Es mostren 88953 resultats

■ acoblament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acoblament</title>

Etimologia: de acoblar
    masculí
    1. Acció d’acoblar o d’acoblar-se;
    2. l’efecte.
  2. Element d’unió emprat per a acoblar dues peces. Acoblament de maniguet.
  3. astronàutica Acció d’unir-se dos satèl·lits llançats separadament, per tal de constituir un giny que no hauria pogut ésser llançat d’un sol cop.
  4. ferrocarrils Unió dels dispositius de tracció i dels circuits auxiliars de dos vehicles o més per a constituir un tren.
  5. física
    1. Terme usat generalment com a sinònim d’acció mútua.
    2. constant d’acoblament Nombre adimensional que caracteritza la intensitat d’una interacció.
  6. música En l’orgue, mecanisme que permet de fer sonar els registres d’un teclat diferent d’aquell en què hom toca.
  7. indústria tèxtil Operació d’acabament que consisteix a unir entre elles diverses capes de teixit, o una o diverses capes de teixit amb una o diverses làmines de matèries no tèxtils.
  8. zoologia Unió sexual de dos individus de sexe oposat.
  9. agent d’acoblament plàstics Substància que en aplicar-se a la fibra de vidre emprada per a obtenir plàstics reforçats millora llurs característiques.
  10. estació d’acoblament informàtica Base a la qual hom connecta un ordinador portàtil perquè pugui ésser utilitzat amb els mateixos recursos que un ordinador de taula.

■ acoblament

masculí Acció d’ acoblar o d’acoblar-se l’efecte Element d’unió emprat per a acoblar dues peces Acoblament de maniguet astronàutica Acció d’unir-se dos satèllits llançats separadament, per tal de constituir un giny que no hauria pogut ésser llançat d’un sol cop ferrocarrils Unió dels dispositius de tracció i dels circuits auxiliars de dos vehicles o més per a constituir un tren física Terme usat generalment com a sinònim d’acció mútua constant d’acoblament Nombre adimensional que caracteritza la intensitat d’una interacció música En l’orgue, mecanisme que permet de fer sonar els registres d’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acoblant

■ acoblant

adjectiu heràldica Dit de determinades figures enroscades en d’altres, com d’una serp en una columna o d’una heura en un arbre o en una creu
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acoblar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acoblar</title>

Etimologia: de cobla
    verb
  1. transitiu Reunir formant parella o coble. Acoblar els cavalls a la tartana.
    1. transitiu Unir carnalment. Acoblar el boc i la cabra.
    2. pronominal Acoblar-se el boc i la cabra.
    1. transitiu Reunir, aplegar, coordinar (persones o coses disperses, discordes). Acoblar uns quants músics per fer una orquestra.
    2. pronominal Acoblar-se tots en una obra comuna.
  4. transitiu
    1. tecnologia Unir (dos òrgans mecànics, dos aparells o dues màquines) per combinar-ne els efectes.
    2. tecnologia Unir (dues peces) fent entrar una part de l’una dins l’altra, o bé mitjançant un element d’unió, de manera que es puguin separar sense que se’n destrueixi cap.
    3. informàtica Connectar (un ordinador portàtil) a una estació d’acoblament.
  5. transitiu indústria tèxtil Acabar (teixits) mitjançant una operació d’acoblament.

■ acoblar

verb transitiu Reunir formant parella o coble Acoblar els cavalls a la tartana transitiu Unir carnalment Acoblar el boc i la cabra pronominal Acoblar-se el boc i la cabra transitiu Reunir, aplegar, coordinar persones o coses disperses, discordes Acoblar uns quants músics per fer una orquestra pronominal Acoblar-se tots en una obra comuna transitiu tecnologia Unir dos òrgans mecànics, dos aparells o dues màquines per combinar-ne els efectes tecnologia Unir dues peces fent entrar una part de l’una dins l’altra, o bé mitjançant un element d’unió, de manera que es puguin separar sense que se’n…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

acoblat
| acoblada


<title type="display">acoblat</title>

Etimologia: de acoblar
    adjectiu heràldica
  1. Dit de dos escuts units de costat. L’escut de la muller acoblat al del marit.
  2. Dit dels fusos, els losanges, les malles, etc., quan les puntes de llurs flancs es toquen, però són en nombre que no formen un sembrat.
  3. Dit de determinades figures enroscades per d’altres, com d’una columna per una serp o d’un arbre o una creu per una heura.
  4. Dit de les claus, els bastons, les maces, les espases i les banderes col·locades en aspa darrere l’escussó o un escut.

acoblat
| acoblada

adjectiu heràldica Dit de dos escuts units de costat L’escut de la muller acoblat al del marit Dit dels fusos, els losanges, les malles, etc, quan les puntes de llurs flancs es toquen, però són en nombre que no formen un sembrat Dit de determinades figures enroscades per d’altres, com d’una columna per una serp o d’un arbre o una creu per una heura Dit de les claus, els bastons, les maces, les espases i les banderes collocades en aspa darrere l’escussó o un escut
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

acografia


<title type="display">acografia</title>

Partició sil·làbica: a_co_gra_fi_a
Homòfon: ecografia
Etimologia: del gr. ákos ‘remei’ i -grafia
femení Descripció científica dels remeis.

acografia

femení Descripció científica dels remeis
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acòlia

■ acòlia

femení patologia Manca de secreció biliar acòlia pigmentària Manca de pigments a la secreció biliar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acòlit
| acòlita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acòlit</title>

Etimologia: del ll. td. acolўthus, ultracorrecció de acoluthus, i aquest, del gr. akólouthos ‘company’ 1a font: orígens de la llengua, Vides, Usatges
  1. litúrgia
    1. masculí En l’Església llatina, ministre no ordenat que ha rebut la funció d’ajudar el prevere i el diaca en el servei de l’altar.
    2. masculí Clergue que havia rebut l’acolitat i tenia la funció de servir a l’altar.
    3. masculí i femení Escolà que serveix a l’altar.
  2. masculí i femení per extensió Assistent, ajudant, subaltern.

■ acòlit
| acòlita

litúrgia masculí En l’Església llatina, ministre no ordenat que ha rebut la funció d’ajudar el prevere i el diaca en el servei de l’altar masculí Clergue que havia rebut l’acolitat i tenia la funció de servir a l’altar masculí i femení Escolà que serveix a l’altar masculí i femení per extensió Assistent, ajudant, subaltern
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acolitat

■ acolitat

masculí litúrgia Ministeri laical de l’acòlit El quart dels antics ordes menors, que conferia el grau d’acòlit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acollador

■ acollador

masculí marina, marítim Cap enquitranat que hom passa pels ulls de les bigotes per tal de mantenir tesos els obencs o altres caps
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

acollament

acollament

masculí Acció d’acollar o d’acollar-se