Es mostren 88940 resultats

■ bascular

■ bascular

verb intransitiu Fer un moviment d’oscillació amunt i avall tecnologia Desplaçar-se cap a una banda del punt de suport anàlogament a un braç de la balança
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ base


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">base</title>

Homòfon: basa, vasa
Etimologia: del ll. basis, i aquest, del gr. básis, íd. 1a font: 1343
    femení
    1. Allò sobre què alguna cosa descansa. La base d’un monument.
    2. cinematografia i fotografia Suport.
    1. Part inferior d’alguna cosa, per on aquesta descansa sobre el seu suport (especialment part inferior d’un mur, d’un pilar, d’una columna, d’una torre, etc., diferent de la resta de la construcció per la forma, l’ornamentació, etc.).
    2. arquitectura Part inferior de la columna immediata al pla que la sosté.
    3. per extensió anatomia Part d’un òrgan per on aquest va unit a un altre òrgan més cèntric. Base del crani. Base foliar.
    4. per extensió entomologia A les ales dels insectes, zona pròxima a la unió amb el tòrax.
    1. Complex d’instal·lacions destinades a l’acompliment de determinades missions militars, científiques, etc. Base aèria, naval, d’operacions.
    2. Lloc on radica aquest complex d’instal·lacions.
    3. astronàutica Zona destinada al llançament de coets de sondeig atmosfèric, balístics o espacials.
  4. figuradament
    1. Allò per què alguna cosa se sosté, part o element fonamental, essencial, d’una cosa, d’una estructura, d’una relació. Les bases d’un sistema, d’un conveni.
    2. sociologia Conjunt dels membres efectius d’una organització formal que no ocupen càrrecs burocràtics ni directius.
    1. Valor predeterminat pres com a referència en una comparació, en una mesura, o escollit com a unitat.
    2. economia Preu usat com a unitat o terme de comparació per a calcular altres preus.
    3. geodèsia i topografia Distància entre dos punts mesurada directament d’una manera molt acurada amb aparells especials situats en un paratge poc accidentat per tal de facilitar la mesura.
    4. marina, marítim Distància compresa entre les dues alineacions que determinen la milla mesurada.
    5. base imposable dret fiscal Quantia del capital, de la renda, la utilitat o la despesa que ha estat fixada legalment i sobre la qual recau un impost determinat.
    6. base liquidable dret fiscal Xifra que resulta de deduir de la base imposable les despeses necessàries per a obtenir la renda i altres quantitats autoritzades legalment.
    1. Element o ingredient principal o essencial d’una mescla, d’un compost, d’un medicament, etc.
    2. cosmètica Conjunt de substàncies actives que causen l’acció principal i característica d’un preparat cosmètic.
    3. cosmètica Conjunt d’ingredients que defineixen el tipus d’un preparat cosmètic.
    4. explosius Cadascun dels components essencials d’una pólvora.
    5. petrologia Família d’hidrocarburs que forma el percentatge més important o característic de la composició d’un petroli.
  7. àlgebra Grup d’elements d’un conjunt que permet d’expressar tot altre element del conjunt com a combinació lineal d’aquells. Base d’una àlgebra. Base d’un espai topològic. Base d’un feix de corbes.
  8. aritmètica
    1. Nombre del qual són funció tots els nombres d’una taula en un sistema numèric i que ha servit per a construir aquesta taula.
    2. Nombre pres com a fonament de certs sistemes de notació o de determinades teories matemàtiques.
    3. En un sistema de numeració de posició, nombre d’unitats d’un ordre que componen una unitat de l’ordre superior.
    4. En un sistema de logaritmes, nombre que té per logaritme la unitat i que, elevat a la potència indicada pel logaritme d’un nombre en aquest sistema, és igual a aquest nombre.
    5. base d’una potència Nombre que caldrà prendre com a factor tantes vegades com indica l’exponent amb què és afectat.
  9. dret constitucional Principi general establert per una llei de bases, per una llei marc o per una llei estatal en els casos de competències legislatives compartides amb les comunitats autònomes.
  10. electrònica Elèctrode intermedi d’un transistor, emprat correntment com a elèctrode de control i, per tant, anàleg a la reixa de les vàlvules.
  11. esports
    1. En el beisbol, cadascun dels angles del camp de joc.
    2. jugador base (o simplement base m i f) En diversos esports de pilota, jugador que distribueix el joc.
  12. filosofia Infraestructura.
  13. geometria
    1. Cadascun dels costats o les cares d’una figura geomètrica damunt el qual hom pot considerar que descansa.
    2. En certes figures geomètriques, línia o pla paral·lels a la base. Les dues bases d’un trapezi, d’un cilindre.
  14. base de dades informàtica Conjunt de dades organitzades segons una estructura coherent, i accessibles des de més d’un programa o aplicació, de manera que qualsevol d’elles pot ésser extreta del conjunt i actualitzada, sense afectar per això ni l’estructura del conjunt ni les altres dades.
  15. lingüística Arrel.
  16. poètica En la mètrica clàssica, peu inicial d’un vers que, per anacrusi, no compta en l’escansió.
  17. química Cadascuna de les substàncies caracteritzades químicament per la propietat de provocar el canvi de color o el viratge de determinades substàncies orgàniques, anomenades indicadors, o bé de regenerar llur color primitiu quan aquest ha estat alterat prèviament pels àcids, o bé de donar amb els àcids reaccions de neutralització en què es perden les propietats característiques d’ambdues menes de substàncies i es formen sals.
  18. a base de locució prepositiva Prenent com a fonament. Una metzina a base d’arsènic. Un àpat a base de peix.
  19. base de Schiff química orgànica i bioquímica Denominació genèrica dels composts orgànics de fórmula general RCH═NR′ obtinguts per la unió d’un aldehid amb una amina, amb formació d’aigua.

