Es mostren 88940 resultats

càrrava

càrrava

femení marina, marítim Càrava A la regió de l’Ebre, barca de pas
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ càrrec


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">càrrec</title>

Etimologia: de carregar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Allò de què algú o alguna cosa és carregat, càrrega.
    2. construcció Pes o càrrega que gravita sobre una construcció o sobre cadascun dels elements constitutius.
    3. nàutica Càrrega, especialment les mercaderies d’una nau.
    1. figuradament Tasca, funció, de què algú té la responsabilitat.
    2. figuradament Cura d’una persona, d’una cosa o d’un lloc. Deixar el càrrec d’una cosa a algú. Tenir càrrec d’alguna cosa. Tenir, prendre, alguna cosa al nostre càrrec.
    3. Conjunt de possibilitats d’actuació estructurades funcionalment per a ésser efectuades per una persona dins una organització pública o privada. Càrrec d’ambaixador, d’alcalde. Ocupa el càrrec de gerent de l’empresa. Investir algú d’un càrrec. Revestir un càrrec.
    4. Persona que ocupa o exerceix un càrrec dins d’una organització pública o privada.
    5. a càrrec de locució prepositiva Sota la responsabilitat de. La formació dels empleats és a càrrec de l’empresa.
    6. alt càrrec Persona que ocupa o exerceix un càrrec d’alta responsabilitat.
    7. càrrec d’ànimes Cura de dirigir ànimes en un sacerdot, un mestre, etc.
    8. càrrecs tutelars dret Tutela.
    9. fer-se càrrec (d’algú o alguna cosa) Encarregar-se’n, ocupar-se’n.
    10. fer-se càrrec (o el càrrec) Ésser conscient, comprendre, formar-se una idea clara (d’alguna cosa). Em faig càrrec que és un problema difícil.
  3. Obligació de subvenir a una despesa. Els ports són a càrrec del destinatari. El dinar és a càrrec de l’empresa.
  4. dret Cadascun dels punts en què es divideix una acusació.
  5. economia Anotació comptable que representa un augment en un compte de l’actiu o bé una disminució en un del passiu o net.

■ càrrec

masculí Allò de què algú o alguna cosa és carregat, càrrega construcció Pes o càrrega que gravita sobre una construcció o sobre cadascun dels elements constitutius nàutica Càrrega, especialment les mercaderies d’una nau figuradament Tasca, funció, de què algú té la responsabilitat figuradament Cura d’una persona, d’una cosa o d’un lloc Deixar el càrrec d’una cosa a algú Tenir càrrec d’alguna cosa Tenir, prendre, alguna cosa al nostre càrrec Conjunt de possibilitats d’actuació estructurades funcionalment per a ésser efectuades per una persona dins una organització pública o privada Càrrec d’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ càrrega


