Es mostren 88939 resultats

■ barquet

■ barquet

masculí Caixó on hom s’agenolla per rentar roba al riu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ barqueta1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">barqueta</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de barca 1a font: s. XIII, Desclot
    femení
  1. Barca petita.
  2. aeronàutica Part d’un aeròstat destinada al transport de la càrrega.
  3. gastronomia Menja que consta d’una base, generalment una llesca de pa no gaire gran, damunt de la qual hom disposa viandes lleugeres, com ara embotits, carn, anxoves, truita, etc., sovint amb un escuradents que ajuda a sostenir el conjunt.
  4. litúrgia Naveta.
  5. marina, marítim Sector circular de fusta, amb un plom fixat a l’arc, que li servia de llast i el mantenia vertical dins l’aigua; unida al cap, formava part de la corredora de barqueta.



    6. Vegeu també:
    barqueta2

■ barqueta1

femení Barca petita aeronàutica Part d’un aeròstat destinada al transport de la càrrega gastronomia Menja que consta d’una base, generalment una llesca de pa no gaire gran, damunt de la qual hom disposa viandes lleugeres, com ara embotits, carn, anxoves, truita, etc, sovint amb un escuradents que ajuda a sostenir el conjunt litúrgia Naveta marina, marítim Sector circular de fusta, amb un plom fixat a l’arc, que li servia de llast i el mantenia vertical dins l’aigua unida al cap, formava part de la corredora de barqueta Vegeu també barqueta 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

barqueta2

barqueta2

femení zoologia Gènere de cnidaris marins de l’ordre dels sifonòfors Velella sp , pelàgics i colonials, de respiració aèria Vegeu també barqueta 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

bàrquida

bàrquida

adjectiu i masculí i femení història De la família cartaginesa dels Barca
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ barra1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">barra</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: d’origen preromà, però d’etimologia incerta, probablement anterior al cèltic i al protogermànic 1a font: s. XIII
    femení
    1. Peça metàl·lica, de fusta o d’un altre material, generalment recta, rígida, de secció uniforme i de dimensió longitudinal notablement superior a les dimensions transversals.
    2. Lingot. Or en barres. Una barra d’argent.
    3. ballet En una acadèmia de dansa, passamà de fusta fixat horitzontalment al llarg de les parets i a l’altura de la cintura que serveix per a recolzar-se durant els primers exercicis i per a mantenir-se en equilibri.
    4. marina, marítim Manuella que amb altres d’iguals serveix per a virar l’argue o el molinet moguts a mà.
    5. barra del timó marina, marítim Arjau.
    6. barra de portadora Semaler.
    7. barra d’equilibri gimnàstica Aparell de gimnàstica artística femenina consistent en una barra horitzontal de 5 m de llargada i 10 cm d’amplada i situada a 1,20 m d’altura, que descansa damunt dos suports lleugerament inclinats.
    8. barra fixa gimnàstica Aparell de gimnàstica artística masculina consistent en una barra cilíndrica d’acer, de 2,40 m de llargada i 28 mm de diàmetre, que descansa damunt de dos muntants fixos de 2,75 m d’alçada.
    1. Barana o barrera que separa el tribunal del públic.
    2. portar algú a la barra Fer-lo comparèixer davant un tribunal de justícia.
    1. Ratlla ampla traçada sobre una superfície que es distingeix de la resta d’aquesta pel color, l’estructura, el treballat, etc.
    2. indústria tèxtil Cadascuna de les ratlles o faixes de color o de densitat diferents que constitueixen el defecte anomenat barrat.
    1. Taulell d’un bar on hom serveix menjars i begudes per a ésser consumits allà mateix.
    2. barra americana Bar en què les begudes són servides per cambreres, que conversen amb els clients.
    3. barra lliure En una festa o una reunió, servei de begudes il·limitat que va a compte de l’organitzador.
  5. Comestible presentat en forma allargada. Una barra de pa. Una barra de torrons.
  6. electrotècnia Conductor muntat a l’aire, d’una gran secció transversal, emprat en corrents d’una forta intensitat.
  7. geomorfologia Dipòsit de sorra, grava o còdols, submergit o emergit, format per material detrític originat per l’erosió de la costa o el desguàs d’un riu, que s’acumula en desembocadures, badies, estrets o platges.
  8. heràldica
    1. Peça fonamental que travessa diagonalment el camper d’un escut, des del cantó superior sinistre fins a l’inferior destre, la seva amplària essent un terç de la de l’escut.
    2. impròpiament Pal o faixa. Les barres catalanes.
    3. en barra En les representacions heràldiques, dit de les peces llargues o mobles col·locats en la direcció diagonal pròpia de la barra.
  9. història Segons la legislació d’Índies (segle XVI), peça d’argent d’un pes màxim de 120 marcs en què calia efectuar el transport d’argent d’Amèrica a la península Ibèrica per a facilitar l’exacció de l’impost del cinquè de mines.
    1. Signe gràfic constituït per una línia vertical (|) o inclinada (/) que serveix per a indicar l’alternança o l’oposició dels dos termes que relaciona.
    2. tipografia Signe gràfic (|) o (/) que hom empra en alguns diccionaris per a separar les diverses accepcions d’un mot.
    3. barra doble tipografia Signe gràfic (|| o //) format per dues barres acoblades que assenyala una diferència més gran entre les parts separades.
    4. matemàtiques Línia emprada en la notació matemàtica per a separar el numerador del denominador, per a formar part dels símbols de tant per cent o de tant per mil, per a indicar negació d’un signe determinat, per a expressar gràficament la relació de divisibilitat entre dos nombres i per a donar compte del valor absolut d’un nombre i del mòdul en els vectors i en les quantitats complexes.
    5. barra de compàs música Ratlla vertical que, en el pentagrama, separa un compàs d’un altre; tanqueta.
  11. barra de peix Gran quantitat de peix que avança a flor d’aigua.
  12. trobar barra de cap Trobar una gran resistència.



