Es mostren 88940 resultats

■ borja

■ borja

femení Caseta de paret seca, sense porta, que serveix de sopluig i per a vigilar la vinya
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ borla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">borla</title>

Etimologia: d’origen incert, possiblement del germ. bruzdon ‘brodar, recamar’ a través de brosdar, broslar, brorlar i, per dissimilació, borlar, d’on el postverbal borla 1a font: 1461
    femení
  1. indústria tèxtil Reunió de molts fils o cordonets de seda, de llana, etc., recollits en doble i que un cop tallats resten formant una bola o un plomall estarrufat que hom empra com a adornament.
  2. Cadascun dels cordons terminats en una borla que pengen del pal d’un penó, d’una bandera, etc.

■ borla

femení indústria tèxtil Reunió de molts fils o cordonets de seda, de llana, etc, recollits en doble i que un cop tallats resten formant una bola o un plomall estarrufat que hom empra com a adornament Cadascun dels cordons terminats en una borla que pengen del pal d’un penó, d’una bandera, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ borlar

■ borlar

verb transitiu Guarnir amb borles la vora d’una cortina, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ borlet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">borlet</title>

Etimologia: del fr. bourrelet, íd., del fr. ant. bourrel, de bourre ‘borra’
    masculí
  1. Llenca de feltre, de goma, d’escuma de niló, etc., que, clavada prop de la juntura de les portes o de les finestres, impedeix l’entrada de l’aire.
  2. heràldica Capçana col·locada sobre el casc, que serveix per a agafar o lligar els llambrequins i és formada per dues o més cintes de seda enrotllades, alternativament d’un metall i d’un color del blasó.

■ borlet

masculí Llenca de feltre, de goma, d’escuma de niló, etc, que, clavada prop de la juntura de les portes o de les finestres, impedeix l’entrada de l’aire heràldica Capçana collocada sobre el casc, que serveix per a agafar o lligar els llambrequins i és formada per dues o més cintes de seda enrotllades, alternativament d’un metall i d’un color del blasó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ borleta

■ borleta

femení botànica Asprella
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ borlí

■ borlí

masculí Borla petita
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ borlista

■ borlista

masculí i femení Cordonista, persona que en les processons porta una borla o un cordó d’un penó
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ borm


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">borm</title>

Etimologia: probablement ll. mŏrbus ‘malaltia’, amb metàtesi en *bormu 1a font: c. 1390, Torcimany
    masculí
  1. veterinària Malaltia contagiosa dels cavalls, els ases, els muls, etc., produïda pel bacteri Actinobacillus mallei, caracteritzada per la inflamació i el fluix de la membrana pituïtària; pot ésser transmesa a gossos, cabres, ovelles i àdhuc a l’home.
  2. zoologia
    1. Medusa.
    2. borm blau Cnidari pelàgic de l’ordre de les discomeduses (Rhizostoma pulmo), d’ombrel·la en forma de cúpula, de color blanquinós o groguenc amb la vora perifèrica blavosa.
    3. borm de vela Gènere de cnidaris pelàgics de l’ordre dels sifonòfors (Physalia sp), d’un gran poder urticant, que suren en les mars càlides i temperades i són arrossegats pels corrents.

■ borm

masculí veterinària Malaltia contagiosa dels cavalls, els ases, els muls, etc, produïda pel bacteri Actinobacillus mallei , caracteritzada per la inflamació i el fluix de la membrana pituïtària pot ésser transmesa a gossos, cabres, ovelles i àdhuc a l’home zoologia Medusa borm blau Cnidari pelàgic de l’ordre de les discomeduses Rhizostoma pulmo , d’ombrella en forma de cúpula, de color blanquinós o groguenc amb la vora perifèrica blavosa borm de vela Gènere de cnidaris pelàgics de l’ordre dels sifonòfors Physalia sp , d’un gran poder urticant, que suren en les mars càlides i temperades i…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ born1

■ born1

masculí història A l’edat mitjana, combat a cavall en camp clos entre cavallers Plaça on tenien lloc els torneigs fugir del born figuradament Defugir una baralla, una contesa Bornada Vegeu també born 2 born 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ born2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">born</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: probablement d’un preromà bor-, borno- (bornio-) ‘buit de dins’ (v. borni)
    masculí
  1. Cilindre buit que envolta un objecte, disc amb un forat al mig per a passar-hi una corda, etc.
  2. indústria surera
    1. Dit de les pannes que comencen a formar-se a la soca d’una alzina surera.
    2. fer un born En pelar un suro, treure en una sola peça, en lloc de dues, el suro que envolta l’arbre.



    3. Vegeu també:
    born1
    born3

■ born2

masculí Cilindre buit que envolta un objecte, disc amb un forat al mig per a passar-hi una corda, etc indústria surera Dit de les pannes que comencen a formar-se a la soca d’una alzina surera fer un born En pelar un suro, treure en una sola peça, en lloc de dues, el suro que envolta l’arbre Vegeu també born 1 born 3