Es mostren 594843 resultats

cantar


<title type="display">cantar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. cantar
    1. GERUNDI

    2. cantant
    1. PARTICIPI

    2. cantat
    3. cantada
    4. cantats
    5. cantades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. canto
      3. cantes
      4. canta
      5. cantem
      6. canteu
      7. canten
      1. IMPERFET

      2. cantava
      3. cantaves
      4. cantava
      5. cantàvem
      6. cantàveu
      7. cantaven
      1. PASSAT

      2. cantí
      3. cantares
      4. cantà
      5. cantàrem
      6. cantàreu
      7. cantaren
      1. FUTUR

      2. cantaré
      3. cantaràs
      4. cantarà
      5. cantarem
      6. cantareu
      7. cantaran
      1. CONDICIONAL

      2. cantaria
      3. cantaries
      4. cantaria
      5. cantaríem
      6. cantaríeu
      7. cantarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. canti
      3. cantis
      4. canti
      5. cantem
      6. canteu
      7. cantin
      1. IMPERFET

      2. cantés
      3. cantessis
      4. cantés
      5. cantéssim
      6. cantéssiu
      7. cantessin
    1. IMPERATIU

    2. canta
    3. canti
    4. cantem
    5. canteu
    6. cantin

cantar

cantar


<title type="display">cantar</title>

  1. cantussar, cantussejar o cantussolar, cantar amb veu baixeta, com per un mateix.
    coblejar, cantar cobles o cançons.
    solfejar, cantar dient els noms de les notes.
    trinar, cantar fent trinats.
    salmodiar, cantar d'una manera monòtona.
    salmejar, cantar salms.
    vocalitzar, cantar sobre una vocal sense articular paraules ni dir el nom de les notes.
    frasejar, cantar fent sentir bé cada frase musical.
    belar, cantar amb veu trèmula, com una cabra que fa bels.
    bramar, cantar fent grans crits.
    refilar, cantar fi com un ocell.
    corejar, cantar en cor, ajuntant-se a un cor.
    taral·lejar o taral·larejar, cantar sense dir les paraules del text, sinó dient ta-la-la o síl·labes semblants.
    entonar, començar a cantar. De cop va entonar "La santa espina" i tothom el seguí. També, cantar sense desafinar. Qui no té orella no pot entonar.
    xiular, cantar amb xiulets. Aquest sap xiular una munió de sardanes.
    executar, cantar una obra musical, esp. l'obra d'un compositor.
    contrapuntejar, cantar de contrapunt.
  2. Fer el seu cant els ocells.
    refilar (certs ocells, com el rossinyol)
    garrular o xerrotejar (esp. els ocells petits)
    pitejar (el pinsà i altres ocells de cant semblant)
    parrupar (→), cantar la tórtora i el colom.
    escotxegar o escotxinar, cantar la perdiu.
    ratxar, cantar el perdigot.
    Antònims: Descantar-se: perdre, un ocell, el cant.
  3. celebrar, lloar.
  4. Fer cantar algú, fer-li dir el que volia tenir secret: Tocar el botet (a algú).



© Manuel Franquesa

cantar

cantar


<title type="display">cantar</title>

Pronúncia: kəntá
    verb transitiu
  1. to sing.
  2. to chant.
  3. to sing (about \ of), sing the praises of.
  4. [missa] to sing, say.
  5. to say something aloud.
  6. cantar com una calàndria to sing very well.
  7. cantar les absoltes to consider as finished.
  8. cantar la palinòdia to retract, recant.
  9. cantar les veritats a algú to talk straight to someone, to speak (out \ frankly) to someone.
  10. verb intransitiu
  11. música to sing.
  12. to chant.
  13. [grill] to chirp.
  14. [ocell] to sing.
  15. [gall] to crow.
  16. col·loquial [declarar] to squeal, blab, spill the beans.
  17. [pudir] to smell bad.
  18. cantar victòria to crow over someone.
  19. ja el faré cantar! I’ll make him squeal!

cantar

cantar


<title type="display">cantar</title>

    verb intransitiu
  1. cantar.
  2. [els ocells, els insectes] cantar.
  3. figuradament [produir soroll una cosa] cantar. L'aigua, quan bull, canta, el agua, cuando hierve, canta.
  4. figuradament [les peces d'un mecanisme] cantar, rechinar.
  5. figuradament [desdir una cosa] desdecir, desentonar. Un moble així, al menjador, canta, un mueble así, en el comedor, desentona.
  6. figuradament [fer pudor] cantar, apestar, oler mal. Et canten els peus, te cantan los pies.
  7. verb transitiu
  8. cantar. Cantar les lletanies, cantar las letanías.
  9. [celebrar, lloar] cantar. Cantar les virtuts de l'estimada, cantar las virtudes de la amada.
  10. [un text] cotejar en voz alta.
  11. [dir una cosa en veu alta] decir en voz alta, vocear. El vocal cantava els noms dels seleccionats, el vocal decía en voz alta los nombres de los seleccionados.
  12. figuradament [confessar] cantar.

cantar

càntar

càntar

cantar


<title type="display">cantar</title>

    verb intransitiu
  1. singen (auch Vögel, Zikade, Geige).
  2. figuradament i familiarment singen, auspacken.
    1. übel riechen, stinken.
    2. unpassend (oder störend) wirken.
  3. cantar com una calàndria od un rossinyol wie eine Lerche (oder Nachtigall) singen.
  4. cantar en cor im Chor singen.
  5. fer cantar (algú) també figuradament jemanden zum Singen bringen.
  6. verb transitiu
  7. singen.
  8. lobpreisen, besingen.
  9. mit singender Stimme ausrufen oder verlesen.
  10. figuradament i familiarment verraten, auspacken.
  11. cantar missa (seine erste) Messe zelebrieren.
  12. cantar les absoltes a (algú) od (una cosa) jemanden (fig fam) oder etwas abschreiben.
  13. cantar les veritats od cantar-les (clares) a (algú) figuradament i familiarment jemandem gründlich die (oder seine) Meinung sagen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

cantar

cantar

<title type="display">cantar</title>

verb transitiu cantare. || [els ocells] cantare, cinguettare, fischiare. || [celebrar, lloar] lodare, celebrare. || [dir una cosa en veu alta] cantare. || [missa] cantare. || fig [confessar] cantare, soffiare, confessare, spiattellare. || cantar les veritats a algú fig cantargliele.

