Es mostren 110 resultats

■ motor
| motriu [o motora]


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">motor</title>

Etimologia: del ll. motor, -ōris ‘que mou’; b. ll. motrix, -īcis 1a font: s. XV
  1. adjectiu
    1. Dit de la força, de la màquina, etc., capaç de generar un moviment. Impuls motor. Causa motriu o motora. Llanxa motora.
    2. placa motriu (o motora) fisiologia animal Placa neuromotriu.
    1. masculí i femení Persona o cosa que incita a obrar, que provoca un efecte. En Pere és el motor de l’equip.
    2. motor d’inferències informàtica Programa d’intel·ligència artificial que realitza inferències a partir d’una base de coneixements.
    3. motor immòbil (o primer motor) filosofia Nom amb què també és coneguda la causa primera aristotèlica, segons l’argumentació que parteix de l’ordre còsmic.
  3. masculí motors i tecnologia
    1. Màquina que transforma en energia mecànica una altra forma d’energia (hidràulica, química, elèctrica, etc.).
    2. motor de combustió interna Motor endotèrmic.
    3. motor de reacció Motor endotèrmic que funciona per l’ejecció dels gasos de combustió a gran velocitat i pressió, d’acord amb el principi d’acció-reacció de Newton.
    4. motor d’explosió Motor endotèrmic en què la combustió es produeix per un seguit d’explosions controlades.
    5. motor elèctric electrotècnia Màquina elèctrica que converteix l’energia elèctrica en mecànica.
    6. motor endotèrmic Motor tèrmic mogut per la combustió d’un carburant en un espai tancat a l’interior del mateix motor.
    7. motor hidràulic hidràulica Motor destinat a produir energia mecànica a partir de l’energia continguda en un líquid, sota les formes d’energia de pressió, cinètica i potencial, en una proporció determinada.
    8. motor pneumàtic Motor destinat a produir energia mecànica a partir de l’energia continguda en un gas, sota les seves formes d’energia de pressió, cinètica i tèrmica, en una proporció determinada.
    9. motor tèrmic Motor destinat a produir energia mecànica a partir de l’energia química d’un combustible per mitjà de la combustió d’aquest.
    10. motor turbo Motor sobrealimentat per una turbina.
  4. motor coet astronàutica Propulsor coet.

■ motor
| motriu [o motora]

adjectiu Dit de la força, de la màquina, etc, capaç de generar un moviment Impuls motor Causa motriu o motora Llanxa motora placa motriu o motora fisiologia animal Placa neuromotriu masculí i femení Persona o cosa que incita a obrar, que provoca un efecte En Pere és el motor de l’equip motor d’inferències informàtica Programa d’intelligència artificial que realitza inferències a partir d’una base de coneixements motor immòbil o primer motor filosofia Nom amb què també és coneguda la causa primera aristotèlica, segons l’argumentació que…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ neuromotor
| neuromotriu [o neuromotora]


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">neuromotor</title>

Partició sil·làbica: neu_ro_mo_tor
    fisiologia animal
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’impuls nerviós eferent.
  2. placa neuromotriu Formació complexa en la qual l’axó d’una neurona motriu estableix un contacte sinàptic amb una cèl·lula d’una fibra de múscul estriat.

■ neuromotor
| neuromotriu [o neuromotora]

fisiologia animal adjectiu Relatiu o pertanyent a l’impuls nerviós eferent placa neuromotriu Formació complexa en la qual l’axó d’una neurona motriu estableix un contacte sinàptic amb una cèllula d’una fibra de múscul estriat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oculomotor
| oculomotriu [o oculomotora]

■ oculomotor
| oculomotriu [o oculomotora]

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent als moviments dels ulls
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ osculador
| osculadora [o osculatriu]

■ osculador
| osculadora [o osculatriu]

adjectiu geometria Dit de la corba o la superfície que, en un punt determinat, té el major contacte possible amb una altra corba o superfície
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ psicomotor
| psicomotriu [o psicomotora]


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">psicomotor</title>

Etimologia: de psico- i motor
    adjectiu
  1. fisiologia i psicologia Relatiu o pertanyent a les funcions psíquiques i alhora a les funcions motrius.
  2. síndrome psicomotriu patologia Síndrome de les funcions psíquiques i motrius, anomenada també trastorn psicomotor.

■ psicomotor
| psicomotriu [o psicomotora]

adjectiu fisiologia i psicologia Relatiu o pertanyent a les funcions psíquiques i alhora a les funcions motrius síndrome psicomotriu patologia Síndrome de les funcions psíquiques i motrius, anomenada també trastorn psicomotor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ romeu
| romeva [o romeua]


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">romeu</title>

Partició sil·làbica: ro_meu
Etimologia: del b. ll. romaeus, i aquest, del gr. rhōmaĩos ‘romà’, aplicat en l’Imperi d’Orient als pelegrins occidentals a Terra Santa i estès després a pelegrins d’altres llocs sants 1a font: s. XIV, Llull
masculí i femení Pelegrí que va en romiatge a un santuari.

