Es mostren 88940 resultats

camosa

camosa

camosí
| camosina

camosí
| camosina

camosina

camosina

camp


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">camp</title>

Accessory
Etimologia: del ll. campus, íd. 1a font: orígens de la llengua
Body
    masculí
    1. Extensió de terreny fora poblat destinat al conreu. Un camp de blat.
    2. Extensió de terreny situat fora de les poblacions que ocupen els conreus, els boscs, etc. (per oposició, especialment, a ciutat). Passar un dia al camp. Els problemes del camp.
    3. Territori pla. El camp d’Elx. El camp de Llíria.
    4. plural Conjunt de terres conreades que volten una població, una masia, etc. Hem fet una volta pels camps.
    5. a camp obert (o ras) Fora poblat, on no hi ha tanques ni bosc. Després de moltes marrades vam sortir a camp obert.
    6. camps a través Travessant llocs despoblats i fora de camí.
    1. Lloc on hom practica o fa el combat, tant la lliça o camp clos on es feien les justes i els torneigs com el camp obert on tenia lloc l’encontre entre exèrcits enemics.
    2. batalla a camp obert història Batalla a ultrança celebrada a camp ras, fora del clos o lliça on era normal de celebrar les batalles i els torneigs.
    3. camp clos història Lliça, espai clos on tenien lloc els duels judicials, els torneigs.
    4. camp de batalla Lloc on dos exèrcits lliuren una batalla, un combat.
    5. camp de maniobres organització militar Terreny on les tropes practiquen exercicis de combat amb foc real en temps de pau.
    6. camp de Mart organització militar Terreny destinat als exercicis militars, camp d’instrucció.
    7. camp de tir organització militar Terreny destinat a la instrucció pràctica de la tropa amb l’ús de les armes de foc lleugeres.
    8. camp d’instrucció organització militar Terreny on les tropes de les guarnicions executen exercicis d’ordre de combat i de tir individual.
    9. deixar el camp lliure Retirar-se del combat.
    10. deixar el camp lliure figuradament Retirar-se davant un competidor.
    11. dormir sobre el camp de batalla figuradament Vèncer una batalla o un combat.
    12. fotre (o fúmer) el camp col·loquialment Fugir, anar-se’n.
    13. haver-hi (o tenir) camp per córrer Disposar d’espai o de possibilitats per a actuar.
    14. morir al camp de l’honor Morir al camp de batalla, en combat.
    15. romandre el camp (a algú) Vèncer una batalla o un combat.
    1. Campament, lloc on s’instal·la un exèrcit. Establir el seu camp. Ajudant de camp.
    2. Exèrcit. El camp carlí.
    3. figuradament Cadascun dels partits en una lluita política, religiosa, etc. El camp dels conservadors. Els països del camp socialista.
    4. camp atrinxerat organització militar Camp o plaça forta defensat per un cert nombre de forts destacats units per elements de trinxera i protegits per un sistema de reixats de filferro.
    5. camp de concentració penologia i història Centre d’internament establert al marge dels procediments ordinaris de detenció on són confinades persones per motius de seguretat militar o política o com a forma de càstig o d’explotació.
    6. camp de treball penologia Camp de concentració on els reclusos són constrets a treballar.
    7. camp de treball Establiment destinat a donar treball a estudiants, a joves obrers, etc., durant les vacances.
    8. camp d’extermini història Nom donat als camps de concentració establerts a Alemanya i a Polònia durant la Segona Guerra Mundial per a l’extermini en massa de la població jueva dels països ocupats.
    9. camp escola escoltisme En l’organització escolta, camp de formació especialitzada al qual concorren els caps o responsables que treballen en una mateixa branca o una mateixa edat.
    10. camp fortificat organització militar Camp defensat per un sistema de forts o reductes.
    1. Extensió de terra descoberta i generalment plana destinada a un ús determinat. Camp d’aviació. Camp d’esports.
    2. per extensió Zona o regió rica en algun tipus de mineral o en jaciments per a ésser explotats. Camp de gas, de petroli, miner.
    3. camp d’urnes prehistòria Tipus de necròpoli característic de la primera edat del ferro a l’occident d’Europa.
    4. camp geotèrmic geologia Zona de la superfície terrestre en què les possibilitats d’explotació de l’energia geotèrmica són molt favorables.
  1. Àrea, tros de superfície terrestre.
  2. camper1 2.
  3. biologia
    1. Territori o regió d’un organisme.
    2. camp operatori cirurgia Regió on hom practica una intervenció quirúrgica.
    1. Porció d’espai o àmbit en què s’estén l’acció d’un òrgan, d’un aparell, etc. Camp d’una ullera.
    2. camp acústic acústica Regió de l’espai on es propaguen les vibracions sonores.
    3. camp visual oftalmologia Extensió de l’espai que pot ésser vista sense efectuar moviments de l’ull ni del cos.
  4. figuradament Àmbit on és exercida, on s’estén, o que abasta una activitat. El camp d’acció d’un polític. El camp de la música.
  5. física Magnitud física mesurable que pren un valor concret a cada punt d’una regió de l’espai, a cada instant de temps. Camp elèctric. Camp electromagnètic. Camp gravitacional.
  6. informàtica En un fitxer, subdivisió d’un enregistrament que equival a la quantitat més petita de dades que, des d’un cert punt de vista, es pot considerar com una sola entitat.
    1. camp accentual lingüística Conjunt de posicions estructurals dins de cada mot capaç de rebre l’accent en una llengua determinada.
    2. camp associatiu lingüística Conjunt de mots que evoca un mot determinat en un parlant.
    3. camp de dispersió fonètica, fonologia Conjunt de les realitzacions fonètiques possibles d’un fonema, en contexts diferents, per alternança, o en un mateix context, per dos parlants diferents.
    4. camp d’entonació fonètica, fonologia Conjunt de tons compresos entre el més agut i el més greu, que oscil·la segons els parlants i les llengües.
    5. camp lèxic lingüística Conjunt de mots de la mateixa categoria gramatical que es troben relacionats semànticament i de manera que el significat de cada mot queda limitat i determinat pels significats dels altres mots.
    6. camp semàntic lingüística Àrea coberta, dins el domini de la significació, per un mot o un grup de mots d’una llengua.
  7. matemàtiques
    1. Cos commutatiu.
    2. Domini.
  8. camp d’encreuament botànica En la secció radial de la fusta, rectangle limitat per parets verticals de traqueides longitudinals i parets horitzontals de cèl·lules del parènquima radial, l’estructura del qual permet de determinar les espècies de gimnospermes.

