Es mostren 88939 resultats

■ bajoqueta

■ bajoqueta

femení dialectal agricultura i botànica mongeta tendra
Gran Diccionari de la llengua catalana

bakuninisme

bakuninisme

masculí Doctrina de Bakunin
Gran Diccionari de la llengua catalana

bakuninista

bakuninista

adjectiu Relatiu o pertanyent al bakuninisme masculí i femení Seguidor del bakuninisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bala1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bala</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del fr. balle, íd., frànc. balla ‘bola’ (v. bala2)
    femení
  1. embalatge, envasat Fardell d’una mercaderia atapeïda o premsada i encordada o lligada amb fleixos o filferros. Una bala de paper, de palla.
  2. arts gràfiques
    1. Conjunt de deu raimes de paper, és a dir, cinc mil fulls.
    2. Coixinet de forma semiesfèrica proveït d’un mànec, que empraven els impressors fins a la darreria del segle XVIII per a entintar la forma.



    3. Vegeu també:
    bala2

■ bala1

femení embalatge, envasat Fardell d’una mercaderia atapeïda o premsada i encordada o lligada amb fleixos o filferros Una bala de paper, de palla arts gràfiques Conjunt de deu raimes de paper, és a dir, cinc mil fulls Coixinet de forma semiesfèrica proveït d’un mànec, que empraven els impressors fins a la darreria del segle XVIII per a entintar la forma Vegeu també bala 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bala2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bala</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del germ. occidental balla ‘bola o pilota’; en el sentit de projectil (1640), del longobard a través de l’it. palla 1a font: s. XIII
    femení
  1. armament
    1. Projectil massís de les armes de foc portàtils i dels canons primitius. Bala perduda. Bala pesant, perforadora.
    2. impròpiament Bomba, granada.
    3. bala dumdum Bala explosiva de fusell, de plom recobert d’acer, la qual en el moment de l’impacte projecta el plom dins el cos.
    4. bala morta Bala que arriba sense força per a ferir o fer mal.
  2. jocs d’entreteniment Petita esfera de terra cuita, de pedra, de vidre o de metall que serveix als nois per a jugar al joc de bales.
  3. marina, marítim
    1. Plom que va al capdavall de l’escandall.
    2. per extensió Escandall.
  4. bala perduda masculí o femení figuradament Persona eixelebrada, poc seriosa, sense seny.
  5. com una bala figuradament Rabent, molt de pressa.



    6. Vegeu també:
    bala1

■ bala2

femení armament Projectil massís de les armes de foc portàtils i dels canons primitius Bala perduda Bala pesant, perforadora impròpiament Bomba, granada bala dumdum Bala explosiva de fusell, de plom recobert d’acer, la qual en el moment de l’impacte projecta el plom dins el cos bala morta Bala que arriba sense força per a ferir o fer mal jocs d’entreteniment Petita esfera de terra cuita, de pedra, de vidre o de metall que serveix als nois per a jugar al joc de bales marina, marítim Plom que va al capdavall de l’escandall per extensió Escandall bala perduda masculí o femení figuradament…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ balada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">balada</title>

Etimologia: de l’oc. ant. balada ‘ball, ballada’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. literatura i música Gènere literari i musical d’origen popular propi de l’antiga poesia lírica provençal, francesa, italiana, etc.
  2. literatura A partir del segle XVIII, composició poeticonarrativa de to popular i de contingut llegendari o històric, de procedència tradicional i folklòrica o de creació sàvia inspirada en la veu popular.
  3. música
    1. Composició vocal sobre texts de balades, amb acompanyament instrumental.
    2. Composició instrumental de forma indeterminada escrita sovint per a piano.
  4. dansa Dansa semblant a la sarabanda ballada als Pirineus.

■ balada

femení literatura i música Gènere literari i musical d’origen popular propi de l’antiga poesia lírica provençal, francesa, italiana, etc literatura A partir del segle XVIII, composició poeticonarrativa de to popular i de contingut llegendari o històric, de procedència tradicional i folklòrica o de creació sàvia inspirada en la veu popular música Composició vocal sobre texts de balades, amb acompanyament instrumental Composició instrumental de forma indeterminada escrita sovint per a piano dansa Dansa semblant a la sarabanda ballada als Pirineus
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

baladí
| baladina


<title type="display">baladí</title>

    història
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als baladins.
  2. masculí i femení Denominació que els musulmans donaren als àrabs que arribaren a la península Ibèrica en les primeres expedicions (711-712).

baladí
| baladina

història adjectiu Relatiu o pertanyent als baladins masculí i femení Denominació que els musulmans donaren als àrabs que arribaren a la península Ibèrica en les primeres expedicions 711-712
Gran Diccionari de la llengua catalana

baladosa

baladosa

femení botànica Balegar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ baladrar

■ baladrar

masculí Lloc poblat de baladres geobotànica Comunitat vegetal arbustiva, de caràcter mediterrani, en la qual solen dominar el baladre, l’aloc i l’esbarzer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ baladre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">baladre</title>

Homòfon: veladre
Etimologia: del ll. verātrum, íd. 1a font: 1310
masculí botànica i jardineria Arbust de la família de les apocinàcies (Nerium oleander), de fulles verdes tot l’any, de flors predominantment roses disposades en corimbes terminals i fruits en fol·licle.

■ baladre

masculí botànica i jardineria Arbust de la família de les apocinàcies Nerium oleander , de fulles verdes tot l’any, de flors predominantment roses disposades en corimbes terminals i fruits en follicle
Informació complementària
Traducció