Es mostren 88940 resultats

■ batculada

■ batculada

femení dialectal Cop donat a les anques
Gran Diccionari de la llengua catalana

bateà
| bateana

bateà
| bateana

adjectiu i masculí i femení De Batea Terra Alta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ batec


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">batec</title>

Etimologia: de bategar
    masculí
  1. fisiologia animal Moviment alternatiu de contracció (batec sistòlic) i de dilatació (batec diastòlic) del cor, que es transmet a les artèries.
  2. Esbatec.
  3. plural Cops que es donen dues peces que bateguen.

■ batec

masculí fisiologia animal Moviment alternatiu de contracció batec sistòlic i de dilatació batec diastòlic del cor, que es transmet a les artèries Esbatec plural Cops que es donen dues peces que bateguen
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bàtec

■ bàtec

masculí Mot emprat en l’expressió bàtec d’aigua Xàfec, pluja forta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ batedor1
| batedora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">batedor</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de batre i -dor1 1a font: 1575, DPou.
  1. adjectiu i masculí i femení Que bat.
  2. masculí i femení
    1. Persona que bat el bosc, el bardissar, etc., per aixecar la caça.
    2. Explorador, persona que va al davant per reconèixer el camí, etc.
    3. agricultura i oficis manuals Treballador que bat la segada, les nous, les ametlles, etc., la llana, els metalls, etc.
    4. esports En el beisbol, jugador atacant que té la funció de batre la pilota.
    5. ciències militars Soldat de cavalleria que explora el camí i obre pas al regiment.
  3. masculí
    1. Estri compost de vuit filferros doblegats en forma el·líptica i convergents per cada cap en un mànec, que serveix per a batre ous, deixatar sopes, etc.
    2. Picador de rentar la roba.
    3. agricultura Corró de pedra per a batre la segada.
    4. marina, marítim En les veles llatines, cap que va des del puny de pena fins al punt d’escota, per l’interior d’una beina.
    5. batedor de clares Paleta de metall, amb una malla a la base, que hom utilitza per a muntar clares.
  4. femení
    1. agricultura Màquina de batre.
    2. alimentació, indústries alimentàries Màquina, aparell o instal·lació emprada en la indústria alimentària per a batre diversos productes en llur elaboració.
    3. electrodomèstics Aparell culinari que permet de triturar i de mesclar els aliments.
    4. indústria tèxtil Màquina emprada en el batement de gèneres de cotó, de llana, etc., que actua trencant l’aprest per l’acció batent d’una sèrie de llistons cilíndrics i elimina la pols, la borra, etc.



    5. Vegeu també:
    batedor2

■ batedor1
| batedora

adjectiu i masculí i femení Que bat masculí i femení Persona que bat el bosc, el bardissar, etc, per aixecar la caça Explorador, persona que va al davant per reconèixer el camí, etc agricultura i oficis manuals Treballador que bat la segada, les nous, les ametlles, etc, la llana, els metalls, etc esports En el beisbol, jugador atacant que té la funció de batre la pilota ciències militars Soldat de cavalleria que explora el camí i obre pas al regiment masculí Estri compost de vuit filferros doblegats en forma ellíptica i convergents per cada cap en un mànec, que serveix per a batre ous,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ batedor2
| batedora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">batedor</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de batre i -dor2
  1. adjectiu Que ha d’ésser batut o és apte per a ésser batut. Aquest blat ja és batedor.
  2. masculí construcció
    1. Part del marc d’una porta on bat la fulla quan es tanca.
    2. Muntant sobre el qual van a batre els dos batents d’una porta, etc., quan es tanca.
  3. masculí indústria En algunes indústries, local on hom fa l’operació de batre.
  4. masculí música Peça de fusta fixada sobre el mànec dels instruments d’arc o de cordes pinçades sobre la qual els dits de la mà esquerra premen les cordes per fer variar l’altura de llur so.
  5. femení
    1. Pla inclinat del safareig sobre el qual hom frega o pica la roba en rentar-la.
    2. Pedra que fa aquest mateix servei.



    6. Vegeu també:
    batedor1

■ batedor2
| batedora

adjectiu Que ha d’ésser batut o és apte per a ésser batut Aquest blat ja és batedor masculí construcció Part del marc d’una porta on bat la fulla quan es tanca Muntant sobre el qual van a batre els dos batents d’una porta, etc, quan es tanca masculí indústria En algunes indústries, local on hom fa l’operació de batre masculí música Peça de fusta fixada sobre el mànec dels instruments d’arc o de cordes pinçades sobre la qual els dits de la mà esquerra premen les cordes per fer variar l’altura de llur so femení Pla inclinat del safareig sobre el qual hom frega o pica la roba en rentar-la Pedra…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ batega

■ batega

femení Brega, batussa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bategada

■ bategada

femení Batec bategada d’aigua Xàfec, pluja forta, bàtec d’aigua
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bategant

■ bategant

adjectiu Que batega adjectiu i femení fonètica, fonologia Dit de la vibrant que presenta un sol contacte entre els òrgans articulatoris ɾ
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bategar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bategar</title>

Etimologia: de batre 1a font: 1840
    verb
  1. intransitiu fisiologia animal Executar el cor els seus moviments naturals de contracció i de dilatació. Auscultar si el cor batega.
  2. intransitiu figuradament Existir, agitar-se, a l’interior d’alguna cosa, un sentiment, un anhel, un propòsit, etc. En aquestes cançons batega el desig de llibertat.
  3. intransitiu Batre l’una contra l’altra dues peces que ajusten balderament, com una roda i l’eix d’un carro.
  4. intransitiu Lluitar, esbatussar-se.
  5. transitiu marina, marítim Amollar l’escota d’una vela per tal de reduir-ne el trempatge.

■ bategar

verb intransitiu fisiologia animal Executar el cor els seus moviments naturals de contracció i de dilatació Auscultar si el cor batega intransitiu figuradament Existir, agitar-se, a l’interior d’alguna cosa, un sentiment, un anhel, un propòsit, etc En aquestes cançons batega el desig de llibertat intransitiu Batre l’una contra l’altra dues peces que ajusten balderament, com una roda i l’eix d’un carro intransitiu Lluitar, esbatussar-se transitiu marina, marítim Amollar l’escota d’una vela per tal de reduir-ne el trempatge
Informació complementària
Traducció