Es mostren 88940 resultats

canviador2

canviador2

masculí llar, assumptes domèstics Peça de tela o de plàstic sobre la qual hom colloca el nadó per canviar-li la roba o els bolquers Vegeu també canviador 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ canviament

■ canviament

masculí canvi 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ canviant

■ canviant

adjectiu Que canvia masculí pintura En representacions pictòriques de roba o de vestits, efecte produït pintant els tons foscs amb el color complementari del to clar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ canviar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">canviar</title>

Partició sil·làbica: can_vi_ar
Etimologia: del ll. td. cambiare ‘baratar, descanviar’, d’origen cèlt 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu Treure (alguna cosa) i posar-ne una altra al seu lloc. Ha canviat el quadre del rebedor per un mirall.
    1. transitiu Substituir una persona o una cosa per una altra de la mateixa categoria o la mateixa espècie. Van canviar la tovallola perquè era bruta. Van canviar el director de la fàbrica.
    2. intransitiu Canviar de metge. Canviar d’eines.
    3. canviar de lloc (una cosa) Traslladar-la.
    1. transitiu Transformar, fer esdevenir diferent. Un déu canvià Dafne en llorer. L’experiència l’ha canviat.
    2. intransitiu Sofrir una transformació, esdevenir una altra cosa. El temps ha canviat. Canviar de color. Aquest noi ha canviat molt.
    3. pronominal Les rialles es van canviar en ploralles.
  4. transitiu
    1. Donar a algú (alguna cosa) i rebre’n una altra cosa com a equivalent, bescanviar. Canviar un llapis per una ploma.
    2. figuradament Canviar mirades, paraules, compliments.

■ canviar

verb transitiu Treure alguna cosa i posar-ne una altra al seu lloc Ha canviat el quadre del rebedor per un mirall transitiu Substituir una persona o una cosa per una altra de la mateixa categoria o la mateixa espècie Van canviar la tovallola perquè era bruta Van canviar el director de la fàbrica intransitiu Canviar de metge Canviar d’eines canviar de lloc una cosa Traslladar-la transitiu Transformar, fer esdevenir diferent Un déu canvià Dafne en llorer L’experiència l’ha canviat intransitiu Sofrir una transformació, esdevenir una altra cosa El temps ha canviat Canviar de color Aquest noi ha…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ canviari
| canviària

■ canviari
| canviària

adjectiu economia Relatiu o pertanyent a la lletra de canvi Regrés canviari
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ canvista

■ canvista

masculí i femení Canviador masculí història El qui negociava lletres de canvi
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

canxa

canxa

femení esports Superfície rectangular limitada per parets i línies, on es desenvolupa el joc de la pilota basca
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ canya


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">canya</title>

Etimologia: del ll. canna, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. botànica Planta perenne de la família de les gramínies (Arundo donax), de rizoma gruixut i sinuós, ramificat, d’on parteixen tiges robustes, fistuloses i ramificades, amb fulles amplament linears i flors en grossa panícula.
    2. canya borda botànica Canyís.
    3. canya d’Amèrica (o canya americana) botànica Bambú.
    4. canya de rosaris botànica i jardineria Canya d’Índia.
    5. canya de sucre botànica i agricultura Planta perenne de la família de les gramínies (Saccharum officinarum), de tija plena d’un teixit sucós i dolç i amb panícula terminal de flors vermelloses, molt ornamental.
    6. canya d’Índia botànica i jardineria Planta herbàcia perenne de la família de les cannàcies (Canna indica), de fulles verdes, grosses, i de flors agrupades en espiga terminal laxa de color vermell o rosa.
    7. canya dolça botànica i agricultura Canya de sucre.
    8. no deixar canya dreta figuradament Fer una gran destrossa.
    1. botànica Tija fistulosa amb nusos ben marcats i fulles embeinadores pròpia de les gramínies. Amb quatre brins de bruc i una canya, va fer una escombra. Un canó fet d’un tros de canya.
    2. per extensió Altres tiges fistuloses.
    3. canya de pescar (o simplement canya) pesca i esports Estri de pesca fluvial o marina constituït bàsicament per una tija d’un cap de la qual penja un fil (llinya) proveït a l’altre cap d’un ham o de diversos.
    4. córrer canyes història Figurar un torneig lluitant amb canyes en lloc de llances.
    5. ésser prim com una canya Estar magre.
    6. ploma de canya paleografia Càlam.
    1. Nom de certs objectes o de certes parts d’un objecte de forma tubular o cilíndrica.
    2. Part de la mitja que cobreix la cama.
    3. canyella 1 1.
    4. palla 6.
    5. La més petita mesura de cervesa de barril que se serveix en un bar, un restaurant, etc.
    6. anatomia Tràquea.
    7. arquitectura Fust.
    8. indústries del calçat En els calçats alts, cadascuna de les peces de cuir que cobreixen els turmells.
    9. ferreteria Tija d’algunes claus de pany.
    10. marina, marítim Part de l’àncora compresa entre la cigala i la creu.
    11. marina, marítim Part d’un rem compresa entre el guió i la pala.
    12. música Llengüeta de certs instruments musicals.
    13. marina, marítim Arjau del timó.
    14. indústria tèxtil Durant les operacions de nuar i teixir, cadascuna de les barretes que hom passa entre els fils d’ordit per tal de separar-los i mantenir-los ordenats.
    15. canyes del moc marina, marítim Parell de caps que, partint de l’extrem inferior del moc, van a inserir-se un a cada costat de la roda de proa i serveixen per a reforçar-lo.
  4. indústries de la destil·lació, begudes destil·lades Aiguardent obtingut per destil·lació de la melassa del sucre de canya.

■ canya

femení botànica Planta perenne de la família de les gramínies Arundo donax , de rizoma gruixut i sinuós, ramificat, d’on parteixen tiges robustes, fistuloses i ramificades, amb fulles amplament linears i flors en grossa panícula canya borda botànica Canyís canya d’Amèrica o canya americana botànica Bambú canya de rosaris botànica i jardineria Canya d’Índia canya de sucre botànica i agricultura Planta perenne de la família de les gramínies Saccharum officinarum , de tija plena d’un teixit sucós i dolç i amb panícula terminal de flors vermelloses, molt ornamental canya d’Índia botànica i…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ canya-xiula

■ canya-xiula

femení botànica Canyís
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ canyada

■ canyada

femení geobotànica Vall estreta plantada de canyes pesca Acte de tirar la canya a l’aigua per pescar Cop pegat amb una canya
Traducció