Es mostren 88940 resultats

blanor

blanor

blanqueig


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blanqueig</title>

Accessory
Partició sil·làbica: blan_queig
Etimologia: de blanquejar
Body
    masculí
  1. agricultura Pràctica agrícola encaminada a aconseguir que certs òrgans comestibles (fulles, tiges, etc.) de certes espècies hortícoles (enciam, escarola, api, etc.) esdevinguin apigmentats i trencadissos.
  2. alimentació, indústries alimentàries Tractament amb aigua calenta o vapor a pressió al qual hom sotmet els aliments, generalment productes vegetals, abans de la deshidratació, la congelació o l’envasament, per tal d’evitar-ne l’enfosquiment.
  3. enologia Forma de protecció dels envasos viners contra la floridura, que consisteix a recobrir-los interiorment amb una capa espessa de lletada de calç.
  4. numismàtica Operació d’emblanquir la moneda de billó, un cop fabricada, per a donar-li millor aparença.
  5. indústria tèxtil i adoberia Establiment industrial o secció d’una fàbrica on té lloc l’operació de blanquejar.
  6. indústria tèxtil i química industrial Conjunt de les operacions d’acabat, o cadascuna d’aquestes operacions, a què són sotmesos els tèxtils, els filats o els teixits, per tal d’eliminar-ne les impureses que els acoloreixen.
  7. Acció de blanquejar 4.
  8. pólvores de blanqueig química industrial Clorur de calç.

blanqueig

blanquejador
| blanquejadora

blanquejador
| blanquejadora

blanquejant

blanquejant

blanquejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blanquejar</title>

Accessory
Etimologia: de blanc
Body
    verb
  1. intransitiu
    1. Mostrar alguna cosa la seva blancor. Tot just ha començat a nevar, però els camps ja blanquegen.
    2. Ésser més o menys blanc, tirar a blanc. Els cabells li blanquegen, però es tenyeix.
  2. transitiu Emblanquinar.
  3. transitiu
    1. Fer tornar blanc o més clar. Blanquejar la farina, el sucre. Blanquejar els teixits.
    2. adoberia Adobar pells.
    3. alimentació, indústries alimentàries Evitar l’enfosquiment (dels aliments).
    4. agricultura Lligar les fulles (dels enciams, les escaroles, etc.) o colgar les tiges (dels espàrrecs, etc.) perquè no agafin color.
  4. transitiu Convertir (el diner negre) en legal. Han comprat el pis per blanquejar uns ingressos sospitosos.

blanquejar

blanquejat

blanquejat

blanquer
| blanquera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blanquer</title>

Accessory
Etimologia: de blanc 1a font: 1084
Body
masculí i femení adoberia Persona que adoba les pells dels animals després d’haver-ne estat eliminat el pèl o la llana, per a transformar-les en matèries utilitzables per a calçat, vestit, marroquineria, tapisseria o altres aplicacions.

blanquer
| blanquera

blanqueria

blanqueria

blanquet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blanquet</title>

Accessory
Etimologia: de blanc 1a font: 1249
Body
    masculí
  1. agricultura Raïm blanc i aspre.
  2. cosmètica Afait que empraven les dones per a accentuar la blancor de la pell, usualment fabricat a base de subnitrat de bismut.
  3. gastronomia
    1. Greix, part de la freixura dels bens, els moltons, les vedelles, els porcs, etc., que hom es menja fregit.
    2. Embotit elaborat amb freixura de porc o de vedella i pinyons.
  4. indústria de pintura i vernissos Blanc de plom, cerussa.
  5. Drap de llana de color blanquinós.

blanquet

blanqueta

blanqueta