Es mostren 88939 resultats

■ barballó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">barballó</title>

Homòfon: barbelló
Etimologia: d’origen incert, potser relacionat amb bargalló o margalló, podrien venir del ll. barba Iovis ‘barba de Júpiter’, nom botànic ant. del galzeran, modificat en *barbajonis o *barbalionis
    masculí botànica
  1. Planta sufruticosa de la família de les labiades (Lavandula latifolia), perenne, aromàtica, de fulles blanquinoses i de flors d’un blau clar a l’extrem d’una tija florífera.
  2. Espígol.

■ barballó

masculí botànica Planta sufruticosa de la família de les labiades Lavandula latifolia , perenne, aromàtica, de fulles blanquinoses i de flors d’un blau clar a l’extrem d’una tija florífera Espígol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ barbamec
| barbameca

■ barbamec
| barbameca

adjectiu i masculí Dit de l’home adult que no té pèl a la cara figuradament Dit del jove pretensiós que homeneja
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ barbanegre
| barbanegra

■ barbanegre
| barbanegra

adjectiu Que té la barba negra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ barbapunyent

■ barbapunyent

adjectiu Que comença a posar barba
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ barbar

■ barbar

verb intransitiu Començar a sortir la barba a algú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bàrbar
| bàrbara


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bàrbar</title>

Etimologia: del ll. barbărus, -a, -um ‘estranger; bàrbar, salvatge’, i aquest del gr. bárbaros ‘estranger’; en cat. ant. barbre 1a font: s. XIII
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. història Entre els grecs, originàriament, “no grec”, és a dir, estranger.
    2. Nadiu o propi d’un país incivilitzat.
    3. figuradament Incivil, rude, grosser.
    4. invasions bàrbares història Tradicionalment, expressió que designa les successives migracions de pobles estrangers a Roma, sobretot les dels segles IV i V, que penetraren dins l’imperi i contribuïren a destruir-ne la part occidental.
  2. adjectiu
    1. Fet amb una ignorància grollera de les regles.
    2. Extremament cruel. Un escarment bàrbar.
    3. D’una gosadia, d’una temeritat, extraordinària.

■ bàrbar
| bàrbara

adjectiu i masculí i femení història Entre els grecs, originàriament, “no grec”, és a dir, estranger Nadiu o propi d’un país incivilitzat figuradament Incivil, rude, grosser invasions bàrbares història Tradicionalment, expressió que designa les successives migracions de pobles estrangers a Roma, sobretot les dels segles IV i V, que penetraren dins l’imperi i contribuïren a destruir-ne la part occidental adjectiu Fet amb una ignorància grollera de les regles Extremament cruel Un escarment bàrbar D’una gosadia, d’una temeritat, extraordinària
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bàrbarament

■ bàrbarament

adverbi D’una manera bàrbara L’ha castigat bàrbarament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

barbàrea


<title type="display">barbàrea</title>

Partició sil·làbica: bar_bà_re_a
femení botànica Gènere de plantes herbàcies biennals o perennes de la família de les crucíferes (Barbarea sp), de flors grogues i de fruit en síliqua.

barbàrea

femení botànica Gènere de plantes herbàcies biennals o perennes de la família de les crucíferes Barbarea sp , de flors grogues i de fruit en síliqua
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ barbarejar

■ barbarejar

verb intransitiu Fer actes de bàrbar, fer barbaritats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ barbaresc
| barbaresca

■ barbaresc
| barbaresca

adjectiu i masculí i femení De Barbaria antic nom del Magrib
Traducció