Es mostren 88939 resultats

■ bifurcat
| bifurcada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bifurcat</title>

Etimologia: del ll. bifurcatus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Que presenta una bifurcació.
  2. En forma de forca de dues pues.
  3. heràldica
    1. Dit de la peça o la figura que té algunes extremitats o totes escindides en dos ramals, formant recta o corba.
    2. Dit de la cua d’un animal, generalment el lleó, dividida en dues borles en aspa.

■ bifurcat
| bifurcada

adjectiu Que presenta una bifurcació En forma de forca de dues pues heràldica Dit de la peça o la figura que té algunes extremitats o totes escindides en dos ramals, formant recta o corba Dit de la cua d’un animal, generalment el lleó, dividida en dues borles en aspa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

big-bang*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">big-bang</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia big bang]

Pronúncia: bìkbáŋ
Etimologia: [mot anglès]
masculí astrofísica Teoria cosmològica segons la qual l’Univers té l’origen en una gran explosió d’un nucli dens primordial.

big-bang*

masculí astrofísica Teoria cosmològica segons la qual l’Univers té l’origen en una gran explosió d’un nucli dens primordial
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ biga1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">biga</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: d’origen incert, potser del ll. bīga (v. biga2) 1a font: s. XI
    femení
  1. Peça de fusta llarga i robusta, de dimensions variables, però que excedeix la llargària del cos humà.
  2. construcció i tecnologia
    1. Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
    2. biga carenera (o serrera, o comunera) Biga situada al capdamunt d’una encavallada formant la carena o aresta d’unió dels dos vessants d’una teulada.
    3. biga mestra jàssera 2.
    4. biga tremujal tremujal 1.
  3. oleïcultura, indústries oleícoles En l’antiga premsa de lliura, barra d’una gran llargada que multiplicava la força aplicada a un dels seus extrems i la transmetia damunt la pila de cofins.
  4. biga de l’esquena Columna vertebral.
  5. biga del foc Biga que hi ha a les cuines i que serveix per a penjar-hi les olles.
  6. comptar les bigues figuradament Distreure’s en una conversa, etc.
  7. portar la biga figuradament Estar embriagat.



    8. Vegeu també:
    biga2

■ biga1

femení Peça de fusta llarga i robusta, de dimensions variables, però que excedeix la llargària del cos humà construcció i tecnologia Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar biga carenera o serrera , o comunera Biga situada al capdamunt d’una encavallada formant la carena o aresta d’unió dels dos vessants d’una teulada biga mestra jàssera 2 biga tremujal tremujal 1 oleïcultura, indústries oleícoles En l’antiga premsa de lliura, barra d’una gran…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ biga2

■ biga2

femení història Carro tirat per dos cavalls usat per a la guerra, les curses i el transport Vegeu també biga 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bigal

■ bigal

masculí Espinada, especialment del porc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bigalot

■ bigalot

masculí oficis manuals Bloc de fusta rectangular, acassolat d’un costat, emprat pels sabaters per a picar damunt seu la sola i donar-li, així, flexibilitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bigam

■ bigam

masculí construcció Conjunt de bigues
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bígam
| bígama


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bígam</title>

Etimologia: del ll. bigămus, alteració de digamus per influx del prefix llatí bi-, del gr. dígamos, íd. 1a font: s. XV
    adjectiu i masculí i femení
  1. Unit matrimonialment a dues persones ensems.
  2. Casat amb un vidu o amb una vídua.
  3. dret canònic Que ha contret segones noces.
  4. dret penal i dret canònic Que ha contret un segon matrimoni no estant legalment dissolt el primer.

■ bígam
| bígama

adjectiu i masculí i femení Unit matrimonialment a dues persones ensems Casat amb un vidu o amb una vídua dret canònic Que ha contret segones noces dret penal i dret canònic Que ha contret un segon matrimoni no estant legalment dissolt el primer
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bigàmia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bigàmia</title>

Partició sil·làbica: bi_gà_mi_a
Etimologia: de bi- i -gàmia 1a font: 1460, Roig
    femení
  1. Estat de la persona unida matrimonialment a dues altres persones ensems.
  2. Estat de qui es casa amb un vidu o una vídua.
  3. dret canònic Segones noces, una vegada desaparegut el primer vincle matrimonial.
  4. dret penal i dret canònic Delicte consistent a contreure un ulterior matrimoni sense haver estat dissolt l’anterior.

■ bigàmia

femení Estat de la persona unida matrimonialment a dues altres persones ensems Estat de qui es casa amb un vidu o una vídua dret canònic Segones noces, una vegada desaparegut el primer vincle matrimonial dret penal i dret canònic Delicte consistent a contreure un ulterior matrimoni sense haver estat dissolt l’anterior
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bigarrat
| bigarrada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bigarrat</title>

Etimologia: d’origen incert, procedent probablement del fr. bigarré o l’oc. bigarrat, d’etimologia també obscura 1a font: 1532
    adjectiu
  1. Que té diferents colors discordants, mal combinats.
  2. heràldica Dit de la papallona, la cigala i l’abella amb les ales de diferents colors.

■ bigarrat
| bigarrada

adjectiu Que té diferents colors discordants, mal combinats heràldica Dit de la papallona, la cigala i l’abella amb les ales de diferents colors
Informació complementària
Traducció