Es mostren 594843 resultats
bec
bec
d'ocell rostre capistre , part del cap de l'ocell al voltant de la base del bec → punta corn Els quatre corns d'un mocador d'un llum d'oli blener o blenera broc Un llum de quatre brocs cremador Un cremador de gas → broc © Manuel Franquesa
bec
<title type="display">bec</title>
-
masculí
també figuradament
- Schnabel m.
- Spitze, Zacke f.
- [Flöte auch] Mundstück n.
- [Wasser, Gas] Hahn m.
- [Kanne auch] Schnauze, Tülle f.
- tecnologia bec (de) Bunsen Bunsenbrenner m.
- ornitologia bec d'alena Säbelschnäbler m.
- botànica bec de cigonya Storchenschnabel m.
- bec eixut wortkarg.
- bec moll bocamoll.
- figuradament donar-se el bec (sich) schnäbeln.
- fer becs zipfeln (Rock).
- tenir bon bec ein gutes Mundwerk haben.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
bec
masculí també figuradament Schnabel m Spitze, Zacke f Flöte auch Mundstück n Wasser, Gas Hahn m Kanne auch Schnauze, Tülle f tecnologia bec de Bunsen Bunsenbrenner m ornitologia bec d'alena Säbelschnäbler m botànica bec de cigonya Storchenschnabel m bec eixut wortkarg bec moll bocamoll figuradament donar-se el bec sich schnäbeln fer becs zipfeln Rock tenir bon bec ein gutes Mundwerk haben © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
bec
<title type="display">bec</title>
masculí anat [d'ocell] becco. || [d'un objecte] becco, punta f, angolo. Bec del mocador, angolo del fazzoletto. || [d'un insecte] bocca f. || [d'una llàntia] beccuccio. || [d'un vas] beccuccio, becco, cannella f. || tecn becco. || [de la flauta dolça] becco. || [de l'oboè] bocchino, becco. || fig fam becco, bocca f. || bec d'alena ornit avocetta. || bec d'espàtula ornit spatola. || bec de ferro ornit frosone. || bec de cigonya bot becco di gru. || bec de gas becco [di Brunsen]. || bec de lloro mar marra. || bec de moixó bot centinodia, correggiola. || bec de ploma punta della penna. || bec de serra ornit smergo. || bec de tallar tecn cannello ossidrico. || bec eixut fig persona di poche parole (o avaro di parole, o che parla poco). || bec moll fig [bocamoll] ciarlone -a, chiacchierone, pettegolo. || donar-se el bec fam baciarsi, tubare. || tenir un bon bec fig fam avere il becco lungo, essere un chiacchierone.
bec
masculí anat d'ocell becco || d'un objecte becco, punta f , angolo Bec del mocador , angolo del fazzoletto || d'un insecte bocca f || d'una llàntia beccuccio || d'un vas beccuccio, becco, cannella f || tecn becco || de la flauta dolça becco || de l'oboè bocchino, becco || fig fam becco, bocca f || bec d'alena ornit avocetta || bec d'espàtula ornit spatola || bec de ferro ornit frosone || bec de cigonya bot becco di gru || bec de gas becco di Brunsen || bec de lloro mar marra || bec de moixó bot centinodia, correggiola || bec de ploma punta della penna || bec de serra ornit…
bèc
<title type="display">bèc </title>
Body
- nòm m Punta de matèria semblanta ara d’ua còrna qu’ei plaçada enes maishères de bèri animaus.
Català: bec
© Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
© per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.
bèc
nòm m Punta de matèria semblanta ara d’ua còrna qu’ei plaçada enes maishères de bèri animaus Català bec © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
bec
<title type="display">bec</title>
-
masculí
- anatomia [d'ocell] pico.
- [d'un objecte] pico, punta f. Bec del mocador, pico del pañuelo.
- [d'una llàntia] pico, piquera f, mechero.
- [d'un vas] pico, pitorro.
- botànica [de fruits] pico.
- tecnologia pico, pitorro.
- figuradament i familiarment [boca] pico.
- bec d'alena ornitologia [Recurvirostra avosetta] avoceta.
- bec d'esclop ornitologia [Balaeniceps rex] pico zapato.
- bec d'espàtula ornitologia [ànec cullerot] pato cuchara.
- bec de ferro ornitologia [durbec] picogordo.
- bec de cigonya botànica [Erodium ciconium] pico de cigüeña.