verb intransitiu cantare. || [un ocell] cantare, cinguettare, fischiare, garrire, garrulare, trillare. || [un gall, un grill] cantare. || fig [produir soroll] cigolare, stridere. | [desdir una cosa] stonare, disdire, essere disadatto (o sconveniente). | [fer pudor] puzzare. Aquest peix canta, questo pesce puzza.

cantar

cantar

<title type="display">cantar</title>

    verb
  1. Produir amb la veu un conjunt de sons que formen una melodia.
  2. Cantar una cançó, un himne o una altra obra musical és reproduir-ne en veu alta la lletra i la música.
  3. frase feta
  4. fer cantar una persona és fer-li dir alguna cosa que volia mantenir en secret. Es diu de manera informal.
cantaire, cantatriu, cantor

cantar

cantar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cantar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. cantare ‘cantar habitualment’, der. freqüentatiu del ll. canĕre ‘cantar’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
    1. intransitiu Proferir sons amb inflexions musicals o modulacions melodioses de la veu. Cantar tot sol, en cor, a plena veu. Cantar amb sentiment. Cantar d’orella.
    2. transitiu Reproduir amb la veu una melodia determinada proferint sons adients o tot confegint les paraules corresponents a la lletra d’aquesta melodia. Cantar una cançó, un himne, una ària. Cantar les lletanies.
    3. cantar com una calàndria (o com un àngel, o com un rossinyol) Cantar molt bé, una dona o un infant.
    4. cantar la palinòdia Retractar-se.
    5. cantar les absoltes figuradament Donar per acabada o morta una cosa.
    6. cantar missa Celebrar la primera missa el nou sacerdot.
  1. transitiu figuradament
    1. Declarar, confessar, algú, coses que havia de mantenir secretes. Cantar un detingut el nom dels companys. Fer cantar algú.
    2. cantar de ple (o de pla) Confessar de ple.
    3. cantar les veritats (a algú) Retreure-li les malifetes.
  2. transitiu
    1. Dir en veu alta alguna cosa a fi que ho sentin una munió de persones. El vocal cantava els noms dels seleccionats. Cantar el timoner el rumb de la nau.
    2. Dir (algú) en veu alta alguna cosa a fi que una altra persona en comprovi l’exactitud. Cantar un original a un corrector de proves.
    3. estar (un fet) cantat Ésser fàcilment previsible. La victòria ja està cantada.
  3. intransitiu
    1. Emetre la veu un ocell. Els ocells que canten en el bosc. Despertar-se en cantar el gall.
    2. Fer sentir certs insectes el so que fan posant en vibració certes membranes, fregant l’una amb l’altra les ales del davant, etc. Cantar les cigales, els grills.
  4. intransitiu figuradament
    1. Produir (una cosa) un soroll característic. L’aigua està a punt d’arrencar el bull: ja canta.
    2. Anar balderes dues o més peces d’un mecanisme en moviment i produir un soroll en topar repetidament entre elles.
  5. intransitiu
    1. Resultar malament una cosa, desdir d’una altra. Aquella festa va cantar bastant. Un moble així, al menjador, canta.
    2. Fer pudor, tufejar. Li canta l’alè. Aquest peix canta.
  6. transitiu
    1. Celebrar amb cants, lloar. Cantar el mèrit d’aquell fet.
    2. cantar victòria Gloriejar-se d’ésser vencedor.

cantar

cantar


<title type="display">cantar</title>

Pronúncia: kəntá
    verb intransitiu
  1. chanter.
  2. [els ocells, els insectes] chanter.
  3. figuradament [produir soroll una cosa] chanter. L'aigua ja canta, l'eau chante déjà .
    • [les peces d'un mecanisme] grincer.
  4. figuradament i familiarment [desdir una cosa] détonner, jurer, trancher. Aquest moble canta, ce meuble détonne .
    • [fer pudor] sentir mauvais. Et canten els peus, tes pieds sentent mauvais.
  5. verb transitiu
  6. chanter. Cantar una cançó, chanter une chanson.
  7. [celebrar, lloar] célébrer, louer, chanter. Cantar els mèrits de l'equip de rugbi, louer les mérites de l'équipe de rugby.
  8. [dir una cosa en veu alta] annoncer, proclamer. Cantar les resultats, proclamer les résultats .
    • [un text] énoncer à haute voix (pour comparer, confronter).
  9. figuradament [confessar] chanter, avouer.
  10. cantar com una calàndria figuradament i familiarment chanter comme une alouette.
  11. cantar de ple (de pla) [confessar] manger le morceau (se mettre à table).
  12. cantar la palinòdia se rétracter.
  13. cantar les absoltes figuradament considérer une chose comme terminée.
  14. cantar les veritats a algú chanter pouilles à quelqu'un (tancer quelqu'un vertement, dire à quelqu'un ses quatre vérités, ne pas mâcher ses mots à quelqu'un).
  15. cantar missa cristianisme dire sa première messe.
  16. cantar victòria chanter victoire.
  17. fer cantar algú [fer-lo parlar, confessar] faire parler quelqu'un (tirer les vers du nez à quelqu'un).

cantar