Es mostren 594823 resultats

bufar


<title type="display">bufar</title>

    verb intransitiu
  1. [resoplar] esbufegar, brufolar.
  2. estar alguien que bufa figuradament estar algú que bufa.
    3. verb pronominal
  3. americanisme [las paredes] bufar-se, bofegar-se.

bufar

verb intransitiu resoplar esbufegar , brufolar estar alguien que bufa figuradament estar algú que bufa verb pronominal americanisme las paredes bufar-se , bofegar-se
Conjugador Català

bufar


<title type="display">bufar</title>

    1. INFINITIU

    1. bufar

    2. GERUNDI

    1. bufant

    3. PARTICIPI

    1. bufat
    2. bufada
    3. bufats
    4. bufades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. bufo
      2. bufes
      3. bufa
      4. bufem
      5. bufeu
      6. bufen

      2. IMPERFET

      1. bufava
      2. bufaves
      3. bufava
      4. bufàvem
      5. bufàveu
      6. bufaven

      3. PASSAT

      1. bufí
      2. bufares
      3. bufà
      4. bufàrem
      5. bufàreu
      6. bufaren

      4. FUTUR

      1. bufaré
      2. bufaràs
      3. bufarà
      4. bufarem
      5. bufareu
      6. bufaran

      5. CONDICIONAL

      1. bufaria
      2. bufaries
      3. bufaria
      4. bufaríem
      5. bufaríeu
      6. bufarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. bufi
      2. bufis
      3. bufi
      4. bufem
      5. bufeu
      6. bufin

      2. IMPERFET

      1. bufés
      2. bufessis
      3. bufés
      4. buféssim
      5. buféssiu
      6. bufessin

    6. IMPERATIU

    1. bufa
    2. bufi
    3. bufem
    4. bufeu
    5. bufin

bufar

INFINITIU bufar GERUNDI bufant PARTICIPI bufat bufada bufats bufades INDICATIU PRESENT bufo bufes bufa bufem bufeu bufen IMPERFET bufava bufaves bufava bufàvem bufàveu bufaven PASSAT bufí bufares bufà bufàrem bufàreu bufaren FUTUR bufaré bufaràs bufarà bufarem bufareu bufaran CONDICIONAL bufaria bufaries bufaria bufaríem bufaríeu bufarien SUBJUNTIU PRESENT bufi bufis bufi bufem bufeu bufin IMPERFET bufés bufessis bufés buféssim buféssiu bufessin IMPERATIU bufa bufi bufem bufeu bufin
Diccionari de sinònims Franquesa

bufar


<title type="display">bufar</title>

  1. v. intr.
    brufolar, fer bufecs. → esbufegar.
    bufegar (esp. el vent)
    picar, el vent. Avui el vent pica de garbí.
    manxar. Ja manxa el llevant.
    rebufar, bufar, esp. el vent, amb gran força.
    espirar (≠ expirar). Es diu del vent, esp. quan ho fa lleugerament.
    Antònims: Calmar (v. intr.). El vent ja calma.
  2. v. tr.
    insuflar, bufar per introduir un gas o vapor, esp. dins una cavitat del cos. Insuflar aire en els pulmons d'una persona asfixiada.
    manxar, bufar per mitjà d'una manxa. Manxa una mica el foc perquè es revifi.
  3. (bufar-se pron.) → inflar -se.
    bofegar-se



© Manuel Franquesa

bufar

v intr brufolar , fer bufecs → esbufegar bufegar esp el vent picar , el vent Avui el vent pica de garbí manxar Ja manxa el llevant rebufar , bufar, esp el vent, amb gran força espirar ≠ expirar Es diu del vent, esp quan ho fa lleugerament Antònims Calmar v intr El vent ja calma v tr insuflar , bufar per introduir un gas o vapor, esp dins una cavitat del cos Insuflar aire en els pulmons d'una persona asfixiada manxar , bufar per mitjà d'una manxa Manxa una mica el foc perquè es revifi bufar-se pron → inflar -se bofegar-se © Manuel Franquesa
Diccionari Català Alemany

bufar


<title type="display">bufar</title>

    verb intransitiu
  1. blasen, pusten.
  2. schnaufen, keuchen.
  3. schnauben (Tier).
  4. blasen, wehen (Wind).
  5. figuradament i familiarment bufar a l'orella d'(algú) auf jemanden einflüstern.
  6. bufar de ràbia vor Wut schnauben.
  7. la mare està que bufa Mutter ist sehr aufgebracht oder ungehalten.
  8. la situació està que bufa die Lage ist sehr heikel oder brenzlig bzw gespannt.
  9. això és bufar i fer ampolles das ist ein Kinderspiel oder kinderleicht.
  10. Vegeu bufa!.
    11. verb transitiu
  11. (an-, aus-)blasen, anfachen.
  12. [Damespiel] Figur wegnehmen.
    13. verb reflexiu
  13. Blasen werfen oder ziehen.
    1. sich aufwölben.
    2. beuteln.
  14. popularment sich voll laufen lassen, sich betrinken.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

bufar

verb intransitiu blasen, pusten schnaufen, keuchen schnauben Tier blasen, wehen Wind figuradament i familiarment bufar a l'orella d'algú auf jemanden einflüstern bufar de ràbia vor Wut schnauben la mare està que bufa Mutter ist sehr aufgebracht oder ungehalten la situació està que bufa die Lage ist sehr heikel oder brenzlig bzw gespannt això és bufar i fer ampolles das ist ein Kinderspiel oder kinderleicht Vegeu bufa verb transitiu an-, aus-blasen, anfachen Damespiel Figur wegnehmen verb reflexiu Blasen werfen oder ziehen sich aufwölben beuteln popularment sich voll…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bufar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bufar</title>