- bec de lloro marina, marítim pico de loro (o de papagayo).
- bec de moixó botànica [passacamins] centinodia, sanguinaria mayor.
- bec de perdiu [cama de perdiu] gonfidio reluciente.
- bec de ploma [d'escriure] punta de la pluma (o plumilla).
- bec de serra ornitologia [Mergus sp] serreta.
- bec de tallar (o de soldar) [bufador] soplete.
- bec eixut figuradament [poc parlador] de pocas palabras.
- bec fi ornitologia [Numenius tenuirostris] zarapito fino.
- bec moll [bocamoll, bocafluix] charlatán.
- donar-se el bec [besar-se] darse el pico.
- tenir un bon bec figuradament i familiarment tener un pico de oro.
bec
masculí anatomia d'ocell pico d'un objecte pico , punta f Bec del mocador , pico del pañuelo d'una llàntia pico , piquera f , mechero d'un vas pico , pitorro botànica de fruits pico tecnologia pico , pitorro figuradament i familiarment boca pico bec d'alena ornitologia Recurvirostra avosetta avoceta bec d'esclop ornitologia Balaeniceps rex pico zapato bec d'espàtula ornitologia ànec cullerot pato cuchara bec de ferro ornitologia durbec picogordo bec de cigonya botànica Erodium ciconium pico de cigüeña bec de lloro marina, marítim pico de loro o de papagayo…
beç
<title type="display">beç</title>
masculí botànica [bedoll] abedul.
beç
masculí botànica bedoll abedul
bec
<title type="display">bec</title>
Pronúncia: bɛk
-
masculí
- anatomia, zoologia i música bec. Bec d’aigle, de tortue, de casserole, de flûte, de plume, bec d’àguila, de tortuga, de casserola, de flauta, de ploma.
- [d’une cruche] broc.
- [d’une lampe] bec, broc, blener, blenera f.
- embocadura f. Bec de clarinette, embocadura de clarinet.
- figuradament i familiarment bec. Avoir bon bec, tenir bon bec (o ésser un bon parlador).
- familiarment [bouche] boca f. Fermer le bec, tancar la boca.
- regionalisme petó.
- figuradament i familiarment os, problema.
- bec de gaz fanal (de gas).
- clore (ou clouer) le bec à qqn familiarment tancar la boca (o el bec) a algú.
-
coup de bec
cop de bec (o becarrada f o bequerada f o picada f).
• figuradament pulla f (o mansiula f). - donner un coup de bec tirar una pulla, una mansiula.
- être bon bec (de qqch) figuradament i familiarment xerrar (o criticar, o parlar malament de).
- être un bec fin tenir un bon paladar.
- prise de bec baralla (o enganxada, o picabaralla).
- se défendre bec et ongles defensar-se amb les ungles.
- se retrouver (ou rester) le bec dans l’eau figuradament quedar-se amb un pam de nas.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
bec
masculí anatomia , zoologia i música bec Bec d’aigle, de tortue, de casserole, de flûte, de plume , bec d’àguila, de tortuga, de casserola, de flauta, de ploma d’une cruche broc d’une lampe bec, broc, blener, blenera f embocadura f Bec de clarinette , embocadura de clarinet figuradament i familiarment bec Avoir bon bec , tenir bon bec o ésser un bon parlador familiarment bouche boca f Fermer le bec , tancar la boca regionalisme petó figuradament i familiarment os, problema bec de gaz fanal de gas clore ou clouer le bec à qqn familiarment tancar la boca o el bec a algú…
bec
<title type="display">bec</title>
-
nom masculí
- El bec dels ocells és la part exterior de la boca que és dura i serveix per a picar i per a agafar els aliments. Sovint el bec és punxegut.
- Part final dura de la boca d'altres animals com la balena i la tortuga.
- Part de la flauta dolça on el músic posa els llavis per tocar.
- Part sortint que hi ha a la vora d'una gerra per a poder abocar-ne el contingut sense que vessi.
bec
nom masculí El bec dels ocells és la part exterior de la boca que és dura i serveix per a picar i per a agafar els aliments Sovint el bec és punxegut Part final dura de la boca d'altres animals com la balena i la tortuga Part de la flauta dolça on el músic posa els llavis per tocar Part sortint que hi ha a la vora d'una gerra per a poder abocar-ne el contingut sense que vessi