Es mostren 594823 resultats

■ brancament

■ brancament

masculí informàtica Punt de programa en què hom ha de seleccionar una seqüència d’instruccions d’entre diverses de possibles Instrucció de brancament
Diccionari Català francès

brancar

brancar

verb intransitiu treure branques se développer pron verb transitiu un arbre élaguer , ébrancher tecnologia brancher
Diccionari Català Anglès

brancar

brancar

verb intransitiu to branch out to ramify verb transitiu to prune , trim
Diccionari Català Italià

brancar

brancar

verb intransitiu ramificare, emettere rami verb transitiu un arbre potare, sfrondare || tecn far ramificare
Diccionari de sinònims Franquesa

brancar

brancar

→ brotar → esporgar → ramificar © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

brancar

brancar

verb intransitiu treure branques enramar , echar ramas verb transitiu un arbre escamondar , desramar tecnologia ramificar
Conjugador Català

brancar


<title type="display">brancar</title>

    1. INFINITIU

    1. brancar

    2. GERUNDI

    1. brancant

    3. PARTICIPI

    1. brancat
    2. brancada
    3. brancats
    4. brancades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. branco
      2. branques
      3. branca
      4. branquem
      5. branqueu
      6. branquen

      2. IMPERFET

      1. brancava
      2. brancaves
      3. brancava
      4. brancàvem
      5. brancàveu
      6. brancaven

      3. PASSAT

      1. branquí
      2. brancares
      3. brancà
      4. brancàrem
      5. brancàreu
      6. brancaren

      4. FUTUR

      1. brancaré
      2. brancaràs
      3. brancarà
      4. brancarem
      5. brancareu
      6. brancaran

      5. CONDICIONAL

      1. brancaria
      2. brancaries
      3. brancaria
      4. brancaríem
      5. brancaríeu
      6. brancarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. branqui
      2. branquis
      3. branqui
      4. branquem
      5. branqueu
      6. branquin

      2. IMPERFET

      1. branqués
      2. branquessis
      3. branqués
      4. branquéssim
      5. branquéssiu
      6. branquessin

    6. IMPERATIU

    1. branca
    2. branqui
    3. branquem
    4. branqueu
    5. branquin

brancar

INFINITIU brancar GERUNDI brancant PARTICIPI brancat brancada brancats brancades INDICATIU PRESENT branco branques branca branquem branqueu branquen IMPERFET brancava brancaves brancava brancàvem brancàveu brancaven PASSAT branquí brancares brancà brancàrem brancàreu brancaren FUTUR brancaré brancaràs brancarà brancarem brancareu brancaran CONDICIONAL brancaria brancaries brancaria brancaríem brancaríeu brancarien SUBJUNTIU PRESENT branqui branquis branqui branquem branqueu branquin IMPERFET branqués branquessis branqués branquéssim branquéssiu branquessin IMPERATIU branca branqui branquem…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brancar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">brancar</title>

Etimologia: de branca 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. intransitiu Treure branques un arbre.
  2. transitiu Deixar (en un arbre) les branques convenients.
  3. transitiu informàtica Seleccionar una de les alternatives que defineixen un brancament.
  4. transitiu tecnologia Ramificar (especialment una conducció d’aigua) mitjançant tubs empalmats al principal.

■ brancar

verb intransitiu Treure branques un arbre transitiu Deixar en un arbre les branques convenients transitiu informàtica Seleccionar una de les alternatives que defineixen un brancament transitiu tecnologia Ramificar especialment una conducció d’aigua mitjançant tubs empalmats al principal
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

brancar

brancar

verb intransitiu Zweige treiben verb transitiu Baum zurechtschneiden Wasser abzweigen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Francès Català

brancard

brancard

masculí civière vara f , braç © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç