<title type="display">bebrici</title>
Body
adjectiu història Relatiu o pertanyent als bèbrices.
Es mostren 88939 resultats
■
bec
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bec</title>
Accessory
Etimologia: del ll. beccus, mot d’origen gal 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
masculí
-
anatomia animal
- Òrgan format per les mandíbules dels ocells i revestit d’una beina còrnia dita ramfoteca.
- per extensió Rostre més o menys allargat o de natura còrnia d’altres animals, com el de les tortugues, el d’alguns insectes (per exemple curculiònids), el dels cefalòpodes, el d’algunes balenes, el de l’ornitorrinc, etc.
-
figuradament
- Boca d’una persona.
- bec eixut Poc parlador.
- bec moll Bocamoll.
- donar-se el bec vulgarment Besar-se.
- tenir bon bec Ésser un bon parlaire.
-
- Punta comparable a un bec en què terminen certs objectes. Un bec de tovalló. Aixoplugar-se sota el bec d’una roca. Els becs de la lluna.
- aeronàutica Petit perfil que, disposat en el caire d’atac d’una ala, forma una ranura i impedeix així el despreniment en el cas d’angles d’atac grans.
- música Embocadura de la flauta dolça.
- música Embocadura dels instruments de llengüeta senzilla, com el clarinet i el saxòfon, on es fixa la llengüeta.
- indústria tèxtil Cap d’algunes agulles de màquina de gènere de punt, en forma de ganxo obert, tancat per la premsa en el moment de fer desprendre la malla anteriorment formada.
- bec de lloro marina, marítim Punta de l’ungla d’una àncora.
- bec de ploma escriptura i paleografia Extrem de la ploma d’escriure que escampa la tinta damunt el paper.
- Extrem d’un llum d’oli, de petroli, etc., per on surt la punta de ble que hom encén. Una llumenera de quatre becs.
- Sinuositat sortint en la vora d’un vas, d’una càpsula, etc., per a poder abocar-ne còmodament el contingut. El bec d’un flascó.
-
botànica
- Punta més o menys llarga i gruixuda en què acaben certs fruits.
- bec de cigonya Planta herbàcia anual de la família de les geraniàcies (Erodium ciconium), de fulles molt dividides, de flors violàcies i de fruits en esquizocarp.
- bec de moixó Passacamins.
- bec de perdiu Cama de perdiu.
-
ornitologia
- bec d’alena Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels recurviròstrids (Recurvirostra avosetta), gairebé blanc del tot, amb bandes negres de contrast i el característic bec corbat cap amunt.
- bec de ferro Durbec.
- bec d’esclop Ocell camallarg de la família dels cicònids (Balaeniceps rex), de plomatge de tons grisos, amb el bec molt gros, ample i encorbat cap amunt, que recorda un esclop.
- bec de serra Gènere d’ocells anseriformes de la família dels anàtids (Mergus sp), cabussadors i piscívors, de la mida d’un ànec, però de bec més llarg i més fi.
- bec d’espàtula Ànec cullerot.
-
tecnologia
- Peça metàl·lica, generalment tubular, sola o formant part d’un aparell més complex, per l’extrem de la qual surt una flama emprada per a il·luminar o per a escalfar.
- bec de tallar (o de soldar) Bufador.
■
bec
masculí anatomia animal Òrgan format per les mandíbules dels ocells i revestit d’una beina còrnia dita ramfoteca per extensió Rostre més o menys allargat o de natura còrnia d’altres animals, com el de les tortugues, el d’alguns insectes per exemple curculiònids, el dels cefalòpodes, el d’algunes balenes, el de l’ornitorrinc, etc figuradament Boca d’una persona bec eixut Poc parlador bec moll Bocamoll donar-se el bec vulgarment Besar-se tenir bon bec Ésser un bon parlaire Punta comparable a un bec en què terminen certs objectes Un bec de tovalló Aixoplugar-se sota el bec d’una roca Els becs de…
■
beç
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">beç</title>
Accessory
Etimologia: d’una base ll. *bettius, íd., reducció d’una forma cèlt. Betwio-, del cèlt. comú betwa, d’on derivà com a dimin. betullos, base del ll. vg. *betŭlos, ll. cl. betulla, d’on prové bedoll 1a font: 1314
Body
masculí botànica Bedoll.
■
beç
masculí botànica Bedoll
■
beca
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">beca</title>
Accessory
Etimologia: en el sentit de ‘pensió’, podria venir de l’hebreu becah ‘meitat d’un sicle’ per a la manutenció d’un estudiant; d’on ‘peça de vestir d’aquest estudiant’ 1a font: 1483
Body
-
femení
-
indumentària
- Gorra, especialment la formada per dos trossos de drap rectangular units per tres costats.