    13. Vegeu també:
    barra2

■ barra1

femení Peça metàllica, de fusta o d’un altre material, generalment recta, rígida, de secció uniforme i de dimensió longitudinal notablement superior a les dimensions transversals Lingot Or en barres Una barra d’argent ballet En una acadèmia de dansa, passamà de fusta fixat horitzontalment al llarg de les parets i a l’altura de la cintura que serveix per a recolzar-se durant els primers exercicis i per a mantenir-se en equilibri marina, marítim Manuella que amb altres d’iguals serveix per a virar l’argue o el molinet moguts a mà barra del timó marina, marítim Arjau barra de portadora Semaler…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ barra2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">barra</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: probablement del mateix origen de barra1
  1. femení Mandíbula. Mal de barres.
    1. femení figuradament Atreviment degut al menyspreu del que diran o pensaran els altres. Tingué la barra d’agafar el tall més gros.
    2. masculí col·loquialment Dit d’una persona que té barra. Aquest convidat és un barra!
  3. clavar una cosa barres avall Dir les veritats a algú.
  4. estar barres a pit Estar capbaix.
  5. penjar les barres al sostre figuradament Morir-se de fam.
  6. tenir bona barra figuradament
    1. Ésser molt menjador.
    2. Ésser excessivament crèdul.



    7. Vegeu també:
    barra1

■ barra2

femení Mandíbula Mal de barres femení figuradament Atreviment degut al menyspreu del que diran o pensaran els altres Tingué la barra d’agafar el tall més gros masculí colloquialment Dit d’una persona que té barra Aquest convidat és un barra clavar una cosa barres avall Dir les veritats a algú estar barres a pit Estar capbaix penjar les barres al sostre figuradament Morir-se de fam tenir bona barra figuradament Ésser molt menjador Ésser excessivament crèdul Vegeu també barra 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

barra-faixa

barra-faixa

femení heràldica Peça composta que resulta de la unió de la meitat superior d’una barra i d’una faixa
Gran Diccionari de la llengua catalana

barra-pal

barra-pal

femení heràldica Peça composta que resulta de la unió de la barra i de la meitat inferior d’un pal
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ barra-sec
| barra-seca

■ barra-sec
| barra-seca

adjectiu Que té la cara seca o prima
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ barraample
| barraampla

■ barraample
| barraampla

adjectiu Dit de l’animal boví que menja molt