Es mostren 88940 resultats

■ coma4

■ coma4

femení geomorfologia Circ i vall glacial en forma de com o d’obi Prat alterós, generalment situat en cims aplanats, ric en bon herbatge i idoni per a pastura Vegeu també coma 1 coma 2 coma 3
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comada

■ comada

femení Contingut d’un com
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

comagmàtic
| comagmàtica

comagmàtic
| comagmàtica

adjectiu petrografia Dit d’un conjunt de roques ígnies provinents totes de la consolidació d’un mateix magma
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comal

■ comal

masculí geomorfologia Coma, comalada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comalada

■ comalada

femení geomorfologia Coma prolongada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comanador
| comanadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comanador</title>

Etimologia: de comanar 1a font: 1182
  1. masculí i femení
    1. Persona que té confiada la cura d’algú o d’alguna cosa.
    2. catolicisme Superior d’algunes cases religioses, especialment de l’orde de la Mercè.
  2. masculí història Dignitat dotada de renda que administrava una casa religiosa d’un orde religiós o comanda.
  3. masculí història En els ordes honorífics moderns, dignitat sense rendes.

■ comanador
| comanadora

masculí i femení Persona que té confiada la cura d’algú o d’alguna cosa catolicisme Superior d’algunes cases religioses, especialment de l’orde de la Mercè masculí història Dignitat dotada de renda que administrava una casa religiosa d’un orde religiós o comanda masculí història En els ordes honorífics moderns, dignitat sense rendes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comanadoria

■ comanadoria

femení història Comanda Residència del comanador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comanar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comanar</title>

Etimologia: del ll. vg. commandare ‘encomanar’ 1a font: s. XI
    verb
  1. transitiu
    1. encomanar 1, encarregar.
    2. Saludar un absent enviant-li records, expressions d’afecte. Ja em comanaràs molt en Joan. Comana’m força la padrina.
  2. transitiu història Atorgar una comanda.
  3. pronominal història Posar-se sota la potestat o el domini d’un senyor major, tant en forma merament personal com per raó de terres, de castells o de feus atorgats per aquest a qui es comanava o bé per manament del príncep.

■ comanar

verb transitiu encomanar 1 , encarregar Saludar un absent enviant-li records, expressions d’afecte Ja em comanaràs molt en Joan Comana’m força la padrina transitiu història Atorgar una comanda pronominal història Posar-se sota la potestat o el domini d’un senyor major, tant en forma merament personal com per raó de terres, de castells o de feus atorgats per aquest a qui es comanava o bé per manament del príncep
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comanda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comanda</title>

Etimologia: del ll. vg. commandĭta, d’una base de participi-supí en -ĭtum, -ĭta d’un antic compost del verb dare ‘donar’ 1a font: 1196
    femení
    1. Acció de comanar o encomanar, encàrrec.
    2. especialment Encàrrec fet per un client a un proveïdor de servir-li una mercaderia, un article, un producte o un servei determinats, d’una qualitat i unes característiques prèviament establertes, en un termini fixat i a un preu i en unes condicions convinguts. Servir, anul·lar, una comanda.
  2. Custòdia d’una persona o d’una cosa recomanades com a especialment dignes d’atenció. Deixà el nen a la comanda del revisor.
  3. Dipòsit, cura. En llur comanda, la maleta està segura.
  4. història
    1. Cessió condicionada d’una possessió o d’un dret, d’un castell o d’una jurisdicció, feta pel sobirà o per un altre senyor superior a un home lliure, el qual per aquest fet li esdevenia vassall i en percebia les rendes.
    2. Unitat administrativa d’un orde militar governada per un comanador.
    3. Dignitat de comanador.
    4. per extensió Béns, fruits i rèdits d’un comanador.
    5. Fet de posar un feu, per part del tenidor, sota la potestat d’un altre senyor superior.
    6. Comenda.
    1. dret civil Dipòsit de diners o de béns mobles sense gratificació ni pagament d’interessos.
    2. dret mercantil Contracte de natura mixta consistent a encomanar mercaderies o diners per negociar-hi a compte del comitent, mitjançant una participació en els beneficis o una retribució.
    3. comanda agropecuària dret civil Contracte de parceria de terres o bestiar.
  6. indústria tèxtil En la preparació del tissatge, fil o fils d’ordit trencats que són lligats lleugerament amb llurs veïns per tal d’acompanyar-los.

■ comanda

femení Acció de comanar o encomanar, encàrrec especialment Encàrrec fet per un client a un proveïdor de servir-li una mercaderia, un article, un producte o un servei determinats, d’una qualitat i unes característiques prèviament establertes, en un termini fixat i a un preu i en unes condicions convinguts Servir, anullar, una comanda Custòdia d’una persona o d’una cosa recomanades com a especialment dignes d’atenció Deixà el nen a la comanda del revisor Dipòsit, cura En llur comanda, la maleta està segura història Cessió condicionada d’una possessió o d’un dret, d’un castell o d’una…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comandacions

■ comandacions

femení plural Missatge de salutació que hom tramet a un absent expressions
Traducció