Es mostren 88940 resultats

■ bufa1

■ bufa1

femení Bufetada, galtada Vegeu també bufa 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bufa2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bufa</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de bufar
    femení
  1. Bufeta.
    1. Bossa que fa la roba.
    2. fusteria Bòfega formada en una fullola per una aplacada imperfecta; bufat.
  3. dialectal globus 2.
  4. col·loquialment Embriaguesa. Agafar una bufa.
  5. Llufa, ventositat.
  6. art
    1. Recipient per a contenir colors a l’oli utilitzat a partir del Renaixement fins a mitjan segle XIX.
    2. Sac espermàtic de be, xopat d’aigua, que, posat com a funda d’un pinzell, serveix per a allisar, uniformar i unir pinzellades i matisos de la pintura a l’oli quan encara és tendra.
  7. bufa del diable botànica
    1. Bolet gasteromicet de l’ordre de les licoperdals (Lycoperdon giganteum), sovint molt gros, de carpòfor globulós, blanc, i sense peu.
    2. Pet de llop gros.
  8. bufa del dimoni botànica
    1. Pota de cavall.
    2. Pet de llop.



    9. Vegeu també:
    bufa1

■ bufa2

femení Bufeta Bossa que fa la roba fusteria Bòfega formada en una fullola per una aplacada imperfecta bufat dialectal globus 2 colloquialment Embriaguesa Agafar una bufa Llufa, ventositat art Recipient per a contenir colors a l’oli utilitzat a partir del Renaixement fins a mitjan segle XIX Sac espermàtic de be, xopat d’aigua, que, posat com a funda d’un pinzell, serveix per a allisar, uniformar i unir pinzellades i matisos de la pintura a l’oli quan encara és tendra bufa del diable botànica Bolet gasteromicet de l’ordre de les licoperdals Lycoperdon giganteum , sovint molt gros, de carpòfor…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bufacanyes

■ bufacanyes

masculí música Flauta de Pan
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bufada

■ bufada

femení Acció de bufar l’efecte d’una o com una bufada locució adverbial Molt ràpidament L’estiu va passar d’una bufada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bufadera

■ bufadera

femení Remor que deixa sentir un animal que bufa de cansat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bufador1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bufador</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de bufar i -dor2 1a font: 1429
    masculí
  1. Lloc on sol bufar el vent.
  2. geomorfologia
    1. Forat, escletxa, etc., per on surt un corrent d’aire, especialment el forat que comunica amb una cavitat subterrània.
    2. Forat a les roques properes a la mar per on surten aire o esquitxos d’aigua impulsats per les ones.
  3. música Tudell.
  4. tecnologia Aparell per a impulsar aire o gasos a una pressió superior a la dels ventiladors centrífugs i inferior a la de la majoria dels compressors de pistó.
    1. oficis manuals Instrument que consisteix en un tub de metall o de vidre i que serveix per a bufar sobre una flama dirigint-la sobre l’objecte que hom vol fondre, oxidar, reduir, etc.
    2. tecnologia Aparell que permet d’obtenir una flama estreta i llarga de temperatura molt alta mitjançant la combustió d’una mescla d’un gas combustible i d’oxigen, que, dirigida a mà sobre un objecte qualsevol, serveix per a escalfar-lo o fondre’l.
    3. bufador de plasma tecnologia Aparell que pot projectar un doll de gasos parcialment ionitzats a temperatures de fins a 20 000 K.



    6. Vegeu també:
    bufador2

■ bufador1

masculí Lloc on sol bufar el vent geomorfologia Forat, escletxa, etc, per on surt un corrent d’aire, especialment el forat que comunica amb una cavitat subterrània Forat a les roques properes a la mar per on surten aire o esquitxos d’aigua impulsats per les ones música Tudell tecnologia Aparell per a impulsar aire o gasos a una pressió superior a la dels ventiladors centrífugs i inferior a la de la majoria dels compressors de pistó oficis manuals Instrument que consisteix en un tub de metall o de vidre i que serveix per a bufar sobre una flama dirigint-la sobre l’objecte que hom vol fondre,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bufador2
| bufadora

■ bufador2
| bufadora

masculí i femení Persona que bufa Vegeu també bufador 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bufafocs

■ bufafocs

masculí ventafocs 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bufaforats


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bufaforats</title>

    masculí entomologia
    1. Insecte lepidòpter de la família dels esfíngids (Macroglossum stellatarum), de cos massís i pilós, de vol brogidós com el dels borinots i de trompa llarga, amb la qual xucla el nèctar de les flors.
    2. Qualsevol insecte lepidòpter de la família dels esfíngids.
  2. Nom donat a diversos himenòpters grossos com ara els del gènere Bombus.

■ bufaforats

masculí entomologia Insecte lepidòpter de la família dels esfíngids Macroglossum stellatarum , de cos massís i pilós, de vol brogidós com el dels borinots i de trompa llarga, amb la qual xucla el nèctar de les flors Qualsevol insecte lepidòpter de la família dels esfíngids Nom donat a diversos himenòpters grossos com ara els del gènere Bombus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

búfag


<title type="display">búfag</title>

masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels estúrnids (Buphagus sp), de plomatge fosc i poc vistós, que s’alimenta dels insectes i els àcars que parasiten búfals, antílops, etc.

búfag

masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels estúrnids Buphagus sp , de plomatge fosc i poc vistós, que s’alimenta dels insectes i els àcars que parasiten búfals, antílops, etc