Es mostren 594843 resultats

car2
-a


<title type="display">car</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Pronúncia: kár
    adjectiu
  1. cher -ère. Car amic, cher ami.
  2. [de preu elevat] cher -ère. Un llibre car, un livre cher.
  3. ésser car de veure être difficilement visible.
  4. tenir car [cartenir] apprécier, estimer.
    5. adverbi
  5. cher. Vendre car, vendre cher. Costar car, coûter cher.
  6. costar car figuradament coûter cher.
  7. pagar (comprar) car figuradament [una feta] payer cher.
    8. masculí
  8. marina, marítim espar avant.



    9. Vegeu també:
    car1

car2
-a

adjectiu cher -ère Car amic , cher ami de preu elevat cher -ère Un llibre car , un livre cher ésser car de veure être difficilement visible tenir car cartenir apprécier , estimer adverbi cher Vendre car , vendre cher Costar car , coûter cher costar car figuradament coûter cher pagar comprar car figuradament una feta payer cher masculí marina, marítim espar avant Vegeu també car 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ car2

■ car2

conjunció arcaisme Introdueix una proposició en què hom explica la causa d’allò que ha estat dit en la proposició anterior No refusem el seu ajut, car, altrament, s’ofendria Vegeu també car 1 car 3
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

car3

car3

masculí nàutica Lateinersegel Oberrahstenge f Vegeu també car 1 car 2 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ car3
| cara


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">car</title><lbl type="homograph">3</lbl>

Etimologia: del ll. carus, -a, -um, íd. 1a font: s. XII, Hom.
  1. adjectiu
    1. Que inspira una gran tendresa, un gran afecte. El meu car amic. La nostra cara pàtria. Més car que la vida.
    2. tenir car Cartenir, prear.
  2. adjectiu
    1. Que té un preu elevat.
    2. per extensió Una botiga cara. Avui la vida és molt cara.
    3. ésser car de veure figuradament No deixar-se veure algú sinó de tard en tard.
  3. adverbi
    1. A un preu elevat. Comprar, pagar, vendre, car.
    2. costar car Pagar molt per alguna cosa.
    3. costar car figuradament Sortir perjudicat; pagar car.
    4. pagar (o comprar) car (una feta) figuradament Rebre’n un gros perjudici, un dany.



    4. Vegeu també:
    car1
    car2

■ car3
| cara

adjectiu Que inspira una gran tendresa, un gran afecte El meu car amic La nostra cara pàtria Més car que la vida tenir car Cartenir, prear adjectiu Que té un preu elevat per extensió Una botiga cara Avui la vida és molt cara ésser car de veure figuradament No deixar-se veure algú sinó de tard en tard adverbi A un preu elevat Comprar, pagar, vendre, car costar car Pagar molt per alguna cosa costar car figuradament Sortir perjudicat pagar car pagar o comprar car una feta figuradament Rebre’n un gros perjudici, un dany Vegeu també car 1 car 2
Informació complementària
Traducció
Diccionari Anglès Català

car park

car park

noun aparcament , pàrquing
Diccionari Anglès Català

car wash

car wash

noun rentat de cotxes
Diccionari Anglès Català

car-ferry

car-ferry

noun transbordador de cotxes , ferri
Diccionari Francès Català

car-ferry

car-ferry

masculí pl -rys, -ries ferri que transporta cotxes i passatgers © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari der aranés

car, -a

<title type="display">car, -a </title>

    adj m f
  1. Qu’a un prètz naut en comparança damb ua auta causa parièra.
  2. Qu’inspire ua grana trendesa, afècte; aimat, planvolut.

    3. Català: 1. car -a, costós -osa; 2. car -a, benvolgut -uda


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

car, -a

adj m f Qu’a un prètz naut en comparança damb ua auta causa parièra Qu’inspire ua grana trendesa, afècte aimat, planvolut Català 1 car -a, costós -osa 2 car -a, benvolgut -uda © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari de sinònims Franquesa

cara


<title type="display">cara</title>

  1. visatge
    rostre
    vult (lit.)
    faç
    fesomia o fisonomia, conjunt de les faccions d'una persona.
    faccions o faiçons, trets de la fisonomia.
    semblant, cara, en tant que revela un estat d'ànim, de salut, etc., de la persona.
    carura, fesomia, semblant.
    carassa, cara grossa.
    carona, cara bonica, amorosa, malaltissa (pròp. cara petita).
    front, en certes frases com abaixar el front, amb el front ben alt, etc.
    ganya. S'usa només en la frase tenir mala ganya, tenir mala cara, ésser lleig.
    bigotis, en certes frases. Li va tirar pels bigotis. Caure de bigotis.
    cara plena, cara rodona.
    cara de pa de ral (ampla i rodona)
    cara clotuda (de galtes clotudes, que tenen un clot ben marcat)
    cara de rosa (bonica i d'aspecte jovenívol i sa)
    cara d'agost (de benestant)
    cara de prunes agres (de trist)
    motlle de fer caretes, es diu d'una cara molt lletja.
  2. caramenut, que té la cara petita.
    caranegre o carabrú, que té fosca la pell de la cara.
    caraplè o cara-rodó, que té la cara rodona.
    caragròs, que té la cara grossa.
    cara-rugat, que té la cara plena de rugues.
    caraalegre
    caraample
    carafresc
    carallarg
  3. → aspecte.
  4. Part anterior d'una cosa.
    endret, cara dreta o bona d'una roba. L'endret del teixit.
    dret, íd.
    testera, cara anterior de certes coses.
    front, íd.
    obvers
    intradós o sotavolta, cara interior d'un arc o d'una volta.
    el costat dret
    testera, cara anterior de certes coses, com una sala, un lloc d'habitació, una taula.
    fatxada o façana (→)
    Antònims: Bescara.
    → anvers, revers.
  5. Cadascun dels costats d'una cosa de cert volum. → costat.
    cara real, la cara de dalt.
    sotana, la cara inferior, esp. d'un matalàs, d'una vànova, etc.
  6. carassa o mascaró, cara de pedra, metall, etc., que es posa com a element decoratiu en una font, un portal, una cantonada, etc.
  7. De cara enlaire: → boca amunt.
    De cara a terra: → (de) bocaterrosa.
  8. Fer bona cara: Fer cara de pasqües.
  9. Fer mala cara: Fer morros. Fer el bot (o botar, v. intr.).



© Manuel Franquesa

cara

visatge rostre vult lit faç fesomia o fisonomia , conjunt de les faccions d'una persona faccions o faiçons , trets de la fisonomia semblant , cara, en tant que revela un estat d'ànim, de salut, etc, de la persona carura , fesomia, semblant carassa , cara grossa carona , cara bonica, amorosa, malaltissa pròp cara petita front , en certes frases com abaixar el front, amb el front ben alt, etc ganya S'usa només en la frase tenir mala ganya , tenir mala cara, ésser lleig bigotis , en certes frases Li va tirar pels bigotis Caure de bigotis cara plena , cara rodona cara de pa de ral ampla i…