Es mostren 88939 resultats

■ brivant

■ brivant

masculí Brivall
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brivar

■ brivar

verb intransitiu Envestir el peix la xarxa, bornar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brívia

■ brívia

femení folklore víbria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ broc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">broc</title>

Etimologia: del ll. vg. brŏccus, brŏcca ‘que té les dents prominents’ 1a font: 1284
    masculí
    1. Part d’un recipient (gerro, càntir, porró, etc.) en forma de bec o de canó per on és abocada l’aigua, el vi, etc.
    2. Bec d’un llum. El broc d’una llàntia.
    3. abocar (alguna cosa) pel broc gros figuradament i col·loquialment Dir-la sense embuts, tal com raja.
    4. anar-se’n com el broc d’un càntir Tenir diarrea continuada.
  2. Trosset de branca tallada, seca i sense fulles.
    1. Cosa de poca importància, insignificant.
    2. plural Romanços, excuses, raons capcioses. No estar per brocs.

■ broc

masculí Part d’un recipient gerro, càntir, porró, etc en forma de bec o de canó per on és abocada l’aigua, el vi, etc Bec d’un llum El broc d’una llàntia abocar alguna cosa pel broc gros figuradament i colloquialment Dir-la sense embuts, tal com raja anar-se’n com el broc d’un càntir Tenir diarrea continuada Trosset de branca tallada, seca i sense fulles Cosa de poca importància, insignificant plural Romanços, excuses, raons capcioses No estar per brocs
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ broca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">broca</title>

Etimologia: del ll. vg. brŏccus, brŏcca ‘que té les dents prominents’; mateix origen que broc 1a font: s. XIII, Vides
    femení
    1. Nom de diferents objectes o de diferents peces comparables, per llur forma o llur grandària, a un broc o tros de branqueta.
    2. Espiga de l’esperó.
    3. Vareta envescada per a caçar ocells.
    4. apicultura Cadascuna de les varetes que hom posa als ruscs per a sostenir les bresques.
  2. Clau de cabota quadrada amb què els sabaters subjecten la sola a la forma quan fan calçat o l’adoben.
  3. pipa1 1 1.
  4. dialectal Busca de rellotge.
  5. oficis manuals Vareta d’acer, sensiblement cilíndrica, usada per a esmolar eines de tall, especialment ganivetes.
  6. tecnologia
    1. Peça perforadora en una eina, un aparell o una màquina, d’acer al carboni o d’acer ràpid.
    2. broca d’aixamfranar Cap de frare.
  7. indústria tèxtil
    1. Fus d’acer amb una molla longitudinal que va dins la llançadora, el qual travessa i aguanta la bitlla de trama.
    2. En els telers de xarxa, cadascuna de les peces de filferro que disposen el fil de manera que puguin ésser fets successivament cadascun dels rengles de nusos que componen el teixit de xarxa.
    3. Barreta de ferro de secció circular sobre la qual giren els rodets a la fileta de l’ordidor, els plegadors a la fileta dels telers de cinteria, etc.

■ broca

femení Nom de diferents objectes o de diferents peces comparables, per llur forma o llur grandària, a un broc o tros de branqueta Espiga de l’esperó Vareta envescada per a caçar ocells apicultura Cadascuna de les varetes que hom posa als ruscs per a sostenir les bresques Clau de cabota quadrada amb què els sabaters subjecten la sola a la forma quan fan calçat o l’adoben pipa 1 1 1 dialectal Busca de rellotge oficis manuals Vareta d’acer, sensiblement cilíndrica, usada per a esmolar eines de tall, especialment ganivetes tecnologia Peça perforadora en una eina, un aparell o una màquina, d’acer…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brocada

■ brocada

femení viticultura, indústries vinícoles Part del sarment que hom deixa al cep en podar la vinya apicultura Conjunt de broques d’un rusc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brocal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">brocal</title>

Etimologia: de broc
    masculí
    1. Petit cèrcol o abraçadora que hom posa al volt de la boca d’un atuell, beina, etc.
    2. Barana que forma el coll o la boca d’un pou.
  2. Garrafa o ampolla de forma panxuda.
  3. armament Dispositiu que hom rosca a la boca d’una arma de foc amb diferents finalitats.

■ brocal

masculí Petit cèrcol o abraçadora que hom posa al volt de la boca d’un atuell, beina, etc Barana que forma el coll o la boca d’un pou Garrafa o ampolla de forma panxuda armament Dispositiu que hom rosca a la boca d’una arma de foc amb diferents finalitats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brocanter
| brocantera

■ brocanter
| brocantera

masculí i femení Persona que té per ofici comprar i vendre objectes usats que no tenen més de cent anys
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brocanteria

■ brocanteria

femení Ofici de brocanter
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brocar

■ brocar

verb transitiu Esperonar el cavall, etc intransitiu Llançar un cavall, etc, vers un indret, encaminar-s’hi a cavall
Informació complementària
Traducció