidas por la brisa.
  2. figuradament [rodar, vagar] callejear, vagabundear, vagar, deambular.
  3. figuradament [una dona pública] hacer la carrera (o la calle).
    4. verb transitiu
  4. agitar, tremolar. Els afeccionats banderejaven les senyeres al vent, los aficionados agitaban las banderas al viento.

banderejar

verb intransitiu ondear , flamear Les cintes del seu capell banderejaven mogudes per la brisa , las cintas de su sombrero ondeaban movidas por la brisa figuradament rodar, vagar callejear , vagabundear , vagar , deambular figuradament una dona pública hacer la carrera o la calle verb transitiu agitar , tremolar Els afeccionats banderejaven les senyeres al vent , los aficionados agitaban las banderas al viento
Conjugador Català

banderejar


<title type="display">banderejar</title>

    1. INFINITIU

    1. banderejar

    2. GERUNDI

    1. banderejant

    3. PARTICIPI

    1. banderejat
    2. banderejada
    3. banderejats
    4. banderejades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. banderejo
      2. bandereges
      3. bandereja
      4. banderegem
      5. banderegeu
      6. banderegen

      2. IMPERFET

      1. banderejava
      2. banderejaves
      3. banderejava
      4. banderejàvem
      5. banderejàveu
      6. banderejaven

      3. PASSAT

      1. banderegí
      2. banderejares
      3. banderejà
      4. banderejàrem
      5. banderejàreu
      6. banderejaren

      4. FUTUR

      1. banderejaré
      2. banderejaràs
      3. banderejarà
      4. banderejarem
      5. banderejareu
      6. banderejaran

      5. CONDICIONAL

      1. banderejaria
      2. banderejaries
      3. banderejaria
      4. banderejaríem
      5. banderejaríeu
      6. banderejarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. banderegi
      2. banderegis
      3. banderegi
      4. banderegem
      5. banderegeu
      6. banderegin

      2. IMPERFET

      1. banderegés
      2. banderegessis
      3. banderegés
      4. banderegéssim
      5. banderegéssiu
      6. banderegessin

    6. IMPERATIU

    1. bandereja
    2. banderegi
    3. banderegem
    4. banderegeu
    5. banderegin

banderejar

INFINITIU banderejar GERUNDI banderejant PARTICIPI banderejat banderejada banderejats banderejades INDICATIU PRESENT banderejo bandereges bandereja banderegem banderegeu banderegen IMPERFET banderejava banderejaves banderejava banderejàvem banderejàveu banderejaven PASSAT banderegí banderejares banderejà banderejàrem banderejàreu banderejaren FUTUR banderejaré banderejaràs banderejarà banderejarem banderejareu banderejaran CONDICIONAL banderejaria banderejaries banderejaria banderejaríem banderejaríeu banderejarien SUBJUNTIU PRESENT banderegi banderegis banderegi banderegem banderegeu…
Diccionari Català francès

banderejar


<title type="display">banderejar</title>

Pronúncia: bəndəɾəʒá
    verb intransitiu
  1. flotter, ondoyer, claquer au vent.
  2. figuradament [rodar, vagar] flâner, errer, courir la prétentaine, courir la prétantaine, battre le pavé.
    • [una dona pública] faire le trottoir, racoler sur la voie publique.
    3. verb transitiu
  3. agiter, balancer, faire flotter au vent.

banderejar

verb intransitiu flotter , ondoyer , claquer au vent figuradament rodar, vagar flâner , errer , courir la prétentaine , courir la prétantaine , battre le pavé • una dona pública faire le trottoir , racoler sur la voie publique verb transitiu agiter , balancer , faire flotter au vent