Es mostren 88940 resultats

■ bonicor

■ bonicor

femení dialectal Boniquesa Cosa bonica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bonidor
| bonidora

■ bonidor
| bonidora

adjectiu Que boneix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bonifaci
| bonifàcia

■ bonifaci
| bonifàcia

adjectiu i masculí i femení Bonàs, bon jan
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

bonifaz*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">bonifaz</title>

Pronúncia: bonifáts
Etimologia: de l’al. Bonifaz ‘Bonifaci’, de relació incerta
masculí alimentació, indústries alimentàries Formatge alemany fet amb llet de vaca, de crosta florida i pasta tova, de color blanc, fina i llisa, de sabor suau, que conté fins a un 60% de matèries grasses.

bonifaz*

masculí alimentació, indústries alimentàries Formatge alemany fet amb llet de vaca, de crosta florida i pasta tova, de color blanc, fina i llisa, de sabor suau, que conté fins a un 60% de matèries grasses
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bonificació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bonificació</title>

Partició sil·làbica: bo_ni_fi_ca_ci_ó
Etimologia: de bonificar
    femení
    1. Acció de bonificar;
    2. l’efecte.
    3. agricultura Conjunt de millores tècniques aportades a un terreny agrícola improductiu o de producció dèbil.
    1. Acció de pagar o de donar quelcom en addició al que és estrictament degut.
    2. dret administratiu Genèricament, minoració dels ingressos públics admesa per l’administració.
    3. dret civil Minoració d’una quantitat a pagar, admesa pel creditor.
  3. economia Millora o avantatge que amb caràcter addicional és concedit en les condicions d’un contracte de caràcter econòmic.

■ bonificació

femení Acció de bonificar l’efecte agricultura Conjunt de millores tècniques aportades a un terreny agrícola improductiu o de producció dèbil Acció de pagar o de donar quelcom en addició al que és estrictament degut dret administratiu Genèricament, minoració dels ingressos públics admesa per l’administració dret civil Minoració d’una quantitat a pagar, admesa pel creditor economia Millora o avantatge que amb caràcter addicional és concedit en les condicions d’un contracte de caràcter econòmic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bonificar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bonificar</title>

Etimologia: del ll. bonificare, íd. (v. bo2) 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Fer millor, especialment fer més productiu. Bonificar els camps amb adob.
    2. pronominal El comerç es bonificarà amb noves inversions.
  2. transitiu Abonar, assentar una quantitat en un compte. Bonificar els cupons.

■ bonificar

verb transitiu Fer millor, especialment fer més productiu Bonificar els camps amb adob pronominal El comerç es bonificarà amb noves inversions transitiu Abonar, assentar una quantitat en un compte Bonificar els cupons
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bonior


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bonior</title>

Partició sil·làbica: bo_ni_or
Etimologia: pròpiament s’hauria d’escriure bonió, der. de bonir, corresponent més aviat a un mot d’acció ll. en -itio, -ōnis, però el mot ha rebut l’influx del sufix -or de mots abstractes
    femení
  1. Remor sorda i contínua que mou un abell, una multitud de persones, etc.
  2. Borinor.

■ bonior

femení Remor sorda i contínua que mou un abell, una multitud de persones, etc Borinor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boniquesa

■ boniquesa

femení Qualitat de bonic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bonir

■ bonir

verb intransitiu Fer una remor sorda i contínua un abell, una multitud, etc Rondinar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bonítol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bonítol</title>

Etimologia: d’origen incert, probablement d’una forma arabitzada del ll. *pelamydŭlus, dimin. de pelamys, -ydis ‘tonyina jove o petita’, procedent del gr. pēlamýs, -ýdos, íd. 1a font: 1313
    masculí ictiologia
  1. Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels escòmbrids (Sarda sarda), de cos fusiforme amb el dors de color blau fosc i el ventre blanc que forma grans bancs que s’apropen a la costa per fresar.
  2. bonítol de ventre ratllat Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels escòmbrids (Euthynnus pelamys), semblant al bonítol, però més robust, amb cinc o sis bandes longitudinals característiques al ventre.

■ bonítol

masculí ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels escòmbrids Sarda sarda , de cos fusiforme amb el dors de color blau fosc i el ventre blanc que forma grans bancs que s’apropen a la costa per fresar bonítol de ventre ratllat Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels escòmbrids Euthynnus pelamys , semblant al bonítol, però més robust, amb cinc o sis bandes longitudinals característiques al ventre
Traducció