Es mostren 88939 resultats

■ coadjutor
| coadjutora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coadjutor</title>

Partició sil·làbica: co_ad_ju_tor
Etimologia: del ll. coadjūtor, -ōris ‘ajudant, auxiliar’ 1a font: s. XIV
  1. adjectiu i masculí i femení Persona que n’ajuda una altra en certes coses; assistent. Bisbe coadjutor.
  2. adjectiu i masculí especialment catolicisme En una parròquia, sacerdot que té el càrrec d’ajudar el rector en les funcions parroquials.
  3. adjectiu i masculí catolicisme En alguns ordes religiosos, llec.

■ coadjutor
| coadjutora

adjectiu i masculí i femení Persona que n’ajuda una altra en certes coses assistent Bisbe coadjutor adjectiu i masculí especialment catolicisme En una parròquia, sacerdot que té el càrrec d’ajudar el rector en les funcions parroquials adjectiu i masculí catolicisme En alguns ordes religiosos, llec
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coadjutoria

■ coadjutoria

femení Càrrec de coadjutor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coadjuvant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coadjuvant</title>

Partició sil·làbica: co_ad_ju_vant
Etimologia: de coadjuvar
  1. adjectiu Que coadjuva.
  2. masculí i femení dret processal Persona que intervé en un procés, sense figurar com a part demandant o demandada, per prestar ajut a la defensa d’una de les parts, atès que és titular d’un interès jurídic actual que podria ésser lesionat per la sentència.

■ coadjuvant

adjectiu Que coadjuva masculí i femení dret processal Persona que intervé en un procés, sense figurar com a part demandant o demandada, per prestar ajut a la defensa d’una de les parts, atès que és titular d’un interès jurídic actual que podria ésser lesionat per la sentència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coadjuvar

■ coadjuvar

verb intransitiu Donar-se mútua ajuda cooperar Tots han coadjuvat en l’acte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

coaglutinació


<title type="display">coaglutinació</title>

Partició sil·làbica: co_a_glu_ti_na_ci_ó
femení patologia Fenomen pel qual el sèrum de la sang de pacients afectats d’una determinada malaltia infecciosa és capaç d’aglutinar, a més dels microorganismes responsables d’aquesta malaltia, altres gèrmens diferents.

coaglutinació

femení patologia Fenomen pel qual el sèrum de la sang de pacients afectats d’una determinada malaltia infecciosa és capaç d’aglutinar, a més dels microorganismes responsables d’aquesta malaltia, altres gèrmens diferents
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coàgul

■ coàgul

masculí Massa coagulada Grumoll d’una substància coagulada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coagulable

■ coagulable

adjectiu Capaç de coagular-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coagulació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coagulació</title>

Partició sil·làbica: co_a_gu_la_ci_ó
Etimologia: del ll. coagulatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de coagular o de coagular-se;
    2. l’efecte. La coagulació de la sang.
  2. química física Procés pel qual és alterada la fase dispersa d’un sistema col·loidal o el sòlid dissolt d’un sistema líquid, tot ocasionant la separació del sistema en una fase líquida i una massa insoluble gelatinosa.

■ coagulació

femení Acció de coagular o de coagular-se l’efecte La coagulació de la sang química física Procés pel qual és alterada la fase dispersa d’un sistema colloidal o el sòlid dissolt d’un sistema líquid, tot ocasionant la separació del sistema en una fase líquida i una massa insoluble gelatinosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coagulador
| coaguladora

■ coagulador
| coaguladora

adjectiu i masculí Que coagula coagulant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coagulant

■ coagulant

adjectiu i masculí Que facilita o provoca la coagulació masculí farmàcia, indústria farmacèutica Fàrmac que provoca o accelera la coagulació de la sang extravasada
Traducció