Es mostren 88953 resultats

acompte


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acompte</title>

Accessory
Etimologia: substantivació de la locució a compte (‘donar, pagar a compte’)
Body
    masculí
  1. Allò que hom paga a compte, la part que hom paga d’un compte a pagar.
  2. economia Préstec reemborsable en un termini fixat, amb un tant per cent d’interès convingut i amb una garantia.
  3. acompte al tresor finances Préstec, de caràcter generalment permanent i sense interès, que fa el banc central emissor al tresor amb la garantia d’uns bons del tresor.

acompte

acondiciament

acondiciament

acondiciar

acondiciar

acondrita

acondrita

acondroplàsia

acondroplàsia

Traducció

aconductament

aconductament

Informació complementària

aconductar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aconductar</title>

Accessory
Etimologia: de conducta 1a font: 1839, DLab.
Body
    verb
    1. transitiu Concertar amb un metge, un apotecari, etc., la prestació dels seus serveis professionals mitjançant una retribució mensual o anual. Aconductar els fills amb el metge.
    2. pronominal Ens vam aconductar amb el metge del poble.
  1. aconductar un metge (o un apotecari) Aconductar-se o aconductar algú o alguna entitat amb aquest metge, aquest apotecari, etc. El nostre gremi té el seu metge aconductat.

aconductar

aconduïment

aconduïment

aconduir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aconduir</title>

Accessory
Partició sil·làbica: a_con_du_ir
Compareu: conduir
Etimologia: de conduir 1a font: 1839, DLab.
Body
    verb transitiu
  1. Disposar convenientment (les coses que han d’ésser transportades). Aquestes ampolles, acondueix-les més bé, que vessaran.
  2. per extensió Disposar convenientment (les coses que han d’ésser guardades). No van aconduir bé la documentació i s’ha florit.
  3. Aconductar.
  4. conduir 1 1. El rabadà aconduïa el ramat a les pastures.

aconduir

aconfessional

aconfessional