Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594823 resultats

cantar

<title type="display">cantar</title>

verb transitiu cantare. || [els ocells] cantare, cinguettare, fischiare. || [celebrar, lloar] lodare, celebrare. || [dir una cosa en veu alta] cantare. || [missa] cantare. || fig [confessar] cantare, soffiare, confessare, spiattellare. || cantar les veritats a algú fig cantargliele.

verb intransitiu cantare. || [un ocell] cantare, cinguettare, fischiare, garrire, garrulare, trillare. || [un gall, un grill] cantare. || fig [produir soroll] cigolare, stridere. | [desdir una cosa] stonare, disdire, essere disadatto (o sconveniente). | [fer pudor] puzzare. Aquest peix canta, questo pesce puzza.

cantar

verb transitiu cantare || els ocells cantare, cinguettare, fischiare || celebrar, lloar lodare, celebrare || dir una cosa en veu alta cantare || missa cantare || fig confessar cantare, soffiare, confessare, spiattellare || cantar les veritats a algú fig cantargliele verb intransitiu cantare || un ocell cantare, cinguettare, fischiare, garrire, garrulare, trillare || un gall, un grill cantare || fig produir soroll cigolare, stridere | desdir una cosa stonare, disdire, essere disadatto o sconveniente | fer pudor puzzare Aquest peix canta , questo pesce puzza

cantar

<title type="display">cantar</title>

verb

Produir amb la veu un conjunt de sons que formen una melodia.
Cantar una cançó, un himne o una altra obra musical és reproduir-ne en veu alta la lletra i la música.

frase feta

fer cantar una persona és fer-li dir alguna cosa que volia mantenir en secret. Es diu de manera informal.

cantaire, cantatriu, cantor

cantar

verb Produir amb la veu un conjunt de sons que formen una melodia Cantar una cançó, un himne o una altra obra musical és reproduir-ne en veu alta la lletra i la música frase feta fer cantar una persona és fer-li dir alguna cosa que volia mantenir en secret Es diu de manera informal cantaire , cantatriu , cantor

■ cantar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cantar</title>

Etimologia: del ll. cantare ‘cantar habitualment’, der. freqüentatiu del ll. canĕre ‘cantar’ 1a font: s. XIV, Llull

verb

1. intransitiu Proferir sons amb inflexions musicals o modulacions melodioses de la veu. Cantar tot sol, en cor, a plena veu. Cantar amb sentiment. Cantar d’orella.
2. transitiu Reproduir amb la veu una melodia determinada proferint sons adients o tot confegint les paraules corresponents a la lletra d’aquesta melodia. Cantar una cançó, un himne, una ària. Cantar les lletanies.
3. cantar com una calàndria (o com un àngel, o com un rossinyol) Cantar molt bé, una dona o un infant.
4. cantar la palinòdia Retractar-se.
5. cantar les absoltes figuradament Donar per acabada o morta una cosa.
6. cantar missa Celebrar la primera missa el nou sacerdot.
transitiu figuradament
1. Declarar, confessar, algú, coses que havia de mantenir secretes. Cantar un detingut el nom dels companys. Fer cantar algú.
2. cantar de ple (o de pla) Confessar de ple.
3. cantar les veritats (a algú) Retreure-li les malifetes.
transitiu
1. Dir en veu alta alguna cosa a fi que ho sentin una munió de persones. El vocal cantava els noms dels seleccionats. Cantar el timoner el rumb de la nau.
2. Dir (algú) en veu alta alguna cosa a fi que una altra persona en comprovi l’exactitud. Cantar un original a un corrector de proves.
3. estar (un fet) cantat Ésser fàcilment previsible. La victòria ja està cantada.
intransitiu
1. Emetre la veu un ocell. Els ocells que canten en el bosc. Despertar-se en cantar el gall.
2. Fer sentir certs insectes el so que fan posant en vibració certes membranes, fregant l’una amb l’altra les ales del davant, etc. Cantar les cigales, els grills.
intransitiu figuradament
1. Produir (una cosa) un soroll característic. L’aigua està a punt d’arrencar el bull: ja canta.
2. Anar balderes dues o més peces d’un mecanisme en moviment i produir un soroll en topar repetidament entre elles.
intransitiu
1. Resultar malament una cosa, desdir d’una altra. Aquella festa va cantar bastant. Un moble així, al menjador, canta.
2. Fer pudor, tufejar. Li canta l’alè. Aquest peix canta.
transitiu
1. Celebrar amb cants, lloar. Cantar el mèrit d’aquell fet.
2. cantar victòria Gloriejar-se d’ésser vencedor.

