Es mostren 88939 resultats

■ caldós
| caldosa

■ caldós
| caldosa

adjectiu Que conté molt de caldo brouós L’arròs ha quedat molt caldós figuradament Delerós, ansiós, desitjós
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caldre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">caldre</title>

Etimologia: del ll. calēre ‘ser o estar calent’ i d’aquí ‘urgir, intensificar-se, ser necessari’, ant. i dial. caler1 1a font: s. XIII
    verb intransitiu [usat només en tercera persona i en les formes nominals; p p calgut -uda]
  1. Ésser necessari. Caldrà una eina per a descargolar. Calia tornar a pintar. Cal que això estigui llest avui. No cal que s’hi afanyi. Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança.
  2. com cal Com ha d’ésser una cosa o una persona.
    1. no caldria sinó (o només caldria) Fórmules emprades per a expressar el temor d’una contrarietat. No caldria sinó que ara ell no vingués. Només caldria que plogués el dia del casament.
    2. només caldria! Expressió emprada per a rebutjar una proposició inadmissible.

■ caldre

verb intransitiu usat només en tercera persona i en les formes nominals p p calgut -uda Ésser necessari Caldrà una eina per a descargolar Calia tornar a pintar Cal que això estigui llest avui No cal que s’hi afanyi Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança com cal Com ha d’ésser una cosa o una persona no caldria sinó o només caldria Fórmules emprades per a expressar el temor d’una contrarietat No caldria sinó que ara ell no vingués Només caldria que plogués el dia del casament només caldria Expressió emprada per a rebutjar una proposició inadmissible
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ calé


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">calé</title>

Etimologia: de la llengua gitana o caló caló ‘negre, fosc’, aplicat a la moneda de coure, en oposició a la moneda de plata, dita parnó ‘blanc’, d’on el cast. parné ‘diner’ 1a font: 1839, DLab.
masculí [plural calés] col·loquialment Diner.

■ calé

masculí plural calés colloquialment Diner
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ calè
| calena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">calè</title>

Homòfon: caler
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a Cales (antiga ciutat de la Campània, avui Calvi).
  2. arqueologia Dit de la ceràmica de vernís negre o decorada amb relleus, sovint imitant vasos metàl·lics, originàriament fabricada a Cales (Campània) als segles III i II aC.

■ calè
| calena

adjectiu Relatiu o pertanyent a Cales antiga ciutat de la Campània, avui Calvi arqueologia Dit de la ceràmica de vernís negre o decorada amb relleus, sovint imitant vasos metàllics, originàriament fabricada a Cales Campània als segles III i II aC
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caledonià
| caledoniana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">caledonià</title>

Partició sil·làbica: ca_le_do_ni_à
  1. adjectiu i masculí i femení De Caledònia (antiga regió de la Gran Bretanya).
  2. masculí geologia Cicle orogènic produït durant el paleozoic inferior, al final del silurià i al principi del devonià.
  3. adjectiu geologia Relatiu o pertanyent al caledonià.

■ caledonià
| caledoniana

adjectiu i masculí i femení De Caledònia antiga regió de la Gran Bretanya masculí geologia Cicle orogènic produït durant el paleozoic inferior, al final del silurià i al principi del devonià adjectiu geologia Relatiu o pertanyent al caledonià
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

caledònids

caledònids

masculí plural geologia Cadenes muntanyoses aixecades durant el cicle orogènic caledonià
Gran Diccionari de la llengua catalana

caledonita

caledonita

femení mineralogia Sulfocarbonat de plom i coure, Cu 2 Pb 5 SO 4 3 CO 3 OH 6 , mineral que cristallitza en el sistema ròmbic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ calefacció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">calefacció</title>

Partició sil·làbica: ca_le_fac_ci_ó
Etimologia: del ll. calefactio -ōnis, íd. 1a font: s. XV
    femení
  1. Acció d’escalfar un local.
  2. termotècnia Conjunt d’aparells o de dispositius destinats a escalfar un local o a produir calor en un procés industrial. Calefacció central.

■ calefacció

femení Acció d’escalfar un local termotècnia Conjunt d’aparells o de dispositius destinats a escalfar un local o a produir calor en un procés industrial Calefacció central
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ calefactar

■ calefactar

verb transitiu termotècnia Escalfar un edifici, un apartament, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ calefactor
| calefactora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">calefactor</title>

Etimologia: del ll. calefactor, -ōris ‘que escalfa’ 1a font: 1868, DLCo.
  1. masculí i femení Industrial o operari del ram de la calefacció.
  2. adjectiu i masculí termotècnia Dit d’un aparell productor de calor, destinat a la calefacció d’un edifici, d’un apartament, etc.

■ calefactor
| calefactora

masculí i femení Industrial o operari del ram de la calefacció adjectiu i masculí termotècnia Dit d’un aparell productor de calor, destinat a la calefacció d’un edifici, d’un apartament, etc
Traducció