Es mostren 88940 resultats

■ accentuar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">accentuar</title>

Partició sil·làbica: ac_cen_tu_ar
Etimologia: del b. ll. accentuare, íd.
    verb transitiu
  1. Proferir amb accent (una síl·laba, una vocal). Cal accentuar la primera síl·laba del mot “rèptil”.
  2. música Reforçar el so (sobre una nota).
  3. figuradament Marcar amb força (alguna cosa). Accentuar els defectes d’algú.
  4. Pronunciar d’una manera expressiva (algun mot o alguna frase) per fer-hi fixar l’atenció.
  5. Escriure un accent gràfic (sobre una lletra). Accentueu sempre la segona “e” del mot “perquè”.

■ accentuar

verb transitiu Proferir amb accent una síllaba, una vocal Cal accentuar la primera síllaba del mot “rèptil” música Reforçar el so sobre una nota figuradament Marcar amb força alguna cosa Accentuar els defectes d’algú Pronunciar d’una manera expressiva algun mot o alguna frase per fer-hi fixar l’atenció Escriure un accent gràfic sobre una lletra Accentueu sempre la segona “e” del mot “perquè”
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ accepció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">accepció</title>

Partició sil·làbica: ac_cep_ci_ó
Homòfon: excepció
Etimologia: del ll. acceptio, -ōnis 1a font: s. XIV
    femení
  1. Sentit en què hom pren un mot. Accepció recta d’un mot.
    1. Favoritisme, parcialitat envers una persona o una cosa.
    2. accepció de persones Personalisme en l’aplicació de la llei, per motius de benevolència, d’odi o d’altre sentiment envers certes persones.

■ accepció

femení Sentit en què hom pren un mot Accepció recta d’un mot Favoritisme, parcialitat envers una persona o una cosa accepció de persones Personalisme en l’aplicació de la llei, per motius de benevolència, d’odi o d’altre sentiment envers certes persones
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acceptabilitat

■ acceptabilitat

femení Qualitat d’acceptable lingüística Propietat d’un enunciat acceptable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acceptable

■ acceptable

adjectiu Que es pot acceptar lingüística Dit de l’enunciat reconegut com a interpretable i propi d’una llengua pels seus parlants
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acceptablement

■ acceptablement

adverbi D’una manera acceptable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acceptació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acceptació</title>

Partició sil·làbica: ac_cep_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. acceptatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XV
    femení
  1. Acció d’acceptar. L’acceptació d’un honor. L’acceptació d’unes condicions. Tenir, una moda, molta acceptació.
  2. dret Manifestació de la voluntat per la qual hom assumeix certes obligacions. Acceptació de lletra de canvi. Acceptació d’herència.

■ acceptació

femení Acció d’acceptar L’acceptació d’un honor L’acceptació d’unes condicions Tenir, una moda, molta acceptació dret Manifestació de la voluntat per la qual hom assumeix certes obligacions Acceptació de lletra de canvi Acceptació d’herència
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acceptador1
| acceptadora

■ acceptador1
| acceptadora

adjectiu i masculí i femení Que accepta masculí i femení dret Acceptant acceptador de persones Que usa parcialitat envers algú Vegeu també acceptador 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acceptador2
| acceptadora

■ acceptador2
| acceptadora

adjectiu Que pot ésser acceptat, acceptable Vegeu també acceptador 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acceptant

■ acceptant

adjectiu i masculí i femení Que accepta masculí i femení dret civil Persona que accepta una herència dret mercantil Persona que s’obliga a pagar una lletra de canvi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acceptar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acceptar</title>

Etimologia: del ll. acceptare, der. freqüentatiu de accipĕre ‘rebre’, i aquest, der. de capĕre ‘agafar’ 1a font: c. 1380
    verb transitiu
    1. Consentir, algú, a rebre o prendre (allò que li és ofert). Acceptar un honor. Acceptar un convit. Acceptar algú per company.
    2. figuradament Acceptar la dissort.
  2. Consentir, algú (a allò que li és proposat). Acceptar la rendició incondicional.
  3. Rebre, algú, en el seu esperit (alguna cosa) com a veritable o valedora, admetre. Acceptar una hipòtesi.

■ acceptar

verb transitiu Consentir, algú, a rebre o prendre allò que li és ofert Acceptar un honor Acceptar un convit Acceptar algú per company figuradament Acceptar la dissort Consentir, algú a allò que li és proposat Acceptar la rendició incondicional Rebre, algú, en el seu esperit alguna cosa com a veritable o valedora, admetre Acceptar una hipòtesi
Informació complementària
Traducció