■ cantar

verb intransitiu Proferir sons amb inflexions musicals o modulacions melodioses de la veu Cantar tot sol, en cor, a plena veu Cantar amb sentiment Cantar d’orella transitiu Reproduir amb la veu una melodia determinada proferint sons adients o tot confegint les paraules corresponents a la lletra d’aquesta melodia Cantar una cançó, un himne, una ària Cantar les lletanies cantar com una calàndria o com un àngel , o com un rossinyol Cantar molt bé, una dona o un infant cantar la palinòdia Retractar-se cantar les absoltes figuradament Donar per acabada o morta una cosa cantar missa Celebrar la…

cantar

<title type="display">cantar</title>

Pronúncia: kəntá

verb intransitiu

chanter.
[els ocells, els insectes] chanter.
figuradament [produir soroll una cosa] chanter. L'aigua ja canta, l'eau chante déjà .
• [les peces d'un mecanisme] grincer.
figuradament i familiarment [desdir una cosa] détonner, jurer, trancher. Aquest moble canta, ce meuble détonne .
• [fer pudor] sentir mauvais. Et canten els peus, tes pieds sentent mauvais.

verb transitiu

chanter. Cantar una cançó, chanter une chanson.
[celebrar, lloar] célébrer, louer, chanter. Cantar els mèrits de l'equip de rugbi, louer les mérites de l'équipe de rugby.
[dir una cosa en veu alta] annoncer, proclamer. Cantar les resultats, proclamer les résultats .
• [un text] énoncer à haute voix (pour comparer, confronter).
figuradament [confessar] chanter, avouer.
cantar com una calàndria figuradament i familiarment chanter comme une alouette.
cantar de ple (de pla) [confessar] manger le morceau (se mettre à table).
cantar la palinòdia se rétracter.
cantar les absoltes figuradament considérer une chose comme terminée.
cantar les veritats a algú chanter pouilles à quelqu'un (tancer quelqu'un vertement, dire à quelqu'un ses quatre vérités, ne pas mâcher ses mots à quelqu'un).
cantar missa cristianisme dire sa première messe.
cantar victòria chanter victoire.
fer cantar algú [fer-lo parlar, confessar] faire parler quelqu'un (tirer les vers du nez à quelqu'un).

cantar

verb intransitiu chanter els ocells, els insectes chanter figuradament produir soroll una cosa chanter L'aigua ja canta , l'eau chante déjà • les peces d'un mecanisme grincer figuradament i familiarment desdir una cosa détonner , jurer , trancher Aquest moble canta , ce meuble détonne • fer pudor sentir mauvais Et canten els peus , tes pieds sentent mauvais verb transitiu chanter Cantar una cançó , chanter une chanson celebrar, lloar célébrer , louer , chanter Cantar els mèrits de l'equip de rugbi , louer les mérites de l'équipe de rugby dir una cosa en veu alta…

cantar¹

<title type="display">cantar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

masculí

cançó f.
cantar de gesta cançó de gesta.
Cantar de los Cantares [libro del Antiguo Testamento] Càntic dels Càntics.
¡ese es otro cantar! això són figues d'un altre paner!

Vegeu també:

cantar²

cantar¹

masculí cançó f cantar de gesta cançó de gesta Cantar de los Cantares libro del Antiguo Testamento Càntic dels Càntics ese es otro cantar això són figues d'un altre paner Vegeu també cantar 2

cantar²

<title type="display">cantar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

verb transitiu

cantar. Cantar una canción, cantar una cançó.
[alabar, celebrar] cantar. Cantar las virtudes de la amada, cantar les virtuts de l'estimada.
figuradament [confesar] cantar. El detenido ha cantado el nombre de su cómplice, el detingut ha cantat el nom del seu còmplice.

verb intransitiu

cantar. Cantar con sentimiento, cantar amb sentiment.
[los pájaros e insectos] cantar.
[naipes] cantar.
figuradament i familiarment [rechinar] cantar, grinyolar.
[una cosa] cantar. El agua está a punto de hervir: ya canta, l'aigua és a punt d'arrencar el bull: ja canta.
[los instrumentos] sonar.
marina, marítim avisar [amb el xiulet].
marina, marítim [salomar] cantar al ritme de la feina, acompanyar la feina cantant.
cantar de plano figuradament i familiarment [confesar] buidar el sac.
cantarlas claras (o cantarle las cuarenta) familiarment cantar les veritats (o les quaranta).

Vegeu també:

cantar¹

cantar²

verb transitiu cantar Cantar una canción , cantar una cançó alabar, celebrar cantar Cantar las virtudes de la amada , cantar les virtuts de l'estimada figuradament confesar cantar El detenido ha cantado el nombre de su cómplice , el detingut ha cantat el nom del seu còmplice verb intransitiu cantar Cantar con sentimiento , cantar amb sentiment los pájaros e insectos cantar naipes cantar figuradament i familiarment rechinar cantar , grinyolar una cosa cantar El agua está a punto de hervir ya canta , l'aigua és a punt d'arrencar el bull ja canta los instrumentos sonar…