Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594843 resultats

capa

<title type="display">capa</title>

femení

[peça de vestir] capa.
[aparença] capa. Amb aquella capa d'innocència enganya tothom, con aquella capa de inocencia engaña a todo el mundo.
marina, marítim capa.
[d'una substància] capa. Una capa de guix, de vernís, una capa de yeso, de barniz.
[tel] tela, película.
[mà de pintura] capa.
[estrat social] capa.
geologia capa.
aguantar la capa figuradament i familiarment ir de carabina, llevar la cesta.
capa d'aigua (o de pluja) capa aguadera.
capa magna cristianisme capa magna (o consistorial).
capa pluvial cristianisme capa pluvial.
de capa i espasa de capa y espada.
la capa tot ho tapa figuradament la capa todo lo tapa.
posar-se a la capa marina, marítim ponerse a la capa.
sota capa de [sota pretext de] bajo (o so) capa de.
sota la capa del cel (o del sol) bajo (o debajo de) la capa del cielo.
tirar la capa al toro figuradament i familiarment [prendre una decisió] liarse la manta a la cabeza.

capa

femení peça de vestir capa aparença capa Amb aquella capa d'innocència enganya tothom , con aquella capa de inocencia engaña a todo el mundo marina, marítim capa d'una substància capa Una capa de guix, de vernís , una capa de yeso, de barniz tel tela , película mà de pintura capa estrat social capa geologia capa aguantar la capa figuradament i familiarment ir de carabina , llevar la cesta capa d'aigua o de pluja capa aguadera capa magna cristianisme capa magna o consistorial capa pluvial cristianisme capa pluvial de capa i espasa de capa y espada la capa tot ho…

capa

<title type="display">capa</title>

Peça de vestir.
mantell
clàmide, capa romana o grega, antiga.
capeta, capa petita que cobreix fins a mig cos.
capirot o gorguet, capeta amb caputxa, dels professors d'universitat, etc.
valona, coll gran girat, a manera de capa.
capot, peça d'abric més estreta que la capa, amb mànigues i caputxa.
gambeto, capot que arriba a mitja cama.
esclavina, capeta de pelegrí; capeta usada pels eclesiàstics damunt la sotana.
manteu, capa llarga de capellà.
gualdrapa, capa que cobreix la gropa d'un cavall.
→ pretext, aparença.
Extensió uniforme d'una substància que cobreix alguna cosa.
tel (a la llet, etc.)
cresp o crespell
estrat
llit, capa de palla, de sorra, de grava, etc.
dauradura, capa d'or que cobreix una cosa daurada.
sostre o sostrada
bany
mà (esp. de pintura)

capa

Peça de vestir mantell clàmide , capa romana o grega, antiga capeta , capa petita que cobreix fins a mig cos capirot o gorguet , capeta amb caputxa, dels professors d'universitat, etc valona , coll gran girat, a manera de capa capot , peça d'abric més estreta que la capa, amb mànigues i caputxa gambeto , capot que arriba a mitja cama esclavina , capeta de pelegrí capeta usada pels eclesiàstics damunt la sotana manteu , capa llarga de capellà gualdrapa , capa que cobreix la gropa d'un cavall → pretext , aparença Extensió uniforme d'una substància que cobreix alguna cosa tel a la llet, etc…

capa

<title type="display">capa</title>

femení [de vestir] cappa, mantello m a ruota, mantellina. || [aparença] mantello m, manto m. Amb aquella capa de bondat, con quel mantello di bontà. || crist cappa, piviale m, mantello m. || geol strato m. || [de núvols] strato m. || anat strato m. || [estrat social] strato m. || [de fum] cappa. || [de pols] pellicola, strato m. || [de neu] strato m, coltre, manto m, mantello m. || [de farina] strato m. || [de pintura] strato m, mano. || aguantar la capa fig fare la guardia. | [a dos que festegen] tenere (o reggere) la candela. || capa de pluja (o d'aigua) cappa impermeabile. || capa pluvial relig piviale. || de capa i espasa di cappa e spada. || navegar a la capa mar navigare alla cappa. || sota capa de sotto il pretesto di, col pretesto di, a gisa di. || sota la capa del cel (o del sol) sulla terra (o al mondo). És el lladre més gran que hi ha sota la capa del cel, è il più gran ladro che ci sia sulla terra (o al mondo). || tirar la capa al toro fig fam [prendre una decisió] tagliare la testa al toro.

capa

femení de vestir cappa, mantello m a ruota, mantellina || aparença mantello m , manto m Amb aquella capa de bondat , con quel mantello di bontà || crist cappa, piviale m , mantello m || geol strato m || de núvols strato m || anat strato m || estrat social strato m || de fum cappa || de pols pellicola, strato m || de neu strato m , coltre, manto m , mantello m || de farina strato m || de pintura strato m , mano || aguantar la capa fig fare la guardia | a dos que festegen tenere o reggere la candela || capa de pluja o d'aigua cappa impermeabile || capa pluvial…

■ capa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capa</title>

Etimologia: del ll. td. cappa, íd., d’origen incert, probablement d’una llengua no itàlica 1a font: s. XIII

femení

1. indumentària Peça de roba, llarga, folgada, oberta de davant i sense mànigues, que hom porta tirada a les espatlles cobrint el vestit. Embolicar-se amb la capa. Una capa madrilenya. Capa d’aigua, de pluja. Capa de caputxa. Capa torera.
2. aguantar la capa figuradament Vigilar que no siguin destorbats els que fan alguna cosa no permesa, especialment estar, anar, amb dos que festegen.
3. capa pluvial litúrgia Vestidura, en forma de capa i amb caputxa més o menys transformada, que usa el celebrant en algunes cerimònies litúrgiques.
4. de capa i espasa locució adjectiva història En la monarquia hispànica, a partir del segle XVI fins a la fi de l’Antic Règim, dit del conseller o oficial reial que pertanyia a l’estament militar.
5. de capa i espasa locució adjectiva catolicisme A la cort pontifícia, dit del cambrer secret o d’honor laic.
6. sota la capa del cel (o del sol) figuradament En aquest món. És el pocavergonya més gran que hi ha sota la capa del cel.
7. tirar la capa al toro figuradament Prendre una decisió enèrgica, obrant sense miraments.
1. Pretext, aparença que serveix per a dissimular alguna cosa. Amb aquella capa d’innocència enganya tothom.
2. sota capa de locució prepositiva Sota pretext de.
1. per analogia Drap, fulla, etc., amb què hom envolta i cobreix certes coses.
2. marina, marítim Tros de lona enquitranada que envolta el pal d’un vaixell en la proximitat de la coberta i que, clavada a aquesta, impedeix que entri aigua per l’enfogonament.
1. Extensió uniforme d’una substància que cobreix alguna cosa. Una capa de guix, de vernís. Poseu-hi una capa de mantega i una altra de sucre.
2. Tel que es forma en alguns líquids (vi, llet, brou, etc.).
3. pintura Cadascuna de les aplicacions de color que hom dona d’una sola vegada damunt qualsevol superfície, anomenada també mà.
4. pintura Cadascun dels estrats que formen la realització d’un quadre.
1. Cadascuna de diverses zones superposades. Capes del terreny, de l’atmosfera. Les capes profundes de l’oceà.
2. física atòmica En un àtom, nivell d’energia que pot ésser atribuït a un electró cortical o a diversos en funció de llur nombre quàntic principal.
3. geologia Estrat.
sociologia Estrat social.
dret marítim Gratificació que els noliejadors donaven al capità d’un vaixell per estimular el seu zel en l’execució del contracte.
marina, marítim
1. Disposició adoptada pel sistema propulsor i el timó durant un temporal, per tal d’aconseguir que el vaixell no avanci pràcticament gens i es formi una zona de calma a sobrevent.
2. posar-se a la capa Efectuar les maniobres necessàries per tal que un vaixell resti a la capa.

■ capa

femení indumentària Peça de roba, llarga, folgada, oberta de davant i sense mànigues, que hom porta tirada a les espatlles cobrint el vestit Embolicar-se amb la capa Una capa madrilenya Capa d’aigua, de pluja Capa de caputxa Capa torera aguantar la capa figuradament Vigilar que no siguin destorbats els que fan alguna cosa no permesa, especialment estar, anar, amb dos que festegen capa pluvial litúrgia Vestidura, en forma de capa i amb caputxa més o menys transformada, que usa el celebrant en algunes cerimònies litúrgiques de capa i espasa locució adjectiva història En la monarquia hispànica,…

capa

<title type="display">capa</title>

femení

[vestido sin mangas] capa.
capa. Capa de pintura, capa de pintura.
[del cigarro] fulla de sobre.
figuradament capa. Con aquella capa de inocencia engaña a todos, amb aquella capa d'innocència enganya tothom.
[color del pelaje] pelatge m, pèl m.
zoologia [paca] paca.
geologia capa. Capa geológica, capa geològica.
figuradament [social] capa.
figuradament [pretexto] cobertora, tapadora.
figuradament i familiarment [caudal] béns m pl, capital m.
marina, marítim capa.
andar (o estar, o ir) de capa caída [decaer] ballar de capoll, anar a (o de) mal borràs.
bajo (o so) capa de sota capa de, sota pretext de.
bajo la capa del cielo sota la capa del cel (o del sol).
capa aguadera capa (o roba) d'aigua (o de pluja).
capa de rey botànica papagai.
capa de rey botànica [mena de] llenç.
capa magna (o consistorial) cristianisme capa magna.
capa pluvial cristianisme capa pluvial.
de capa y espada de capa i espasa.
defender algo a capa y espada defensar una cosa amb totes les armes (o per tots els mitjans, o a ultrança).
hacer alguien de su capa un sayo fer el que li dona la gana.
la capa todo lo tapa la capa tot ho tapa.

capa

femení vestido sin mangas capa capa Capa de pintura , capa de pintura del cigarro fulla de sobre figuradament capa Con aquella capa de inocencia engaña a todos , amb aquella capa d'innocència enganya tothom color del pelaje pelatge m , pèl m zoologia paca paca geologia capa Capa geológica , capa geològica figuradament social capa figuradament pretexto cobertora , tapadora figuradament i familiarment caudal béns m pl , capital m marina, marítim capa andar o estar , o ir de capa caída decaer ballar de capoll , anar a o de mal borràs bajo o so capa de sota capa…

capa

<title type="display">capa</title>

nom femení

Una capa és una peça de roba llarga, oberta pel davant i sense mànigues, que es porta tirada a les espatlles i damunt del vestit. Algunes capes porten caputxa.
Quan estenem o apliquem una cosa damunt d'una altra diem que hi posem una capa. Així, parlem d'una capa de pintura sobre la paret, d'una capa de mantega sobre el pa o d'una capa de sucre. També parlem d'una capa de neu o de pols quan recobreixen el terra o alguna cosa.
Les capes d'un sòl, de l'atmosfera o de la Terra són les diferents zones que hi ha unes a sobre de les altres.

capa

nom femení Una capa és una peça de roba llarga, oberta pel davant i sense mànigues, que es porta tirada a les espatlles i damunt del vestit Algunes capes porten caputxa Quan estenem o apliquem una cosa damunt d'una altra diem que hi posem una capa Així, parlem d'una capa de pintura sobre la paret, d'una capa de mantega sobre el pa o d'una capa de sucre També parlem d'una capa de neu o de pols quan recobreixen el terra o alguna cosa Les capes d'un sòl, de l'atmosfera o de la Terra són les diferents zones que hi ha unes a sobre de les altres

capa

<title type="display">capa</title>

Pronúncia: kápə

femení

[peça de vestir] cape.
[aparença] apparence. Amb una capa d'innocència enganya tothom, sous une apparence d'innocence il trompe tout le monde .
• [pretext] prétexte m.
marina, marítim cape.
[d'una substància] couche. Una capa de guix, de pintura, une couche de plâtre, de peinture .
1. [tel] peau.
2. pellicule.
geologia couche, banc m.
• nappe. Capa freàtica, nappe phréatique.
[drap, fulla] enveloppe.
[social] couche.
aguantar la capa figuradament i familiarment tenir la chandelle.
capa d'aigua (de pluja) capuchon.
capa magna cristianisme grande chape.
capa pluvial cristianisme pluvial.
de capa i espasa de cape et d'épée.
la capa tot ho tapa figuradament les apparences sont trompeuses.
posar-se a la capa marina, marítim se mettre à la cape.
sota capa de [sota pretext de] sous prétexte de (sous le couvert de).
sota la capa del cel (del sol) sous la voûte céleste (en ce monde).
tirar la capa al toro figuradament [prendre una decisió] passer par-dessus tout (y aller carrément).

capa

femení peça de vestir cape aparença apparence Amb una capa d'innocència enganya tothom , sous une apparence d'innocence il trompe tout le monde • pretext prétexte m marina, marítim cape d'una substància couche Una capa de guix, de pintura , une couche de plâtre, de peinture tel peau pellicule geologia couche , banc m • nappe Capa freàtica , nappe phréatique drap, fulla enveloppe social couche aguantar la capa figuradament i familiarment tenir la chandelle capa d'aigua de pluja capuchon capa magna cristianisme grande chape capa pluvial cristianisme pluvial de…