Es mostren 88939 resultats

carquinyol2

carquinyol2

masculí pastisseria carquinyoli Vegeu també carquinyol 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carquinyoli


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carquinyoli</title>

Etimologia: alteració fonètica de croquinyoli, que ho és també del fr. croquignole, íd., der. del fr. croquer ‘rosegar, mastegar cruixint’ 1a font: c. 1875
    masculí
  1. pastisseria Pasta seca elaborada amb farina, ous, sucre i ametlles.
  2. figuradament Persona dèbil, prima, sense salut ni vigoria.

■ carquinyoli

masculí pastisseria Pasta seca elaborada amb farina, ous, sucre i ametlles figuradament Persona dèbil, prima, sense salut ni vigoria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

carra


<title type="display">carra</title>

femení teatre Plataforma proveïda de rodes que hom utilitza per a traslladar elements escènics o escenogràfics d’un lloc a l’altre de l’escenari.

carra

femení teatre Plataforma proveïda de rodes que hom utilitza per a traslladar elements escènics o escenogràfics d’un lloc a l’altre de l’escenari
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carrabina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carrabina</title>

Etimologia: del fr. carabine, íd., i fr. ant. carabin ‘carrabiner’ 1a font: 1674
    femení armament
  1. Fusell curt i lleuger, generalment amb l’ànima estriada.
  2. Fusell de repetició, lleuger, utilitzat com a arma de caça major i en proves esportives de tir.

■ carrabina

femení armament Fusell curt i lleuger, generalment amb l’ànima estriada Fusell de repetició, lleuger, utilitzat com a arma de caça major i en proves esportives de tir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carrabiner
| carrabinera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carrabiner</title>

Etimologia: de carrabina 1a font: 1803, DEst.
  1. masculí Soldat armat amb una carrabina.
  2. masculí A l’estat espanyol, guàrdia destinat a la repressió del contraban i a la vigilància de costes, fronteres i duanes.
  3. masculí i femení A Itàlia, guàrdia militar destinat al manteniment de la seguretat pública.

■ carrabiner
| carrabinera

masculí Soldat armat amb una carrabina masculí A l’estat espanyol, guàrdia destinat a la repressió del contraban i a la vigilància de costes, fronteres i duanes masculí i femení A Itàlia, guàrdia militar destinat al manteniment de la seguretat pública
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carrabistell

■ carrabistell

masculí cabestrell 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carrac

■ carrac

masculí indústria surera Prisma rectangular que hom talla de les llesques de suro de les dimensions adequades al tap que n’ha de sortir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carraca1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carraca</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: d’origen àr., d’ètim no ben segur, probablement qarâqir, pl. de qurqûra ‘vaixell mercant’ 1a font: s. XIII
    femení
  1. marina, marítim
    1. història Del segle XIII al XVII, vaixell de gran tonatge destinat a la càrrega i el transport de tropes.
    2. Vaixell mancat de qualitats marineres, lent o molt vell.
  2. per extensió i col·loquialment
    1. Vehicle lent i atrotinat. L’autocar era una carraca.
    2. Objecte atrotinat i inútil, andròmina. Aquesta estufa és una carraca.
    3. Persona que es mou amb dificultat, que no se sap treure la feina de les mans, etc.



    3. Vegeu també:
    carraca2

■ carraca1

femení marina, marítim història Del segle XIII al XVII, vaixell de gran tonatge destinat a la càrrega i el transport de tropes Vaixell mancat de qualitats marineres, lent o molt vell per extensió i colloquialment Vehicle lent i atrotinat L’autocar era una carraca Objecte atrotinat i inútil, andròmina Aquesta estufa és una carraca Persona que es mou amb dificultat, que no se sap treure la feina de les mans, etc Vegeu també carraca 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carraca2

■ carraca2

femení xerrac 2 tecnologia Mecanisme inclòs en certes eines tornavisos, claus d’enroscar, etc que fa girar la peça que enrosca en un sentit i no la fa girar en sentit contrari per evitar d’haver-la de treure i de collocar cada vegada que, amb la mà, s’ha fet girar en un cert sentit Vegeu també carraca 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carrador
| carradora

■ carrador
| carradora

masculí i femení indústria surera Operari encarregat de llescar i carrar el suro