- Banda que hom porta encreuada al pit d’espatlla a espatlla i que penja esquena avall sobre el mantell, usada com a insígnia de col·legial, etc.
- ensenyament Pensió gratuïta atorgada a un estudiant per fons públics o privats a fi de facilitar-li totalment o parcialment el pagament dels estudis o la manutenció.
- fer una beca Fer una becaina, trencar el son.
■
beca
femení indumentària Gorra, especialment la formada per dos trossos de drap rectangular units per tres costats Banda que hom porta encreuada al pit d’espatlla a espatlla i que penja esquena avall sobre el mantell, usada com a insígnia de collegial, etc ensenyament Pensió gratuïta atorgada a un estudiant per fons públics o privats a fi de facilitar-li totalment o parcialment el pagament dels estudis o la manutenció fer una beca Fer una becaina, trencar el son
■
becada
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">becada</title>
Accessory
Homòfon: bacada, vacada
Etimologia: de bec
Etimologia: de bec
Body
-
femení
-
- Allò que pot contenir el bec d’un ocell.
- especialment Menjar que un ocell agafa amb el bec per donar-lo als seus petits.
- Becaina.
- ictiologia Trompeter.
- ornitologia Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids (Scolopax rusticola), amb el dors i les parts superiors de color castany i les parts inferiors groguenques, i de bec llarg i molt sensible.
■
becada
femení Allò que pot contenir el bec d’un ocell especialment Menjar que un ocell agafa amb el bec per donar-lo als seus petits Becaina ictiologia Trompeter ornitologia Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids Scolopax rusticola , amb el dors i les parts superiors de color castany i les parts inferiors groguenques, i de bec llarg i molt sensible
■
becadell
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">becadell</title>
Accessory
Etimologia: de bec
Body
masculí ornitologia Nom d’alguns ocells de la família dels escolopàcids pertanyents als gèneres Gallinago (o Capella) i Lymnocryptes, com ara el becadell comú (G. gallinago), de llarg bec, que habita en maresmes i terrenys pantanosos, el becadell gros (G. media), de bec més curt i cos més robust, i el becadell sord (Lymnocryptes minima), el més petit de cos i de bec.
■
becadell
masculí ornitologia Nom d’alguns ocells de la família dels escolopàcids pertanyents als gèneres Gallinago o Capella i Lymnocryptes , com ara el becadell comú G gallinago , de llarg bec, que habita en maresmes i terrenys pantanosos, el becadell gros G media , de bec més curt i cos més robust, i el becadell sord Lymnocryptes minima , el més petit de cos i de bec
■
becafigues
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">becafigues</title>
Accessory
Etimologia: probablement de l’it. beccafico, íd.
Body
masculí ornitologia Papamosques.
■
becafigues
masculí ornitologia Papamosques
■
becaina
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">becaina</title>
Accessory
Partició sil·làbica: be_cai_na
Compareu: migdiada
Etimologia: de bec 1a font: 1803, DEst.
Compareu: migdiada
Etimologia: de bec 1a font: 1803, DEst.
Body
-
femení
- Cadascun dels moviments de caiguda del cap que fa qui s’adorm no estant ben ajagut.
- Dormida breu. Fer una becaina.
■
becaina
femení Cadascun dels moviments de caiguda del cap que fa qui s’adorm no estant ben ajagut Dormida breu Fer una becaina
■
becaire
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">becaire</title>
Accessory
Partició sil·làbica: be_cai_re
Etimologia: del b. ll. be quadrum ‘nota be quadrada’ (v. caire i bemoll) 1a font: s. XV, Ausiàs
Etimologia: del b. ll. be quadrum ‘nota be quadrada’ (v. caire i bemoll) 1a font: s. XV, Ausiàs
Body
masculí música Signe que posat davant una nota (o en l’armadura) anul·la la modificació d’altura de qualsevol altra alteració precedent (accidental o constitutiva) que pogués afectar-la i la deixa en el seu estat natural.
■
becaire
masculí música Signe que posat davant una nota o en l’armadura anulla la modificació d’altura de qualsevol altra alteració precedent accidental o constitutiva que pogués afectar-la i la deixa en el seu estat natural
becameta
<title type="display">becameta</title>
Accessory
Etimologia: de be2 i cama
Body
Mot emprat en l’expressió a becameta locució adverbial A collibè (v. collibè).
becameta
Mot emprat en l’expressió a becameta locució adverbial A collibè v collibè