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">càrrega</title>

Etimologia: de carregar
    femení
    1. Allò que hom col·loca sobre algú o sobre alguna cosa per a ésser transportat. Un carretó amb una càrrega de terra. Un vagó, un tren, de càrrega.
    2. manutenció, emmagatzematge Conjunt de les mercaderies disposades per a ésser carregades en un vehicle o un element de transport.
    3. càrrega horitzontal manutenció, emmagatzematge i marina, marítim Sistema de càrrega i descàrrega de mercaderies que hom duu a terme mitjançant vehicles que poden entrar al vaixell o sortir-ne amb la càrrega, a través d’unes rampes especialment condicionades.
    4. càrrega màxima marina, marítim Càrrega límit que pot transportar un vaixell.
    5. càrrega vertical manutenció, emmagatzematge i marina, marítim Sistema de càrrega i descàrrega de mercaderies que hom duu a terme mitjançant l’elevació i estiba de contenidors amb grues.
    1. transports Pes suportat per un home, un animal, un vehicle, etc., o aixecat per un aparell d’elevació.
    2. figuradament Obligació, molèstia, responsabilitat. El matrimoni és una càrrega. L’àvia malalta els és una càrrega. Portar la càrrega d’una casa, d’un negoci.
    3. tecnologia Força o parell resistent que s’oposa al moviment d’una màquina, d’un motor, etc.
    4. càrrega que plau (o a gust) no pesa Refrany que significa que una feina o una obligació que ve de gust és més fàcil d’acomplir.
    1. Quantitat de pólvora, de combustible, d’electricitat, etc., amb què és alimentat un canó, un forn, una bateria, etc.
    2. tecnologia Quantitat de material introduït periòdicament en un procés.
    3. càrrega de tinta Dipòsit de tinta de les plomes estilogràfiques, dels bolígrafs, etc.
    4. càrrega de projecció armament Quantitat de pólvora destinada a produir els gasos que, per llur expansió, impulsaran un projectil.
    5. càrrega explosiva armament Substància col·locada dins una granada per a produir l’explosió.
    6. càrrega residual electricitat Quantitat d’electricitat que conserva un condensador després d’una descàrrega ràpida.
    1. Unitat de mesura, amb diferents valors, però que generalment correspon a la quantitat que pot portar un animal de càrrega. Una càrrega de vi, d’oli, de cereals.
    2. metrologia Carga.
    1. Acció de carregar. La càrrega va durar tot un dia. Càrrega a la baioneta.
    2. tàctica Envestida o atac a l’enemic.
    3. tornar a la càrrega figuradament Fer una nova temptativa.
    1. dret civil Subjecció especial d’una persona o d’un bé a una obligació legal concreta de caràcter públic (un impost, una prestació personal, etc.) o una responsabilitat o gravamen patrimonial.
    2. càrrega de la prova dret processal En un procés, obligació que correspon al demandant de provar els fets constitutius del seu dret, i al demandat de provar els fets impeditius, extintius o excloents d’aquell dret.
    3. càrrega pastoral dret canònic Prestació a què resta obligat el posseïdor d’un benifet.
    4. càrregues socials economia Conjunt de despeses empresarials vinculades als salaris dels treballadors, destinades a assegurar la seva protecció social (seguretat social, vacances, pensions, etc.).
  7. electrotècnia
    1. Potència activa o aparent fornida o absorbida per una màquina o una xarxa elèctrica.
    2. Element receptor d’energia elèctrica.
  8. física
    1. Nom genèric de diversos atributs intrínsecs de les partícules elementals, que caracteritzen pel que fa a les interaccions en què intervenen.
    2. càrrega atòmica Nombre atòmic.
    3. càrrega elèctrica (o simplement càrrega) [símbol Q] Suma algèbrica de les càrregues elèctriques elementals d’un sistema físic.
    4. càrrega elèctrica elemental (o càrrega elemental) Unitat de càrrega elèctrica igual al valor absolut de la càrrega de l’electró.
    5. càrrega elemental Mínima quantitat possible d’una càrrega.
  9. hidrodinàmica
    1. Altura de càrrega.
    2. Pressió que fa un fluid sobre les parets del recipient que el conté.
  10. hidrologia Conjunt de materials transportats per un curs d’aigua, sia en dissolució, en suspensió o per arrossegament o rodolament.
  11. nucleònica Combustible fissionable d’un reactor nuclear.
  12. indústria tèxtil Aprest aconseguit en augmentar el pes dels teixits de seda, de cotó, etc., en algunes de les operacions d’acabat, per tal de millorar-ne el tacte i la presentació.
  13. càrrega heràldica heràldica Tot el que hom posa dins el camper d’un escut, és a dir, les peces i els mobles o figures.

■ càrrega

femení Allò que hom colloca sobre algú o sobre alguna cosa per a ésser transportat Un carretó amb una càrrega de terra Un vagó, un tren, de càrrega manutenció, emmagatzematge Conjunt de les mercaderies disposades per a ésser carregades en un vehicle o un element de transport càrrega horitzontal manutenció, emmagatzematge i marina, marítim Sistema de càrrega i descàrrega de mercaderies que hom duu a terme mitjançant vehicles que poden entrar al vaixell o sortir-ne amb la càrrega, a través d’unes rampes especialment condicionades càrrega màxima marina, marítim Càrrega límit que pot transportar…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carregada1

■ carregada1

femení Acció de carregar o de carregar-se Multitud, acumulació, intensificació Quina carregada de febre he tingut, avui jocs d’entreteniment Reunió de moltes cartes d’un mateix coll en mans d’un sol jugador Vegeu també carregada 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carregada2

■ carregada2

femení dialectal ornitologia Perdiu de mar Vegeu també carregada 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carregadet