camp

campa

campa

campal

campal

campament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">campament</title>

Accessory
Etimologia: del fr. campement, der. de camper ‘acampar’ 1a font: 1696, DLac.
Body
    masculí
  1. tàctica
    1. Establiment eventual a l’aire lliure de forces militars allotjades en tendes de campanya, barraques, etc.
    2. per analogia Conjunt d’instal·lacions militars fixes.
    3. per extensió Tropa acampada.
  2. esports Instal·lació de sojorn a l’aire lliure per a la pràctica esportiva.

campament

campana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">campana</title>

Accessory
Etimologia: del ll. td. campāna, íd. abreviació de vasa campana ‘vasos de Campània’ regió d’on provenia el bronze de més bona qualitat 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
    1. Instrument de percussió, de metall, en forma de vas rodó, d’amplària creixent devers la boca, que va suspès boca avall i sona quan les parets són percudides per un batall a l’interior o per un martell a l’exterior. Repicar, ventar, les campanes.
    2. a toc de campana locució adverbial figuradament Amb puntualitat rigorosa.
    3. fer campana figuradament Deixar d’assistir a una classe, a l’escola.
    4. fer la volta de campana Fer una volta completa sobre si mateix.
    5. llançar les campanes al vol figuradament Celebrar un esdeveniment faust amb grans manifestacions d’alegria, de satisfacció, etc.
    6. sentir tocar campanes (i no saber on) Saber vagament, imperfectament, tergiversada, la veritat d’un fet.
    1. Nom d’alguns objectes que per la forma recorden una campana.
    2. Vas de vidre que, posat boca avall, serveix per a tapar el formatge, els embotits, etc., preservar de la pols una figura, un ram de flors, etc.
    3. física Aparell de laboratori consistent en un embolcall en el qual hom practica el buit amb la màquina pneumàtica.
    4. horticultura Vas de vidre emprat en jardineria i horticultura per a preservar del fred les plantes joves o delicades o per a forçar-ne el desenvolupament vegetatiu.
    5. música Pavelló dels instruments de vent, com la trompeta.
    6. campana de bus marina, marítim Aparell metàl·lic en forma de campana que era usat per a formar un espai d’aire atmosfèric que permetia a un home col·locat a l’interior de respirar mentre estava submergit.
    7. campana de fums Campana de la xemeneia.
    8. campana de la xemeneia construcció Part inferior d’un fumeral, que baixa eixamplant-se sobre els fogons de la cuina, de la llar, etc.
    9. campana de salvament marina, marítim Aparell en forma de campana estanca, adaptable a l’escotilla d’un submarí, que permet d’evacuar-ne la tripulació.
    10. campana extractora llar, assumptes domèstics i tecnologia Aparell per a extreure el fum d’una cuina, d’un local, etc., connectat a un tub de sortida de gasos.
  1. botànica Nom donat a les flors de corol·la acampanada i a algunes campanetes.
  2. marina, marítim Obertura angular i altura de les bigues que formen una càbria.
  3. música Instrument de percussió, metàl·lic, de forma tubular, que imita el so de la campana.

campana

campanada

campanada

campanar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">campanar</title>

Accessory
Etimologia: de campana
Body
    masculí
  1. arquitectura
    1. Torre d’una església o extrem superior d’un edifici on hi ha suspeses les campanes.
    2. campanar de paret (o de cadireta) Prolongació superior, per sobre de la teulada, d’una de les parets d’una església, o paret construïda sobre la teulada damunt l’arc toral, que presenta una obertura o unes quantes per a allotjar-hi les campanes.
    3. fer-ne de l’alçada d’un campanar figuradament Fer-ne de grosses, fer grans malifetes.
  2. indústria tèxtil
    1. Cadascun dels dos petits muntants on van les corrioletes que fan pujar i baixar les calades del teler.
    2. Conjunt dels pilars del torn de fer bitlles o retòrcer la seda.

campanar