■ base

femení Allò sobre què alguna cosa descansa La base d’un monument cinematografia i fotografia Suport Part inferior d’alguna cosa, per on aquesta descansa sobre el seu suport especialment part inferior d’un mur, d’un pilar, d’una columna, d’una torre, etc, diferent de la resta de la construcció per la forma, l’ornamentació, etc arquitectura Part inferior de la columna immediata al pla que la sosté per extensió anatomia Part d’un òrgan per on aquest va unit a un altre òrgan més cèntric Base del crani Base foliar per extensió entomologia A les ales dels insectes, zona pròxima a la unió amb el…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ basel·làcies


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">basel·làcies</title>

Partició sil·làbica: ba_sel_là_ci_es
Etimologia: del ll. científic Basellaceae, der. del nom del gènere Basella, llatinització d’un mot indígena del Malabar
    femení botànica
  1. plural Família de dicotiledònies que inclou una quinzena d’herbes enfiladisses, perennes, glabres i rizomatoses, de fulles oposades o alternades, simples, enteres, sovint suculentes, i petites flors en inflorescències terminals o axil·lars, la major part de les quals habiten a l’Amèrica tropical.
  2. singular Planta de la família de les basel·làcies.

■ basel·làcies

femení botànica plural Família de dicotiledònies que inclou una quinzena d’herbes enfiladisses, perennes, glabres i rizomatoses, de fulles oposades o alternades, simples, enteres, sovint suculentes, i petites flors en inflorescències terminals o axillars, la major part de les quals habiten a l’Amèrica tropical singular Planta de la família de les basellàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

basenc
| basenca

basenc
| basenca

adjectiu i masculí i femení De Sant Esteve d’en Bas Garrotxa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ baser

■ baser

masculí Basera
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ basera

■ basera

femení Espadat, cingle
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ basi

■ basi

masculí antropologia física Punt craniomètric sagital
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ basi-


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">basi-</title>

    anatomia Forma prefixada del mot llatí basis ‘base’, que indica:
  1. Posició o proximitat a la base. Ex.: basicranial.
  2. Relació amb el forat occipital (allò que hi és situat, que s’estén des del forat occipital, etc.). Ex.: basioccipital, basitemporal.

■ basi-

anatomia Forma prefixada del mot llatí basis ‘base’, que indica Posició o proximitat a la base Ex basicranial Relació amb el forat occipital allò que hi és situat, que s’estén des del forat occipital, etc Ex basioccipital, basitemporal
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bàsic
| bàsica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bàsic</title>

Etimologia: de base
    adjectiu
  1. Que constitueix la part essencial, fonamental.
  2. mineralogia Dit dels minerals en què la proporció d’òxids metàl·lics presents passa del 50%.
  3. petrografia Dit de les roques ígnies en les quals la proporció de sílice resta compresa entre el 40% i el 50%.
  4. química
    1. Relatiu o pertanyent a les bases. Reacció bàsica.
    2. Dit de les solucions o d’altres mescles on hi ha present una base lliure i, doncs, tenen, en un grau major o menor, les propietats de les bases.
    3. Dit de les sals formades per neutralització només parcial d’un òxid o d’un hidròxid metàl·lics amb àcids.

■ bàsic
| bàsica

adjectiu Que constitueix la part essencial, fonamental mineralogia Dit dels minerals en què la proporció d’òxids metàllics presents passa del 50% petrografia Dit de les roques ígnies en les quals la proporció de sílice resta compresa entre el 40% i el 50% química Relatiu o pertanyent a les bases Reacció bàsica Dit de les solucions o d’altres mescles on hi ha present una base lliure i, doncs, tenen, en un grau major o menor, les propietats de les bases Dit de les sals formades per neutralització només parcial d’un òxid o d’un hidròxid metàllics amb àcids
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

basic*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">basic</title>

Pronúncia: bɛ́jzik
Etimologia: sigla formada dels mots anglesos Beginner’s Allpurpose Symbolic Instruction Code, llenguatge concebut el 1965 per J. G. Kemeny i T. E. Kurtz a New Hampshire, EUA
masculí informàtica Llenguatge de programació per a aplicacions científiques i generals, de caràcter conversacional i fàcil d’usar.

basic*

masculí informàtica Llenguatge de programació per a aplicacions científiques i generals, de caràcter conversacional i fàcil d’usar
Traducció