Es mostren 594843 resultats

bec


<title type="display">bec</title>

Pronúncia: bék
    masculí
  1. anatomia [d'ocell] bec.
    1. [d'un mocador] pointe f.
    2. [d'un objecte] angle, coin.
  2. [d'una llàntia] bec.
  3. [d'un gerro] bec.
  4. tecnologia picot.
  5. figuradament i despectivament [de persona] bec, bouche f.
  6. bec d'alena ornitologia [Recurvirostra avosetta] avocette.
  7. bec d'esclop ornitologia [Balæniceps rex] bec-en-sabot du Nil.
  8. bec d'espàtula ornitologia ànec (ànec cullerot).
  9. bec de ferro ornitologia durbec.
  10. bec de cigonya (bec de grua) botànica [Erodium ciconium] géranium (bec-de-grue).
  11. bec de gas bec de gaz.
  12. bec de moixó botànica passacamins.
  13. bec de perdiu botànica [cama de perdiu] gomphide visqueux.
  14. bec de ploma [d'escriure] bout de la plume.
  15. bec de serra ornitologia [Mergus sp] harle huppé.
  16. bec de tallar (de soldar) [bufador] chalumeau.
  17. bec eixut figuradament i despectivament [poc parlador] réservé.
  18. bec fi ornitologia [Numenius tenuirostris] courlis à bec grêle.
  19. bec moll figuradament i despectivament bocamoll.
  20. donar-se el bec figuradament i despectivament [besar-se] se bécoter.
  21. tenir bon bec figuradament i familiarment être un beau parleur.

bec

masculí anatomia d'ocell bec d'un mocador pointe f d'un objecte angle , coin d'una llàntia bec d'un gerro bec tecnologia picot figuradament i despectivament de persona bec , bouche f bec d'alena ornitologia Recurvirostra avosetta avocette bec d'esclop ornitologia Balæniceps rex bec-en-sabot du Nil bec d'espàtula ornitologia ànec ànec cullerot bec de ferro ornitologia durbec bec de cigonya bec de grua botànica Erodium ciconium géranium bec-de-grue bec de gas bec de gaz bec de moixó botànica passacamins bec de perdiu botànica cama de perdiu gomphide visqueux…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bec


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bec</title>

Etimologia: del ll. beccus, mot d’origen gal 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. anatomia animal
    1. Òrgan format per les mandíbules dels ocells i revestit d’una beina còrnia dita ramfoteca.
    2. per extensió Rostre més o menys allargat o de natura còrnia d’altres animals, com el de les tortugues, el d’alguns insectes (per exemple curculiònids), el dels cefalòpodes, el d’algunes balenes, el de l’ornitorrinc, etc.
  2. figuradament
    1. Boca d’una persona.
    2. bec eixut Poc parlador.
    3. bec moll Bocamoll.
    4. donar-se el bec vulgarment Besar-se.
    5. tenir bon bec Ésser un bon parlaire.
    1. Punta comparable a un bec en què terminen certs objectes. Un bec de tovalló. Aixoplugar-se sota el bec d’una roca. Els becs de la lluna.
    2. aeronàutica Petit perfil que, disposat en el caire d’atac d’una ala, forma una ranura i impedeix així el despreniment en el cas d’angles d’atac grans.
    3. música Embocadura de la flauta dolça.
    4. música Embocadura dels instruments de llengüeta senzilla, com el clarinet i el saxòfon, on es fixa la llengüeta.
    5. indústria tèxtil Cap d’algunes agulles de màquina de gènere de punt, en forma de ganxo obert, tancat per la premsa en el moment de fer desprendre la malla anteriorment formada.
    6. bec de lloro marina, marítim Punta de l’ungla d’una àncora.
    7. bec de ploma escriptura i paleografia Extrem de la ploma d’escriure que escampa la tinta damunt el paper.
  4. Extrem d’un llum d’oli, de petroli, etc., per on surt la punta de ble que hom encén. Una llumenera de quatre becs.
  5. Sinuositat sortint en la vora d’un vas, d’una càpsula, etc., per a poder abocar-ne còmodament el contingut. El bec d’un flascó.
  6. botànica
    1. Punta més o menys llarga i gruixuda en què acaben certs fruits.
    2. bec de cigonya Planta herbàcia anual de la família de les geraniàcies (Erodium ciconium), de fulles molt dividides, de flors violàcies i de fruits en esquizocarp.
    3. bec de moixó Passacamins.
    4. bec de perdiu Cama de perdiu.
  7. ornitologia
    1. bec d’alena Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels recurviròstrids (Recurvirostra avosetta), gairebé blanc del tot, amb bandes negres de contrast i el característic bec corbat cap amunt.
    2. bec de ferro Durbec.
    3. bec d’esclop Ocell camallarg de la família dels cicònids (Balaeniceps rex), de plomatge de tons grisos, amb el bec molt gros, ample i encorbat cap amunt, que recorda un esclop.
    4. bec de serra Gènere d’ocells anseriformes de la família dels anàtids (Mergus sp), cabussadors i piscívors, de la mida d’un ànec, però de bec més llarg i més fi.
    5. bec d’espàtula Ànec cullerot.
  8. tecnologia
    1. Peça metàl·lica, generalment tubular, sola o formant part d’un aparell més complex, per l’extrem de la qual surt una flama emprada per a il·luminar o per a escalfar.
    2. bec de tallar (o de soldar) Bufador.