Etimologia: d’origen onomatopeic 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. intransitiu
    1. Fer sortir de la boca l’aire vencent la resistència dels llavis closos. Bufar de cansament, de calor.
    2. Córrer el vent. Bufava la tramuntana.
    3. bufa! interjecció popularment Interjecció que denota sorpresa, contrarietat, etc.
  2. transitiu
    1. Adreçar hom el buf (sobre alguna cosa). Bufar una flama per apagar-la.
    2. per analogia Fer sortir aire d’un instrument apropiat. Bufar el foc amb una manxa.
  3. pronominal
    1. Fer bòfega, inflar-se esponjant-se un emblanquinat, la crosta del pa, una pasta, la roba, etc. El guix s’ha bufat a causa de la humitat.
    2. popularment Embriagar-se.
  4. transitiu jocs d’entreteniment En el joc de dames, prendre al contrari una peça amb què havia de matar i no ho ha fet.
  5. bufar a l’orella (d’algú) Advertir, recordar, suggerir, a algú alguna cosa.
  6. ésser (una cosa) bufar i fer ampolles Ésser del tot fàcil de fer.
  7. estar (algú, una cosa) que bufa Tenir un afer, una situació, etc., un caire dolent, haver arribat en un punt crucial, culminant, etc.

■ bufar

verb intransitiu Fer sortir de la boca l’aire vencent la resistència dels llavis closos Bufar de cansament, de calor Córrer el vent Bufava la tramuntana bufa interjecció popularment Interjecció que denota sorpresa, contrarietat, etc transitiu Adreçar hom el buf sobre alguna cosa Bufar una flama per apagar-la per analogia Fer sortir aire d’un instrument apropiat Bufar el foc amb una manxa pronominal Fer bòfega, inflar-se esponjant-se un emblanquinat, la crosta del pa, una pasta, la roba, etc El guix s’ha bufat a causa de la humitat popularment Embriagar-se transitiu jocs d’entreteniment En el…
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

bufar

<title type="display">bufar</title>

    verb
  1. Fer sortir aire de la boca posant els llavis com si anéssim a dir una "u".
  2. Dirigir l'aire que surt de la boca sobre una flama per a apagar-la, sobre un menjar calent per a refredar-lo, etc.
  3. Quan fa vent diem que bufa el vent.
    4. usat amb pronom
  4. bufar-se una cosa, com el guix d'una paret o la crosta del pa, és fer-s'hi un bony, aixecar-se una part de la superfície.

bufar

verb Fer sortir aire de la boca posant els llavis com si anéssim a dir una "u" Dirigir l'aire que surt de la boca sobre una flama per a apagar-la, sobre un menjar calent per a refredar-lo, etc Quan fa vent diem que bufa el vent usat amb pronom bufar-se una cosa, com el guix d'una paret o la crosta del pa, és fer-s'hi un bony, aixecar-se una part de la superfície
Diccionari Català francès

bufar


<title type="display">bufar</title>

Pronúncia: bufá
    verb intransitiu
  1. souffler.
    1. [de calor, de cansament] souffler, haleter.
    2. [un cavall] s'ébrouer pron.
    3. [el vent] souffler.
  2. això és bufar i fer ampolles figuradament i familiarment c'est simple comme bonjour (c'est bête comme chou, c'est un jeu d'enfant, c'est du billard, c'est l'enfance de l'art, c'est très facile, ça va tout seul, ça va comme sur des roulettes). Això no és pas bufar i fer ampolles!, c'est épineux (c'est délicat, plein de difficultés, ce n'est pas une bagatelle)
  3. estar que bufa [algú] écumer de colère (être d'une humeur de chien).
    • [una situació] être tendue. La cosa està que bufa, le torchon brûle.
    4. verb transitiu
  4. [sobre alguna cosa] souffler.
  5. [amb un instrument] souffler.
  6. jocs d'entreteniment [a les dames] souffler.
    7. verb pronominal
  7. [la crosta del pa, una paret] se boursoufler, se gonfler.
    • [la roba] se gonfler, bouffer intr.

bufar

verb intransitiu souffler de calor, de cansament souffler , haleter un cavall s'ébrouer pron el vent souffler això és bufar i fer ampolles figuradament i familiarment c'est simple comme bonjour c'est bête comme chou, c'est un jeu d'enfant, c'est du billard, c'est l'enfance de l'art, c'est très facile, ça va tout seul, ça va comme sur des roulettes Això no és pas bufar i fer ampolles , c'est épineux c'est délicat, plein de difficultés, ce n'est pas une bagatelle estar que bufa algú écumer de colère être d'une humeur de chien • una situació être tendue La cosa està que bufa ,…
Diccionari Català Alemany

bufarell

bufarell

masculí eindringende Luft f an undichten Fenstern und Türen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Castellà

bufarell

bufarell

masculí d'una porta, una finestra corriente de aire f
Diccionari Català francès

bufarell

bufarell

masculí d'una porta, una finestra courant d'air