Es mostren 594823 resultats

cantarella

cantarella

→ so tonada , manera d'alçar i abaixar la veu en parlar modulació Fer cantarella Cantarellejar v intr musiqueta © Manuel Franquesa
Diccionari Català Alemany

cantarella

cantarella

femení eigenartiger Tonfall m Singsang m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Castellà

cantarella

cantarella

    femení
  1. [en el parlar] dejo m, deje m.
  2. plural [Cat] [caramelles] coplas (o tonadillas) [de Pascua], caramelles cat.

cantarella

femení en el parlar dejo m , deje m plural Cat caramelles coplas o tonadillas de Pascua , caramelles cat
Diccionari Català Italià

cantarella

cantarella

femení cadenza, cantilena, inflessione || plural caramelles || parlar amb o fer cantarella parlare cadenzato o con una certa cadenza, o con una certa inflessione
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cantarella


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cantarella</title>

Homòfon: canterella
Etimologia: de cant1 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Acció de cantar. Amb gran cantarella d’àngels.
  2. Cant monòton i continuat. Adormí l’infant amb aquella cantarella.
  3. Cosa que es repeteix excessivament; cançó. Ja n’hi ha prou, d’aquesta cantarella!
  4. Modulació de la veu en parlar, especialment la que hom nota perquè és insòlita en el parlar propi. El català del Camp no té la mateixa cantarella que el de l’Empordà.
  5. plural folklore A la Garrotxa, l’Empordà, el Rosselló i el Vallespir, cançons que en la festa de les caramelles hom cantava després dels goigs de la Mare de Déu del Mont o bé dels goigs dels ous.

■ cantarella

femení Acció de cantar Amb gran cantarella d’àngels Cant monòton i continuat Adormí l’infant amb aquella cantarella Cosa que es repeteix excessivament cançó Ja n’hi ha prou, d’aquesta cantarella Modulació de la veu en parlar, especialment la que hom nota perquè és insòlita en el parlar propi El català del Camp no té la mateixa cantarella que el de l’Empordà plural folklore A la Garrotxa, l’Empordà, el Rosselló i el Vallespir, cançons que en la festa de les caramelles hom cantava després dels goigs de la Mare de Déu del Mont o bé dels goigs dels ous
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

cantarella

<title type="display">cantarella</title>

nom femení Una persona parla amb cantarella si diu les coses amb una entonació que ens resulta estranya perquè no és com la nostra manera de parlar. Per la cantarella, podem saber de quin lloc són les persones.
cantarellejar

cantarella

nom femení Una persona parla amb cantarella si diu les coses amb una entonació que ens resulta estranya perquè no és com la nostra manera de parlar Per la cantarella, podem saber de quin lloc són les persones cantarellejar
Diccionari Català francès

cantarella


<title type="display">cantarella</title>

Pronúncia: kəntəɾéʎə
    femení
  1. [cant monòton] chant monotone m.
  2. [cosa massa repetida] rengaine. Sempre la mateixa cantarella!, c'est toujours la même rengaine!
  3. [en el parlar] accent chantant m.
  4. plural [caramelles] chansons interprétées à Pâques en Roussillon, Vallespir, Ampourdan.

cantarella

femení cant monòton chant monotone m cosa massa repetida rengaine Sempre la mateixa cantarella , c'est toujours la même rengaine en el parlar accent chantant m plural caramelles chansons interprétées à Pâques en Roussillon , Vallespir , Ampourdan
Diccionari Català Castellà

cantarel·làcia

cantarel·làcia

femení botànica cantarelácea
Gran Diccionari de la llengua catalana

cantarel·làcies


<title type="display">cantarel·làcies</title>

Partició sil·làbica: can_ta_rel_là_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de fongs del grup dels afil·loforats l’himeni dels quals recobreix una superfície solcada de plecs sobre un esporocarp carnós, en forma de bolet típic o d’embut.
  2. singular Fong de la família de les cantarel·làcies.

cantarel·làcies

femení botànica plural Família de fongs del grup dels afilloforats l’himeni dels quals recobreix una superfície solcada de plecs sobre un esporocarp carnós, en forma de bolet típic o d’embut singular Fong de la família de les cantarellàcies
Diccionari Català Castellà

cantarellejar

cantarellejar

verb intransitiu hablar con un dejo