Es mostren 88939 resultats

■ carregós
| carregosa

■ carregós
| carregosa

adjectiu Que constitueix una càrrega Que carrega, molesta, amoïna Té una feina molt carregosa És molt carregós, amb tantes preguntes Un caràcter carregós
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carrejadores

■ carrejadores

femení plural Estri format per dos pals units per dos travessers que hom munta al bast i que serveix per a traginar garbes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carrejar

■ carrejar

verb transitiu Traginar, especialment amb carro Carrejar el raïm al sindicat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carrell


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carrell</title>

Etimologia: de carro 1a font: s. XIV
    masculí
  1. Enfilada, sèrie, de coses unides i en renglera. Un carrell de figues, de bolets, de peres.
  2. botànica Cada rengle de grans de l’espiga.
  3. indústria tèxtil Peça de fusta tornejada, amb una ànima de ferro que la subjecta a una creu de fusta moguda per la roda de corder, que té cinc forats per on passen els caps de fil o corda que hom torç.

■ carrell

masculí Enfilada, sèrie, de coses unides i en renglera Un carrell de figues, de bolets, de peres botànica Cada rengle de grans de l’espiga indústria tèxtil Peça de fusta tornejada, amb una ànima de ferro que la subjecta a una creu de fusta moguda per la roda de corder, que té cinc forats per on passen els caps de fil o corda que hom torç
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carrer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carrer</title>

Etimologia: del ll. (camminus) carrarius ‘camí per a carros’ 1a font: 1272, CTort.
    masculí
    1. [abreviatura c., c/] Espai urbà flanquejat d’edificis o solars destinat al trànsit públic, per a permetre l’accés als diferents indrets d’un poble o una ciutat i la comunicació entre ells.
    2. per extensió Els habitants d’un carrer. Cridava tant que se n’adonà tot el carrer.
    3. carrer major Carrer principal d’una població d’estructura urbana tradicional.
    4. deixar al mig del carrer figuradament Llevar tots els mitjans de vida a algú.
    5. ésser bo per a tirar al carrer No ésser bo per a res.
    6. fer carrer figuradament Obrir pas.
    7. tirar-se al carrer figuradament Sortir per a una revolta.
    8. treure al carrer figuradament Treure algú de casa.
  2. esports
    1. Cadascuna de les subdivisions de la pista, la piscina o el camp de competicions reservada per a l’acció individual de cada concursant.
    2. Zona del camp de golf coberta d’herba arranada i ben condicionada, situada entre el lloc de sortida i el green, per la qual està previst que es desenvolupi el joc.
  3. arts gràfiques En la composició d’un text, franja blanca formada per la coincidència de l’espai entre dues paraules en diverses ratlles consecutives.
  4. història del dret Població que, havent obtingut el dret de carreratge, era considerada carrer d’una ciutat o una vila de jurisdicció reial. Igualada era carrer de Barcelona.
  5. indústria tèxtil Entre teixidors, defecte que presenten els dibuixos per distribució defectuosa dels motius ornamentals.

■ carrer

masculí abreviatura c, c/ Espai urbà flanquejat d’edificis o solars destinat al trànsit públic, per a permetre l’accés als diferents indrets d’un poble o una ciutat i la comunicació entre ells per extensió Els habitants d’un carrer Cridava tant que se n’adonà tot el carrer carrer major Carrer principal d’una població d’estructura urbana tradicional deixar al mig del carrer figuradament Llevar tots els mitjans de vida a algú ésser bo per a tirar al carrer No ésser bo per a res fer carrer figuradament Obrir pas tirar-se al carrer figuradament Sortir per a una revolta treure al carrer…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carrera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carrera</title>

Etimologia: del ll. vg. (via) carraria ‘via per a carros’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Camí, ruta, a fer per a anar d’un indret en un altre.
    2. a carrera llarga locució adverbial Amb el temps.
    3. anar carrera dreta cap en un lloc Anar-hi de dret.
    4. de carrera locució adverbial Seguit, sense interrupció. Ha nevat dos dies de carrera.
    5. haver-hi una gran carrera Haver-hi una gran distància (d’un lloc a un altre).
    6. sortir a carrera (a algú) Anar-li a l’encontre.
    1. Camí que hom fa durant la vida, especialment en una activitat determinada de caràcter públic. Fer una bona carrera política.
    2. Activitat professional que comporta un cert grau d’institucionalització i d’estabilitat i que requereix una preparació prèvia, impartida a la universitat, en escoles especials, etc. Carrera de metge, d’advocat, d’enginyer. La carrera de les armes. La carrera eclesiàstica.
    3. ensenyament Estudis reglats repartits en cursos que capaciten, mitjançant l’obtenció d’un títol, per a exercir una determinada professió. La carrera de medicina. Tenir dues carreres. Els pares van poder-me donar una carrera.
    4. fer carrera figuradament Avançar, prosperar.
  3. Part de la fulla d’un ganivet, una navalla, etc., que hom esmola per a fer-li tall.
  4. aeronàutica Recorregut que fa un avió rodant per terra abans d’enlairar-se (carrera d’envol) o després d’haver tocat terra (carrera d’aterratge).
  5. esports Cursa. Una carrera de cotxes.
  6. història Ruta marítima regular entre ports allunyats. Carrera d’Àfrica. Carrera d’Amèrica.
  7. indústria tèxtil En els teixits o gèneres de punt, defecte longitudinal produït per manca de fils, fils mal passats, etc. Se m’ha fet una carrera a la mitja.

■ carrera

femení Camí, ruta, a fer per a anar d’un indret en un altre a carrera llarga locució adverbial Amb el temps anar carrera dreta cap en un lloc Anar-hi de dret de carrera locució adverbial Seguit, sense interrupció Ha nevat dos dies de carrera haver-hi una gran carrera Haver-hi una gran distància d’un lloc a un altre sortir a carrera a algú Anar-li a l’encontre Camí que hom fa durant la vida, especialment en una activitat determinada de caràcter públic Fer una bona carrera política Activitat professional que comporta un cert grau d’institucionalització i d’estabilitat i que requereix una…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carrerada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carrerada</title>

Etimologia: de carrera
    femení
  1. Camí seguit de manera exclusiva pel bestiar transhumant en el desplaçament pendular i periòdic per tal d’aprofitar les pastures naturals.
  2. carrerada romana Nom donat a les restes visibles de vies colonials de segon i de tercer ordre utilitzades en el període de l’ocupació romana.

■ carrerada

femení Camí seguit de manera exclusiva pel bestiar transhumant en el desplaçament pendular i periòdic per tal d’aprofitar les pastures naturals carrerada romana Nom donat a les restes visibles de vies colonials de segon i de tercer ordre utilitzades en el període de l’ocupació romana
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carrerany

■ carrerany

masculí Camí estret, corriol Rodera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carreratge

■ carreratge

masculí història del dret Als Països Catalans, als segles XIV i XV, dret segons el qual una població subjecta a baronia passava a formar part d’una població reial i n’adquiria el veïnatge i el dret als seus privilegis
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carrereta

■ carrereta

femení botànica Cama-sec
Traducció