Es mostren 88934 resultats

bàrquida

bàrquida

Body
adjectiu i masculí i femení història De la família cartaginesa dels Barca.

bàrquida

barra1

barra

Accessory
Etimologia: d’origen preromà, però d’etimologia incerta, probablement anterior al cèltic i al protogermànic 1a font: s. XIII
Body
    femení
    1. Peça metàl·lica, de fusta o d’un altre material, generalment recta, rígida, de secció uniforme i de dimensió longitudinal notablement superior a les dimensions transversals.
    2. Lingot. Or en barres. Una barra d’argent.
    3. ballet En una acadèmia de dansa, passamà de fusta fixat horitzontalment al llarg de les parets i a l’altura de la cintura que serveix per a recolzar-se durant els primers exercicis i per a mantenir-se en equilibri.
    4. marina, marítim Manuella que amb altres d’iguals serveix per a virar l’argue o el molinet moguts a mà.
    5. barra del timó marina, marítim Arjau.
    6. barra de portadora Semaler.
    7. barra d’equilibri gimnàstica Aparell de gimnàstica artística femenina consistent en una barra horitzontal de 5 m de llargada i 10 cm d’amplada i situada a 1,20 m d’altura, que descansa damunt dos suports lleugerament inclinats.
    8. barra fixa gimnàstica Aparell de gimnàstica artística masculina consistent en una barra cilíndrica d’acer, de 2,40 m de llargada i 28 mm de diàmetre, que descansa damunt de dos muntants fixos de 2,75 m d’alçada.
    1. Barana o barrera que separa el tribunal del públic.
    2. portar algú a la barra Fer-lo comparèixer davant un tribunal de justícia.
    1. Ratlla ampla traçada sobre una superfície que es distingeix de la resta d’aquesta pel color, l’estructura, el treballat, etc.
    2. indústria tèxtil Cadascuna de les ratlles o faixes de color o de densitat diferents que constitueixen el defecte anomenat barrat.
    1. Taulell d’un bar on hom serveix menjars i begudes per a ésser consumits allà mateix.
    2. barra americana Bar en què les begudes són servides per cambreres, que conversen amb els clients.
    3. barra lliure En una festa o una reunió, servei de begudes il·limitat que va a compte de l’organitzador.
  1. Comestible presentat en forma allargada. Una barra de pa. Una barra de torrons.
  2. electrotècnia Conductor muntat a l’aire, d’una gran secció transversal, emprat en corrents d’una forta intensitat.
  3. geomorfologia Dipòsit de sorra, grava o còdols, submergit o emergit, format per material detrític originat per l’erosió de la costa o el desguàs d’un riu, que s’acumula en desembocadures, badies, estrets o platges.
  4. heràldica
    1. Peça fonamental que travessa diagonalment el camper d’un escut, des del cantó superior sinistre fins a l’inferior destre, la seva amplària essent un terç de la de l’escut.
    2. impròpiament Pal o faixa. Les barres catalanes.
    3. en barra En les representacions heràldiques, dit de les peces llargues o mobles col·locats en la direcció diagonal pròpia de la barra.
  5. història Segons la legislació d’Índies (segle XVI), peça d’argent d’un pes màxim de 120 marcs en què calia efectuar el transport d’argent d’Amèrica a la península Ibèrica per a facilitar l’exacció de l’impost del cinquè de mines.
    1. Signe gràfic constituït per una línia vertical (|) o inclinada (/) que serveix per a indicar l’alternança o l’oposició dels dos termes que relaciona.
    2. tipografia Signe gràfic (|) o (/) que hom empra en alguns diccionaris per a separar les diverses accepcions d’un mot.
    3. barra doble tipografia Signe gràfic (|| o //) format per dues barres acoblades que assenyala una diferència més gran entre les parts separades.
    4. matemàtiques Línia emprada en la notació matemàtica per a separar el numerador del denominador, per a formar part dels símbols de tant per cent o de tant per mil, per a indicar negació d’un signe determinat, per a expressar gràficament la relació de divisibilitat entre dos nombres i per a donar compte del valor absolut d’un nombre i del mòdul en els vectors i en les quantitats complexes.
    5. barra de compàs música Ratlla vertical que, en el pentagrama, separa un compàs d’un altre; tanqueta.
  6. barra de peix Gran quantitat de peix que avança a flor d’aigua.
  7. trobar barra de cap Trobar una gran resistència.


