Es mostren 88940 resultats

cassot

cassot

cassussa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cassussa</title>

Accessory
Etimologia: d’origen incert, probablement d’un *caçús, adj. der. de caçar, com el cast. gazuzo, que en alguns països sud-americans té encara el sentit de ‘el qui va a la caça de menjar’ 1a font: s. XIX
Body
femení col·loquialment Gana. Menava una cassussa!

cassussa

cast
| casta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cast</title>

Accessory
Etimologia: del ll. castus, -a, -um ‘pur’ 1a font: c. 1200, Hom.
Body
    adjectiu
    1. Dit de qui s’absté de tot plaer sexual considerat il·lícit.
    2. per extensió Dit de qui s’absté de pensaments impurs. Un home cast. La casta Susanna.
  1. Conforme a la castedat. Costums casts. Paraules castes.
  2. les castes germanes mitologia Les muses.

cast
| casta

casta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">casta</title>

Accessory
Etimologia: d’origen incert, possiblement d’un germ. gòt. *kasts ‘grup d’animals, niada’ 1a font: s. XV
Body
    femení
  1. Raça, llinatge, estirp, d’homes o d’animals. Un personatge nat de digna casta. De quina casta és aquest animal?
  2. Mena, qualitat, natura, d’una persona o d’una cosa. De bona casta. De mala casta.
  3. religions orientals A l’Índia, cadascun dels estaments, generalment hereditaris, que formen la divisió jeràrquica de la societat.
  4. per extensió i figuradament Classe o ordre de persones que, gràcies a privilegis hereditaris, de professió, etc., té un esperit d'exclusió respecte a les altres classes de la societat. La casta nobiliària, militar. Esperit de casta. Tenir algú els prejudicis de la seva casta.
  5. entomologia En els insectes socials (abelles, formigues, etc.), grup de funció especialitzada.

casta

castallut
| castalluda

castallut
| castalluda

castament

castament

castany
| castanya


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">castany</title>

Accessory
Etimologia: de castanya 1a font: c. 1370
Body
  1. adjectiu i masculí D’un color terrós de matís rogenc i to fosc similar al color de les clofolles de les castanyes. Cabells castanys.
  2. adjectiu Dit del cavall que té el pelatge castany amb la crina i la cua negres.

castany
| castanya

castanya

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">castanya</title>

Accessory
Etimologia: del ll. castănĕa, íd., i aquest, del gr. kástanon, íd. 1a font: 1272, CTort.
Body
    femení
    1. botànica Fruit del castanyer.
    2. botànica i alimentació, indústries alimentàries Llavor comestible del castanyer.
    3. castanya d’aigua botànica Planta herbàcia aquàtica de la família de les trapàcies (Trapa natans), de flors hermafrodites blanques, solitàries, a les axil·les de les fulles flotants.
    4. castanya d’Índia botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Fruit del castanyer d’Índia.
    5. treure les castanyes del foc Resoldre una situació compromesa afrontant-ne el risc.
  1. Mena de lligat dels cabells en figura de castanya.
  2. Vas de vidre, d’argila, etc., en figura de castanya, per a guardar licor.
  3. figuradament
    1. Cop donat al cap amb la mà. Li clavà dues castanyes.
    2. per extensió Cop, topada. S’ha clavat una castanya amb la moto.
  4. castanya de mar zoologia Garota.

castanya

castanyada

castanyada

castanyar

castanyar