■ carregadet

masculí ornitologia Valona
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carregador1
| carregadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carregador</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de carregar i -dor1 1a font: 1341
  1. masculí i femení
    1. Persona que es dedica a carregar. Un carregador del moll.
    2. Soldat que introdueix la càrrega en una peça d’artilleria.
    3. dret marítim Persona que embarca mercaderies en règim de càrrega general.
    4. dret marítim Propietari de la càrrega embarcada.
  2. masculí
    1. Instrument o instal·lació que serveix per a carregar.
    2. armament Dispositiu de les armes automàtiques o semiautomàtiques que conté els projectils que hom anirà introduint successivament a la cambra.
    3. armament Cullera amb què hom introduïa la pólvora en els canons d’artilleria.
    4. informàtica Programa que deixa enllestits i a punt per a l’execució un o més programes prèviament assemblats o compilats.



    3. Vegeu també:
    carregador2

■ carregador1
| carregadora

masculí i femení Persona que es dedica a carregar Un carregador del moll Soldat que introdueix la càrrega en una peça d’artilleria dret marítim Persona que embarca mercaderies en règim de càrrega general dret marítim Propietari de la càrrega embarcada masculí Instrument o installació que serveix per a carregar armament Dispositiu de les armes automàtiques o semiautomàtiques que conté els projectils que hom anirà introduint successivament a la cambra armament Cullera amb què hom introduïa la pólvora en els canons d’artilleria informàtica Programa que deixa enllestits i a punt per a l’execució…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carregador2
| carregadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carregador</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de carregar i -dor2
  1. adjectiu Que pot ésser carregat, que ha d’ésser carregat.
  2. masculí
    1. Lloc on hom carrega.
    2. marina, marítim Lloc apropiat per a atracar-hi embarcacions i procedir a embarcar o desembarcar mercaderies.
    3. marina, marítim Nom genèric de cadascun dels caps emprats en carregar una vela.
    4. no treure res a carregador figuradament No treure cap profit d’un treball, d’una empresa, etc.
    5. tenir a carregador Tenir (una cosa) en un lloc on pot anar bestiar, un carro, etc., per a emportar-se-la.



    3. Vegeu també:
    carregador1

■ carregador2
| carregadora

adjectiu Que pot ésser carregat, que ha d’ésser carregat masculí Lloc on hom carrega marina, marítim Lloc apropiat per a atracar-hi embarcacions i procedir a embarcar o desembarcar mercaderies marina, marítim Nom genèric de cadascun dels caps emprats en carregar una vela no treure res a carregador figuradament No treure cap profit d’un treball, d’una empresa, etc tenir a carregador Tenir una cosa en un lloc on pot anar bestiar, un carro, etc, per a emportar-se-la Vegeu també carregador 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carregament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carregament</title>

Etimologia: de carregar 1a font: s. XIII
    masculí
    1. Acció de carregar un carro, un camió, una nau, etc.
    2. per extensió La mateixa càrrega. Un carregament de melons.
    3. construcció Part d’una biga que carrega o recolza sobre una paret, una altra biga, una columna, etc. Una biga amb un bon carregament.
  2. figuradament Sensació de pes en alguna part del cos. Carregament de cap, d’estómac.
  3. Augment en el preu d’alguna cosa, en els imposts, etc.
  4. Acumulació de núvols de tempesta.

■ carregament

masculí Acció de carregar un carro, un camió, una nau, etc per extensió La mateixa càrrega Un carregament de melons construcció Part d’una biga que carrega o recolza sobre una paret, una altra biga, una columna, etc Una biga amb un bon carregament figuradament Sensació de pes en alguna part del cos Carregament de cap, d’estómac Augment en el preu d’alguna cosa, en els imposts, etc Acumulació de núvols de tempesta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carregar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carregar</title>