  8. Vegeu també:
    barra2

barra1

barra2

barra

Accessory
Etimologia: probablement del mateix origen de barra1
Body
  1. femení Mandíbula. Mal de barres.
    1. femení figuradament Atreviment degut al menyspreu del que diran o pensaran els altres. Tingué la barra d’agafar el tall més gros.
    2. masculí col·loquialment Dit d’una persona que té barra. Aquest convidat és un barra!
  2. clavar una cosa barres avall Dir les veritats a algú.
  3. estar barres a pit Estar capbaix.
  4. penjar les barres al sostre figuradament Morir-se de fam.
  5. tenir bona barra figuradament
    1. Ésser molt menjador.
    2. Ésser excessivament crèdul.


  6. Vegeu també:
    barra1

barra2

barra-faixa

barra-faixa

Accessory
Partició sil·làbica: bar_ra-fai_xa
Body
femení heràldica Peça composta que resulta de la unió de la meitat superior d’una barra i d’una faixa.

barra-faixa

barra-pal

barra-pal

Body
femení heràldica Peça composta que resulta de la unió de la barra i de la meitat inferior d’un pal.

barra-pal

barra-sec | barra-seca

barra-sec

Accessory
Etimologia: de barra2 i sec3
Body
adjectiu Que té la cara seca o prima.

barra-sec | barra-seca

barraample | barraampla

barraample

Accessory
Partició sil·làbica: bar_ra_am_ple
Etimologia: de barra2 i ample
Body
adjectiu Dit de l’animal boví que menja molt.

barraample | barraampla

barrabassada

barrabassada

Accessory
Etimologia: deriv. de Barrabàs, el malfactor jueu indultat en lloc de Jesús 1a font: s. XIX
Body
femení Disbarat gros, acció insensata.

barrabassada

barrabomba

barrabomba

Accessory
Etimologia: de barra1 i bomba2 ‘fanal de paper’
Body
femení Fanal gros i rodó de paper.

barrabomba

Traducció

barraca

barraca

Accessory
Etimologia: d’origen incert, potser format al Principat d’una base preromana o al País Valencià d’un àr. vg. valencià 1a font: 1249
Body
    femení
  1. Casa petita i rústica com les que habiten els qui exerceixen oficis en llocs solitaris i allunyats (carboners, roders, serradors, etc.).
  2. Casa rústica, de planta quadrangular, amb la coberta formant dos aiguavessos en angle molt agut, pròpia de les planes costaneres de reguiu del sud dels Països Catalans, des de Tortosa fins a Oriola, especialment a l’Horta.
  3. Caseta de fusta, de pedra, de tàpia o d’un altre material com les que serveixen per a guardar eines i estris, de sopluig als pagesos, als pastors, etc., d’amagatall als caçadors que cacen amb filat, amb parany, etc.
  4. Caseta com les que serveixen d’abric als venedors d’una fira, d’un mercat, etc., als burots, als carrabiners, etc.
  5. Lloc de sopluig per al bestiar.
  6. construcció Construcció provisional feta amb materials lleugers que, en les obres, serveix de refugi o d’habitatge al guardià nocturn o al barraquer, o de petita oficina a l’encarregat o al representant del constructor.
  7. urbanisme Construcció suburbial destinada a ésser habitada, feta amb materials aprofitats, d’una superfície reduïda, mancada de condicions per a l’habitabilitat i edificada generalment sobre terrenys d’altri.

barraca