Es mostren 88939 resultats

barriscada

barriscada

barriscar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">barriscar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. verrĕre ‘escombrar’, que degué donar un ant. *barrer (conservat en cast. i port.), per tal com el sufix -iscar indica accions realitzades lleugerament: endormiscar, ploviscar, neviscar 1a font: s. XIX
Body
    verb transitiu
  1. Comprar o vendre (una mercaderia) sense pesar, sense comptar o sense mesurar.
  2. Concertar i comprar (el que resta de fruita o d’altres gèneres) a un marmanyer que ho dona a un preu més baix per acabar la venda.

barriscar

barrista

barrista

barró


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">barró</title>

Accessory
Etimologia: de barra1
Body
    masculí
  1. Barra petita de ferro o de fusta per a diferents usos (assegurar les finestres, penjar el capell, la roba, etc., relligar els petges d’una cadira, d’una taula, etc.).
  2. Cadascuna de les barres del carro, etc.
  3. Buscall.

barró

barrobí

barrobí

barrobiner
| barrobinera

barrobiner
| barrobinera

barroc
| barroca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">barroc</title>

Accessory
Etimologia: del fr. baroque ‘extravagant’ (pres del port. barroco ‘granit’ i, metafòricament, ‘pedra irregular’), encreuat amb barocco, nom de figura de sil·logisme, prototip de raciocini formalístic i absurd 1a font: 1868, DLCo.
Body
  1. adjectiu art Dit de l’estil artístic que es desenvolupà a Europa durant el període comprès entre el renaixement i el neoclàssic.
  2. adjectiu Relatiu o pertanyent al barroc. Literatura barroca. Mentalitat barroca.
  3. adjectiu per analogia Excessiu en adorns; enfarfegat. Una frase barroca.
  4. adjectiu De forma irregular (dit especialment de les perles).
  5. masculí Estil barroc. El barroc de Rubens.
  6. a la barroca heràldica Dit dels animals que, essent suports, són representats passant i semblen sortir de darrere l’escut.

barroc
| barroca

barrocament

barrocament

barroer
| barroera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">barroer</title>

Accessory
Partició sil·làbica: bar_ro_er
Homòfon: barruer
Etimologia: d’origen incert, probablement del fr. berruyer ‘habitant de la comarca del Berry’, que prengué el sentit de ‘soldat audaç i temerari’ i d’aquí el de ‘desconsiderat, brutal’ 1a font: 1653, DTo.
Body
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. Que treballa malament, poc mirat en la feina; matusser.
    2. Inhàbil, graponer. Ho trencava tot, amb aquelles mans tan barroeres.
    3. Mancat de finor, groller, bast.
  2. adjectiu Dit de la feina mal feta, mal deixada.

barroer
| barroera

barroerament

barroerament