Es mostren 88940 resultats

■ acondiciament

■ acondiciament

masculí Acció d’acondiciar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acondiciar

■ acondiciar

verb transitiu Arranjar curosament alguna cosa, endegar-la amb condícia, amb mirament, amb minuciositat No han acondiciat la segona cambra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acondrita

■ acondrita

femení astronomia Aeròlit constituït per olivina i piroxens que es caracteritza per l’absència de còndrules
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acondroplàsia

■ acondroplàsia

femení patologia Defecte congènit i hereditari caracteritzat per una manca de creixement dels ossos en longitud, conjuntament amb un engreixament periòstic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

aconductament

aconductament

masculí Acció d’aconductar o d’aconductar-se l’efecte
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aconductar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aconductar</title>

Etimologia: de conducta 1a font: 1839, DLab.
    verb
    1. transitiu Concertar amb un metge, un apotecari, etc., la prestació dels seus serveis professionals mitjançant una retribució mensual o anual. Aconductar els fills amb el metge.
    2. pronominal Ens vam aconductar amb el metge del poble.
  2. aconductar un metge (o un apotecari) Aconductar-se o aconductar algú o alguna entitat amb aquest metge, aquest apotecari, etc. El nostre gremi té el seu metge aconductat.

■ aconductar

verb transitiu Concertar amb un metge, un apotecari, etc, la prestació dels seus serveis professionals mitjançant una retribució mensual o anual Aconductar els fills amb el metge pronominal Ens vam aconductar amb el metge del poble aconductar un metge o un apotecari Aconductar-se o aconductar algú o alguna entitat amb aquest metge, aquest apotecari, etc El nostre gremi té el seu metge aconductat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aconduïment

■ aconduïment

masculí Acció d’aconduir Aconductament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aconduir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aconduir</title>

Partició sil·làbica: a_con_du_ir
Compareu: conduir
Etimologia: de conduir 1a font: 1839, DLab.
    verb transitiu
  1. Disposar convenientment (les coses que han d’ésser transportades). Aquestes ampolles, acondueix-les més bé, que vessaran.
  2. per extensió Disposar convenientment (les coses que han d’ésser guardades). No van aconduir bé la documentació i s’ha florit.
  3. Aconductar.
  4. conduir 1 1. El rabadà aconduïa el ramat a les pastures.

■ aconduir

verb transitiu Disposar convenientment les coses que han d’ésser transportades Aquestes ampolles, acondueix-les més bé, que vessaran per extensió Disposar convenientment les coses que han d’ésser guardades No van aconduir bé la documentació i s’ha florit Aconductar conduir 1 1 El rabadà aconduïa el ramat a les pastures
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aconfessional

■ aconfessional

adjectiu Que prescindeix de les confessions religioses, que n’és fora
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aconfessionalitat

■ aconfessionalitat

femení Caràcter o qualitat d’aconfessional
Traducció