Es mostren 594823 resultats

bec

<title type="display">bec</title>

masculí anat [d'ocell] becco. || [d'un objecte] becco, punta f, angolo. Bec del mocador, angolo del fazzoletto. || [d'un insecte] bocca f. || [d'una llàntia] beccuccio. || [d'un vas] beccuccio, becco, cannella f. || tecn becco. || [de la flauta dolça] becco. || [de l'oboè] bocchino, becco. || fig fam becco, bocca f. || bec d'alena ornit avocetta. || bec d'espàtula ornit spatola. || bec de ferro ornit frosone. || bec de cigonya bot becco di gru. || bec de gas becco [di Brunsen]. || bec de lloro mar marra. || bec de moixó bot centinodia, correggiola. || bec de ploma punta della penna. || bec de serra ornit smergo. || bec de tallar tecn cannello ossidrico. || bec eixut fig persona di poche parole (o avaro di parole, o che parla poco). || bec moll fig [bocamoll] ciarlone -a, chiacchierone, pettegolo. || donar-se el bec fam baciarsi, tubare. || tenir un bon bec fig fam avere il becco lungo, essere un chiacchierone.

bec

bèc

<title type="display">bèc </title>

Body
    nòm m Punta de matèria semblanta ara d’ua còrna qu’ei plaçada enes maishères de bèri animaus.

    Català: bec


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

bèc

bec


<title type="display">bec</title>

    masculí
  1. anatomia [d'ocell] pico.
  2. [d'un objecte] pico, punta f. Bec del mocador, pico del pañuelo.
  3. [d'una llàntia] pico, piquera f, mechero.
  4. [d'un vas] pico, pitorro.
  5. botànica [de fruits] pico.
  6. tecnologia pico, pitorro.
  7. figuradament i familiarment [boca] pico.
  8. bec d'alena ornitologia [Recurvirostra avosetta] avoceta.
  9. bec d'esclop ornitologia [Balaeniceps rex] pico zapato.
  10. bec d'espàtula ornitologia [ànec cullerot] pato cuchara.
  11. bec de ferro ornitologia [durbec] picogordo.
  12. bec de cigonya botànica [Erodium ciconium] pico de cigüeña.
  13. bec de lloro marina, marítim pico de loro (o de papagayo).
  14. bec de moixó botànica [passacamins] centinodia, sanguinaria mayor.
  15. bec de perdiu [cama de perdiu] gonfidio reluciente.
  16. bec de ploma [d'escriure] punta de la pluma (o plumilla).
  17. bec de serra ornitologia [Mergus sp] serreta.
  18. bec de tallar (o de soldar) [bufador] soplete.
  19. bec eixut figuradament [poc parlador] de pocas palabras.
  20. bec fi ornitologia [Numenius tenuirostris] zarapito fino.
  21. bec moll [bocamoll, bocafluix] charlatán.
  22. donar-se el bec [besar-se] darse el pico.
  23. tenir un bon bec figuradament i familiarment tener un pico de oro.

bec

beç

beç

beç

beç

beç

beç

bec


<title type="display">bec</title>

Pronúncia: bɛk
    masculí
  1. anatomia, zoologia i música bec. Bec d’aigle, de tortue, de casserole, de flûte, de plume, bec d’àguila, de tortuga, de casserola, de flauta, de ploma.
  2. [d’une cruche] broc.
  3. [d’une lampe] bec, broc, blener, blenera f.
  4. embocadura f. Bec de clarinette, embocadura de clarinet.
  5. figuradament i familiarment bec. Avoir bon bec, tenir bon bec (o ésser un bon parlador).
  6. familiarment [bouche] boca f. Fermer le bec, tancar la boca.
  7. regionalisme petó.
  8. figuradament i familiarment os, problema.
  9. bec de gaz fanal (de gas).
  10. clore (ou clouer) le bec à qqn familiarment tancar la boca (o el bec) a algú.
  11. coup de bec cop de bec (o becarrada f o bequerada f o picada f).
    figuradament pulla f (o mansiula f).
  12. donner un coup de bec tirar una pulla, una mansiula.
  13. être bon bec (de qqch) figuradament i familiarment xerrar (o criticar, o parlar malament de).
  14. être un bec fin tenir un bon paladar.
  15. prise de bec baralla (o enganxada, o picabaralla).
  16. se défendre bec et ongles defensar-se amb les ungles.
  17. se retrouver (ou rester) le bec dans l’eau figuradament quedar-se amb un pam de nas.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

bec

beç

beç

bec

<title type="display">bec</title>

    nom masculí
  1. El bec dels ocells és la part exterior de la boca que és dura i serveix per a picar i per a agafar els aliments. Sovint el bec és punxegut.
  2. Part final dura de la boca d'altres animals com la balena i la tortuga.
  3. Part de la flauta dolça on el músic posa els llavis per tocar.
  4. Part sortint que hi ha a la vora d'una gerra per a poder abocar-ne el contingut sense que vessi.

bec

bec


<title type="display">bec</title>

Pronúncia: bék
    masculí
  1. anatomia [d'ocell] bec.
    1. [d'un mocador] pointe f.
    2. [d'un objecte] angle, coin.
  2. [d'una llàntia] bec.
  3. [d'un gerro] bec.
  4. tecnologia picot.
  5. figuradament i despectivament [de persona] bec, bouche f.
  6. bec d'alena ornitologia [Recurvirostra avosetta] avocette.
  7. bec d'esclop ornitologia [Balæniceps rex] bec-en-sabot du Nil.
  8. bec d'espàtula ornitologia ànec (ànec cullerot).
  9. bec de ferro ornitologia durbec.
  10. bec de cigonya (bec de grua) botànica [Erodium ciconium] géranium (bec-de-grue).
  11. bec de gas bec de gaz.
  12. bec de moixó botànica passacamins.
  13. bec de perdiu botànica [cama de perdiu] gomphide visqueux.
  14. bec de ploma [d'escriure] bout de la plume.
  15. bec de serra ornitologia [Mergus sp] harle huppé.
  16. bec de tallar (de soldar) [bufador] chalumeau.
  17. bec eixut figuradament i despectivament [poc parlador] réservé.
  18. bec fi ornitologia [Numenius tenuirostris] courlis à bec grêle.
  19. bec moll figuradament i despectivament bocamoll.
  20. donar-se el bec figuradament i despectivament [besar-se] se bécoter.
  21. tenir bon bec figuradament i familiarment être un beau parleur.

bec