Etimologia: del ll. vg. carricare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Posar (quelcom que cal transportar) sobre algú o sobre alguna cosa. Carregar bales de cotó en un vaixell.
    2. usat absolutament Han ajudat el carreter a carregar.
    3. pronominal Carregar-se un sac a l’esquena.
    4. carregar els neulers (o les culpes) (a algú) figuradament Fer-li assumir el pes d’una responsabilitat, d’una obligació, d’una culpa, etc. Sempre li carreguen els neulers. No li carreguis més les culpes.
  2. transitiu
    1. Prendre sobre si (un pes). L’autobús només carregà sis persones.
    2. figuradament Sempre carreguem les culpes nosaltres.
  3. transitiu Posar quelcom que cal transportar (sobre algú o sobre alguna cosa). Carregar un camió de grava. El camàlic anava molt carregat.
  4. transitiu
    1. Posar en un aparell allò que li cal per a funcionar o per a un efecte determinat. Carregar la filosa de llana. Carregar la bobina de fil. Carregar l’estilogràfica de tinta. Carregar la pipa de tabac.
    2. usat absolutament Carregar el forn.
    3. usat absolutament Menjar, beure, excessivament.
    4. armament Introduir la càrrega en la cambra d’una arma de foc.
    1. transitiu Posar (una cosa) sota el pes d’una altra. Una taula carregada de viandes. Carregar de cadenes un presoner.
    2. transitiu hiperbòlicament Un vestit carregat de puntes.
    3. transitiu per extensió Una aigua carregada d’àcid carbònic. Un cel carregat de núvols.
    4. pronominal Tapar-se el cel amb núvols de pluja. Carregar-se el cel, el temps.
    5. transitiu enrarir 2. El tabac carrega l’ambient.
    6. transitiu figuradament Estar carregat de prejudicis. Carregar d’improperis. Carregat de diners, d’anys.
  6. transitiu
    1. Oprimir amb el seu pes. Un menjar que carrega l’estómac.
    2. figuradament Molestar, importunar. Em carrega amb la seva conversa.
    1. transitiu Forçar, exagerar, fer pujar, el pes, el caràcter, el valor, etc. (d’alguna cosa). Carregar els preus. Suprimir els luxes que carreguen un pressupost.
    2. pronominal Carregar-se de febre un malalt.
    3. pronominal Provocar malestar en una part del cos, especialment inflar-se. De tantes hores d’estar dreta, se’m carreguen les cames. Asseguda així, al final se’m carrega l’esquena.
    4. carregar-se (algú) de pit Omplir-se-li els bronquis de secrecions.
    5. carregar-se un malalt Agreujar-se.
  8. intransitiu
    1. Pesar, recolzar. Tota la volta carrega en els arcs.
    2. figuradament Tota la responsabilitat carrega sobre nosaltres.
  9. transitiu electrotècnia Emmagatzemar una certa quantitat d’electricitat en un condensador o en un acumulador.
  10. transitiu folklore En l’argot casteller, aixecar un castell i aconseguir l’enxaneta de fer l’aleta.
  11. transitiu fotografia i cinematografia
    1. Introduir la pel·lícula en una càmera fotogràfica o cinematogràfica.
    2. Fer avançar la pel·lícula.
  12. transitiu fusteria En l’envernissament de la fusta, donar la primera capa amb monyeca amarada de vernís de laca, formant bagues o vuits per la superfície empolsimada de pols de tosca.
  13. transitiu informàtica Llegir un mòdul carregable en un suport d’entrada o memòria auxiliar i emmagatzemar-lo en la memòria principal per executar-l’hi.
  14. transitiu marina, marítim
    1. Recollir una vela perquè no prengui vent, apagar-la.
    2. carregar de veles Estendre un vaixell totes les veles al vent.
  15. transitiu química industrial Incorporar a un producte una matèria de càrrega.
  16. intransitiu tàctica
    1. Envestir o atacar l’enemic.
    2. La força pública, escometre abrivadament una manifestació per dispersar-la. La policia carregà contra els manifestants.
  17. carregar en compte economia Assentar en el dèbit d’algú.

■ carregar

verb transitiu Posar quelcom que cal transportar sobre algú o sobre alguna cosa Carregar bales de cotó en un vaixell usat absolutament Han ajudat el carreter a carregar pronominal Carregar-se un sac a l’esquena carregar els neulers o les culpes a algú figuradament Fer-li assumir el pes d’una responsabilitat, d’una obligació, d’una culpa, etc Sempre li carreguen els neulers No li carreguis més les culpes transitiu Prendre sobre si un pes L’autobús només carregà sis persones figuradament Sempre carreguem les culpes nosaltres transitiu Posar quelcom que cal transportar sobre algú o sobre alguna…
Informació complementària
Traducció