Es mostren 88940 resultats

■ acoblant

■ acoblant

adjectiu heràldica Dit de determinades figures enroscades en d’altres, com d’una serp en una columna o d’una heura en un arbre o en una creu
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acoblar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acoblar</title>

Etimologia: de cobla
    verb
  1. transitiu Reunir formant parella o coble. Acoblar els cavalls a la tartana.
    1. transitiu Unir carnalment. Acoblar el boc i la cabra.
    2. pronominal Acoblar-se el boc i la cabra.
    1. transitiu Reunir, aplegar, coordinar (persones o coses disperses, discordes). Acoblar uns quants músics per fer una orquestra.
    2. pronominal Acoblar-se tots en una obra comuna.
  4. transitiu
    1. tecnologia Unir (dos òrgans mecànics, dos aparells o dues màquines) per combinar-ne els efectes.
    2. tecnologia Unir (dues peces) fent entrar una part de l’una dins l’altra, o bé mitjançant un element d’unió, de manera que es puguin separar sense que se’n destrueixi cap.
    3. informàtica Connectar (un ordinador portàtil) a una estació d’acoblament.
  5. transitiu indústria tèxtil Acabar (teixits) mitjançant una operació d’acoblament.

■ acoblar

verb transitiu Reunir formant parella o coble Acoblar els cavalls a la tartana transitiu Unir carnalment Acoblar el boc i la cabra pronominal Acoblar-se el boc i la cabra transitiu Reunir, aplegar, coordinar persones o coses disperses, discordes Acoblar uns quants músics per fer una orquestra pronominal Acoblar-se tots en una obra comuna transitiu tecnologia Unir dos òrgans mecànics, dos aparells o dues màquines per combinar-ne els efectes tecnologia Unir dues peces fent entrar una part de l’una dins l’altra, o bé mitjançant un element d’unió, de manera que es puguin separar sense que se’n…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

acoblat
| acoblada


<title type="display">acoblat</title>

Etimologia: de acoblar
    adjectiu heràldica
  1. Dit de dos escuts units de costat. L’escut de la muller acoblat al del marit.
  2. Dit dels fusos, els losanges, les malles, etc., quan les puntes de llurs flancs es toquen, però són en nombre que no formen un sembrat.
  3. Dit de determinades figures enroscades per d’altres, com d’una columna per una serp o d’un arbre o una creu per una heura.
  4. Dit de les claus, els bastons, les maces, les espases i les banderes col·locades en aspa darrere l’escussó o un escut.

acoblat
| acoblada

adjectiu heràldica Dit de dos escuts units de costat L’escut de la muller acoblat al del marit Dit dels fusos, els losanges, les malles, etc, quan les puntes de llurs flancs es toquen, però són en nombre que no formen un sembrat Dit de determinades figures enroscades per d’altres, com d’una columna per una serp o d’un arbre o una creu per una heura Dit de les claus, els bastons, les maces, les espases i les banderes collocades en aspa darrere l’escussó o un escut
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

acografia


<title type="display">acografia</title>

Partició sil·làbica: a_co_gra_fi_a
Homòfon: ecografia
Etimologia: del gr. ákos ‘remei’ i -grafia
femení Descripció científica dels remeis.

acografia

femení Descripció científica dels remeis
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acòlia

■ acòlia

femení patologia Manca de secreció biliar acòlia pigmentària Manca de pigments a la secreció biliar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acòlit
| acòlita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acòlit</title>

Etimologia: del ll. td. acolўthus, ultracorrecció de acoluthus, i aquest, del gr. akólouthos ‘company’ 1a font: orígens de la llengua, Vides, Usatges
  1. litúrgia
    1. masculí En l’Església llatina, ministre no ordenat que ha rebut la funció d’ajudar el prevere i el diaca en el servei de l’altar.
    2. masculí Clergue que havia rebut l’acolitat i tenia la funció de servir a l’altar.
    3. masculí i femení Escolà que serveix a l’altar.
  2. masculí i femení per extensió Assistent, ajudant, subaltern.

■ acòlit
| acòlita

litúrgia masculí En l’Església llatina, ministre no ordenat que ha rebut la funció d’ajudar el prevere i el diaca en el servei de l’altar masculí Clergue que havia rebut l’acolitat i tenia la funció de servir a l’altar masculí i femení Escolà que serveix a l’altar masculí i femení per extensió Assistent, ajudant, subaltern
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acolitat

■ acolitat

masculí litúrgia Ministeri laical de l’acòlit El quart dels antics ordes menors, que conferia el grau d’acòlit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acollador

■ acollador

masculí marina, marítim Cap enquitranat que hom passa pels ulls de les bigotes per tal de mantenir tesos els obencs o altres caps
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

acollament

acollament

masculí Acció d’acollar o d’acollar-se
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acollar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acollar</title>

Etimologia: de collar2
    verb transitiu
  1. Ajuntar formant colla. Volien acollar els fills de les diverses famílies.
  2. agricultura
    1. Esporgar els arbres joves i aquells que tenen brots i branques a la soca, deixant-hi solament el brancam superior.
    2. Fixar una planta o un sembrat en el terreny on es troba.
  3. construcció naval Posar estopa entre els taulons del buc o de la coberta d’una nau.
  4. marina, marítim Tesar els acolladors.

■ acollar

verb transitiu Ajuntar formant colla Volien acollar els fills de les diverses famílies agricultura Esporgar els arbres joves i aquells que tenen brots i branques a la soca, deixant-hi solament el brancam superior Fixar una planta o un sembrat en el terreny on es troba construcció naval Posar estopa entre els taulons del buc o de la coberta d’una nau marina, marítim Tesar els acolladors
Informació complementària
Traducció