■ romeu
| romeva [o romeua]

masculí i femení Pelegrí que va en romiatge a un santuari
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sensoriomotor
| sensoriomotriu [o sensoriomotora]


<title type="display">sensoriomotor</title>

Partició sil·làbica: sen_so_ri_o_mo_tor
    adjectiu fisiologia animal
  1. Que és sensorial i motor alhora. Amnèsia sensoriomotriu.
  2. Dit del nervi mixt que té fibril·les sensitives i motrius.

sensoriomotor
| sensoriomotriu [o sensoriomotora]

adjectiu fisiologia animal Que és sensorial i motor alhora Amnèsia sensoriomotriu Dit del nervi mixt que té fibrilles sensitives i motrius
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ seu3
| seva [o seua]


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">seu</title><lbl type="homograph">3</lbl>

Pronúncia: séw
Partició sil·làbica: seu
Etimologia: del ll. vg. seus, substitut del cl. suus per analogia amb meus ‘meu’; el fem. analògic corresponent és relativament modern i de primer fou seua 1a font: s. XII, Hom.
    adjectiu i pronom
    1. Possessiu de tercera persona: d’ell, d’ella, d’ells o d’elles, pertanyent a ell, a ella, a ells o a elles. En Pere, el seu fill i la seva dona.
    2. Precedit d’una preposició espacial o temporal, d’ell, d’ella, d’ells o d’elles. Davant seu. Vora seu.
  2. els seus Els de la seva família, del seu partit, etc.
    1. anar a la seva (o per les seves) Obrar amb independència, segons la pròpia intenció i conveniència.
    2. dir-hi (algú) la seva Expressar la pròpia opinió.
    3. fer la seva Obrar amb independència, encara que sigui en perjudici d’altri.
    4. sortir-se (algú) amb la seva Aconseguir algú allò que es proposava.
    5. una (o alguna) de les seves Una malifeta, una entremaliadura. A les festes sempre en fa alguna de les seves.



    4. Vegeu també:
    seu2
    seu1

■ seu3
| seva [o seua]

adjectiu i pronom Possessiu de tercera persona d’ell, d’ella, d’ells o d’elles, pertanyent a ell, a ella, a ells o a elles En Pere, el seu fill i la seva dona Precedit d’una preposició espacial o temporal, d’ell, d’ella, d’ells o d’elles Davant seu Vora seu els seus Els de la seva família, del seu partit, etc anar a la seva o per les seves Obrar amb independència, segons la pròpia intenció i conveniència dir-hi algú la seva Expressar la pròpia opinió fer la seva Obrar amb independència, encara que sigui en perjudici d’altri…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teu
| teva [o teua]


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">teu</title>

Partició sil·làbica: teu
Etimologia: adaptació analògica en el romànic arcaic del dominis cat., oc. i fr. del ll. tuus al possessiu de primera persona meu3; més tard s’estengué la forma també analògica del fem. teua, teva (cf. seu2) 1a font: s. XII, Hom.
    adjectiu i pronom
    1. Possessiu de segona persona del singular: de tu, pertanyent a tu. La teva mare i els teus germans.
    2. Precedit d’una preposició espacial o temporal, de tu. Davant teu. Vora teu. Abans teu.
  2. els teus La teva família, la gent del teu partit, de la teva ideologia, etc.
  3. la teva La teva voluntat, el teu interès, etc. Ves a la teva.
  4. una (o alguna) de les teves Una malifeta, una entremaliadura. Ja en deus haver fet alguna de les teves?

■ teu
| teva [o teua]

adjectiu i pronom Possessiu de segona persona del singular de tu, pertanyent a tu La teva mare i els teus germans Precedit d’una preposició espacial o temporal, de tu Davant teu Vora teu Abans teu els teus La teva família, la gent del teu partit, de la teva ideologia, etc la teva La teva voluntat, el teu interès, etc Ves a la teva una o alguna de les teves Una malifeta, una entremaliadura Ja en deus haver fet alguna de les teves
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tractor
| tractora [o tractriu]


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tractor</title>

Etimologia: del ll. tractorius, -a, -um, íd.
  1. adjectiu Dit de la màquina, de la roda, del vehicle, que efectua una tracció o per la qual és efectuada una tracció.
  2. masculí automòbil, automobilisme i transports Vehicle automòbil potent i dotat de bona adherència que serveix per a remolcar vehicles de càrrega, màquines agrícoles, etc.

■ tractor
| tractora [o tractriu]

adjectiu Dit de la màquina, de la roda, del vehicle, que efectua una tracció o per la qual és efectuada una tracció masculí automòbil, automobilisme i transports Vehicle automòbil potent i dotat de bona adherència que serveix per a remolcar vehicles de càrrega, màquines agrícoles, etc
Traducció