<title type="display">Co</title>
Body
símbol química i metal·lúrgia cobalt.
Es mostren 88939 resultats
■
co-
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">co-</title>
Body
- [variant de con- davant de qualsevol lletra] Prefix, del llatí cum, que significa ‘ensems amb’, ‘en comú’. Ex.: coautor, coexistir, copríncep, corregent, corresponsabilitat.
- astronomia i matemàtiques Prefix llatí que indica el complement d’un angle o la pertinença a aquest complement. Ex.: codeclinació, cosinus.
■
co-
variant de con- davant de qualsevol lletra Prefix, del llatí cum , que significa ‘ensems amb’, ‘en comú’ Ex coautor, coexistir, copríncep, corregent, corresponsabilitat astronomia i matemàtiques Prefix llatí que indica el complement d’un angle o la pertinença a aquest complement Ex codeclinació, cosinus
■
coa
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coa</title>
Accessory
Partició sil·làbica: co_a
Body
femení dialectal antigament Cua.
■
coa
femení dialectal antigament Cua
■
coacció
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coacció</title>
Accessory
Partició sil·làbica: co_ac_ci_ó
Etimologia: del ll. coactio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
Etimologia: del ll. coactio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
-
femení
- Acció de constrènyer la voluntat d’algú a dir o a fer alguna cosa.
-
- dret Força legítima vinculada al dret que permet el seu exercici contra l’oposició injusta o permet d’exigir el compliment de les obligacions.
- dret penal Delicte contra la llibertat de la persona, que consisteix a emprar, sense estar-hi legítimament autoritzat, violència material o moral sobre un altre per a obligar-lo a fer el que no vol o impedir-li el que la llei no prohibeix.
- ecologia Interacció establerta entre dos organismes dins un ecosistema.
- sociologia Influència que un grup exerceix sobre els membres del seu àmbit social, i també sobre els del propi grup, per tal que se sotmetin a les lleis i les normes del grup i per impedir que vagin contra la moral, els interessos o la manera de viure d’aquest.
■
coacció
femení Acció de constrènyer la voluntat d’algú a dir o a fer alguna cosa dret Força legítima vinculada al dret que permet el seu exercici contra l’oposició injusta o permet d’exigir el compliment de les obligacions dret penal Delicte contra la llibertat de la persona, que consisteix a emprar, sense estar-hi legítimament autoritzat, violència material o moral sobre un altre per a obligar-lo a fer el que no vol o impedir-li el que la llei no prohibeix ecologia Interacció establerta entre dos organismes dins un ecosistema sociologia Influència que un grup exerceix sobre els membres del seu àmbit…
■
coaccionador
| coaccionadora
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coaccionador</title>
Accessory
Partició sil·làbica: co_ac_ci_o_na_dor
Etimologia: de coaccionar
Etimologia: de coaccionar
Body
adjectiu Que coacciona.
■
coaccionador
| coaccionadora
adjectiu Que coacciona
■
coaccionar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coaccionar</title>
Accessory
Partició sil·làbica: co_ac_ci_o_nar
Etimologia: de coacció
Etimologia: de coacció
Body
verb
transitiu Fer coacció (a algú).
■
coaccionar
verb transitiu Fer coacció a algú
■
coacervació
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coacervació</title>
Accessory
Partició sil·làbica: co_a_cer_va_ci_ó
Body
femení química i genètica Fenomen pel qual un sistema col·loidal, en addicionar-li un tercer component, se separa en dues fases.
■
coacervació
femení química i genètica Fenomen pel qual un sistema colloidal, en addicionar-li un tercer component, se separa en dues fases
■
coacervar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coacervar</title>
Accessory
Partició sil·làbica: co_a_cer_var
Body
verb
transitiu química Fer una coacervació.
■
coacervar
verb transitiu química Fer una coacervació
coacervat
<title type="display">coacervat</title>
Accessory
Partició sil·làbica: co_a_cer_vat
Body
masculí química i genètica Fase col·loidal obtinguda en el procés de coacervació.
coacervat
masculí química i genètica Fase colloidal obtinguda en el procés de coacervació
■
coactiu
| coactiva
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coactiu</title>
Accessory
Partició sil·làbica: co_ac_tiu
Etimologia: del ll. coactīvus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
Etimologia: del ll. coactīvus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
-
adjectiu
- Que constreny la voluntat d’algú a dir o a fer alguna cosa.
- gramàtica Dit dels verbs que expressen una acció que ha d’ésser feta amb esforç.
■
coactiu
| coactiva
adjectiu Que constreny la voluntat d’algú a dir o a fer alguna cosa gramàtica Dit dels verbs que expressen una acció que ha d’ésser feta amb esforç