■ bec

masculí anatomia animal Òrgan format per les mandíbules dels ocells i revestit d’una beina còrnia dita ramfoteca per extensió Rostre més o menys allargat o de natura còrnia d’altres animals, com el de les tortugues, el d’alguns insectes per exemple curculiònids, el dels cefalòpodes, el d’algunes balenes, el de l’ornitorrinc, etc figuradament Boca d’una persona bec eixut Poc parlador bec moll Bocamoll donar-se el bec vulgarment Besar-se tenir bon bec Ésser un bon parlaire Punta comparable a un bec en què terminen certs objectes Un bec de tovalló Aixoplugar-se sota el bec d’una roca Els becs de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ beç


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">beç</title>

Etimologia: d’una base ll. *bettius, íd., reducció d’una forma cèlt. Betwio-, del cèlt. comú betwa, d’on derivà com a dimin. betullos, base del ll. vg. *betŭlos, ll. cl. betulla, d’on prové bedoll 1a font: 1314
masculí botànica Bedoll.

■ beç

masculí botànica Bedoll
Traducció
Diccionari Català francès

beç

beç

masculí botànica bedoll bouleau
Diccionari Català Anglès

bec


<title type="display">bec</title>

Pronúncia: bék
    masculí
  1. ornitologia beak, bill.
  2. entomologia etc. beak.
  3. [forma] corner, peak, sharp point.
  4. [d'una tetera] spout.
  5. [d'una gerra] lip, spout.
  6. [d'una flauta dolça] mouthpiece.
  7. bec moll locució adjectiva talkative.
  8. bec d'alena ornitologia avocet.
  9. bec de ferro ornitologia hawfinch.
  10. bec de serra gros ornitologia merganser, goosander.
  11. bec de serra petit ornitologia smew.
  12. bec de serra mitjà ornitologia red-breasted merganser.
  13. bec d'espàtula ornitologia northern shoveler.
  14. bec de (cigonya \ grua) botànica heron's bill, storksbill.
  15. tenir bon bec figuradament to be a good talker, have a silver tongue.
  16. donar-se el bec figuradament i vulgarment to kiss, to bill and coo.

bec

masculí ornitologia beak , bill entomologia etc beak forma corner , peak , sharp point d'una tetera spout d'una gerra lip , spout d'una flauta dolça mouthpiece bec moll locució adjectiva talkative bec d'alena ornitologia avocet bec de ferro ornitologia hawfinch bec de serra gros ornitologia merganser , goosander bec de serra petit ornitologia smew bec de serra mitjà ornitologia red-breasted merganser bec d'espàtula ornitologia northern shoveler bec de cigonya \ grua botànica heron's bill , storksbill tenir bon bec figuradament to be a good talker , have a silver tongue…
Diccionari Català Anglès

beç

beç

masculí botànica silver birch
Diccionari Francès Català

bec-croisé

bec-croisé

masculí pl becs-croisés ornitologia picapinyes, trencapinyes, bectort © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

bec-d’âne

bec-d’âne

masculí bédane © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

bec-de-cane

bec-de-cane

masculí pl becs-de-cane pany de cop picaporta, maneta f de pany © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

bec-de-corbeau

bec-de-corbeau

masculí pl becs-de-corbeau tecnologia tenalles f pl o alicates f pl de tallar © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç