adjectiu Relatiu o pertanyent a un capítol d’eclesiàstics Disposicions capitulars Vicari capitular sala capitular En els monestirs i les catedrals, lloc de reunió de la comunitat de religiosos o de canonges, respectivament masculí Membre d’un capítol eclesiàstic masculí història Precepte legal procedent dels sobirans carolingis i de llurs assemblees legislatives adjectiu botànica Relatiu o pertanyent al capítol Vegeu també capitular 2
Etimologia: del ll. td. capitulare, íd. 1a font: 1434
Body
verb
transitiu Posar per capítols, dividir en capítols.
intransitiu Convenir els articles d’un tractat, especialment amb l’enemic per a la rendició d’una plaça forta, d’un cos d’exèrcit, etc., rendir-se. Capitular amb honor. Resistiren el setge durant tretze mesos, però al capdavall van haver de capitular.
verb transitiu Posar per capítols, dividir en capítols intransitiu Convenir els articles d’un tractat, especialment amb l’enemic per a la rendició d’una plaça forta, d’un cos d’exèrcit, etc, rendir-se Capitular amb honor Resistiren el setge durant tretze mesos, però al capdavall van haver de capitular Vegeu també capitular 1
verb transitiu poc freqüent hacer cargos acusar Capitular a alguien de malversación , acusar algú de malversació verb intransitiu rendirse capitular Vegeu també capitular 1
verb transitiu diviser en chapitres verb intransitiu rendir-se capituler , se rendre pron Capitular amb honor , se rendre avec les honneurs Vegeu també capitular 1