Es mostren 594827 resultats

brillamment

brillamment

adverbi brillantment © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

brillance


<title type="display">brillance</title>

Pronúncia: bʀijɑ̃s
    femení
  1. física luminància, brillantor.
  2. [éclat] brillantor, esclat m, lluïssor, lluentor.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

brillance

femení física luminància, brillantor éclat brillantor, esclat m , lluïssor, lluentor © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Anglès

brillant


<title type="display">brillant</title>

Pronúncia: bɾiʎán
    adjectiu
  1. brilliant, bright, shining.
  2. [joia] bright, sparkling.
  3. [escena] brilliant, glittering, splendid.
  4. [superfície] shining, glossy.
  5. [conversa, acudit] sparkling, scintillating.
  6. [companyia] brilliant.
    7. masculí
  7. brilliant, diamond.

brillant

adjectiu brilliant , bright , shining joia bright , sparkling escena brilliant , glittering , splendid superfície shining , glossy conversa, acudit sparkling , scintillating companyia brilliant masculí brilliant , diamond
Diccionari de sinònims Franquesa

brillant


<title type="display">brillant</title>

  1. adj.
    brillós
    lluent (→)
    radiant
    esplendorós o esplendent
    resplendent
    rutilant
    llustrós
    centellejant
    guspirejant
    esclatant
    diamantat, que té la brillantor del diamant.
    flamejant. Uns ulls flamejants.
    llampegant
    fulgent o fúlgid
    refulgent
    fulgurant
    Compareu: tornassolat, viu
    Antònims: Opac. Mat. Entelat. Apagat.
  2. Fig. → reeixit.
  3. m. Diamant tallat en facetes.
    diamant rosa, brillant tallat per sota i amb facetes per sobre.
    diamant taula, tallat formant una cara plana amb quatre bisells.
    solitari, brillant muntat tot sol en un anell.



© Manuel Franquesa

brillant

adj brillós lluent → radiant esplendorós o esplendent resplendent rutilant llustrós centellejant guspirejant esclatant diamantat , que té la brillantor del diamant flamejant Uns ulls flamejants llampegant fulgent o fúlgid refulgent fulgurant Compareu tornassolat, viu Antònims Opac Mat Entelat Apagat Fig → reeixit m Diamant tallat en facetes diamant rosa , brillant tallat per sota i amb facetes per sobre diamant taula , tallat formant una cara plana amb quatre bisells solitari , brillant muntat tot sol en un anell © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

brillant

brillant

    adjectiu
  1. brillante.
  2. figuradament [excel·lent] brillante.
    3. masculí
  3. [diamant] brillante.

brillant

adjectiu brillante figuradament excellent brillante masculí diamant brillante
Diccionari Francès Català

brillant
-ante


<title type="display">brillant</title>

Pronúncia: bʀijɑ̃ -ɑ̃t
    adjectiu
  1. pròpiament i figuradament brillant. Deux yeux brillants, dos ulls brillants. Faire une carrière brillante, fer una carrera brillant.
  2. ne pas être brillant no ser gaire brillant.
    • no anar gaire bé (o no ser espectacular). Sa santé n’est pas brillante, no té una salut gaire bona.
    3. masculí
  3. [éclat] brillantor f, esclat, lluïssor f, lluentor f.
  4. [diamant taillé] brillant.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

brillant
-ante

adjectiu pròpiament i figuradament brillant Deux yeux brillants , dos ulls brillants Faire une carrière brillante , fer una carrera brillant ne pas être brillant no ser gaire brillant • no anar gaire bé o no ser espectacular Sa santé n’est pas brillante , no té una salut gaire bona masculí éclat brillantor f , esclat, lluïssor f , lluentor f diamant taillé brillant © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Alemany

brillant


<title type="display">brillant</title>

    adjectiu
  1. strahlend, leuchtend.
  2. també figuradament glanzend.
  3. Glanz....
  4. figuradament hervorragend, brillant.
    5. masculí
  5. Brillant m.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

brillant

adjectiu strahlend, leuchtend també figuradament glanzend Glanz figuradament hervorragend, brillant masculí Brillant m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

brillant

<title type="display">brillant</title>

adjectiu brillante, lucente, splendente. || fig [persona] brillante, spiritoso -a, brioso -a. || [cosa] splendido -a, ben riuscito -a. || [discurs] splendido -a, spiritoso -a, brillante, arguto -a.

masculí [diamant] brillante.

brillant

adjectiu brillante, lucente, splendente || fig persona brillante, spiritoso -a, brioso -a || cosa splendido -a, ben riuscito -a || discurs splendido -a, spiritoso -a, brillante, arguto -a masculí diamant brillante
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brillant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">brillant</title>

Etimologia: de brillar1 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu
    1. Que brilla. Brillant com un estel. Metall brillant. Uns ulls brillants.
    2. figuradament Excel·lent, admirable en el seu gènere. Fer una carrera brillant. Un orador brillant.
    3. pintura Dit d’una composició per a expressar la vivesa de la gamma cromàtica, assolida per contrast de tons o de color.
    4. pintura Dit de la superfície llisa i uniforme que reflecteix la llum incident.
  2. masculí joieria Diamant tallat en facetes de sobre i de sota.
  3. masculí indústria tèxtil Defecte en els teixits de seda, o similars, a causa d’alguns fils massa tensos que brillen més que els altres.

■ brillant

adjectiu Que brilla Brillant com un estel Metall brillant Uns ulls brillants figuradament Excellent, admirable en el seu gènere Fer una carrera brillant Un orador brillant pintura Dit d’una composició per a expressar la vivesa de la gamma cromàtica, assolida per contrast de tons o de color pintura Dit de la superfície llisa i uniforme que reflecteix la llum incident masculí joieria Diamant tallat en facetes de sobre i de sota masculí indústria tèxtil Defecte en els teixits de seda, o similars, a causa d’alguns fils massa tensos que brillen més que els altres
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

brillant

<title type="display">brillant</title>

    adjectiu
  1. Que brilla.
  2. Un artista, un metge, un advocat, etc., és brillant quan té moltes qualitats, quan fa perfectament la seva feina. Una persona ha fet una carrera brillant o uns estudis brillants quan ha tret molt bones notes.
abrillantador, abrillantar, brillantor

brillant

adjectiu Que brilla Un artista, un metge, un advocat, etc, és brillant quan té moltes qualitats, quan fa perfectament la seva feina Una persona ha fet una carrera brillant o uns estudis brillants quan ha tret molt bones notes abrillantador , abrillantar , brillantor