Es mostren 88939 resultats

■ comada

■ comada

femení Contingut d’un com
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

comagmàtic
| comagmàtica

comagmàtic
| comagmàtica

adjectiu petrografia Dit d’un conjunt de roques ígnies provinents totes de la consolidació d’un mateix magma
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comal

■ comal

masculí geomorfologia Coma, comalada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comalada

■ comalada

femení geomorfologia Coma prolongada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comanador
| comanadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comanador</title>

Etimologia: de comanar 1a font: 1182
  1. masculí i femení
    1. Persona que té confiada la cura d’algú o d’alguna cosa.
    2. catolicisme Superior d’algunes cases religioses, especialment de l’orde de la Mercè.
  2. masculí història Dignitat dotada de renda que administrava una casa religiosa d’un orde religiós o comanda.
  3. masculí història En els ordes honorífics moderns, dignitat sense rendes.

■ comanador
| comanadora

masculí i femení Persona que té confiada la cura d’algú o d’alguna cosa catolicisme Superior d’algunes cases religioses, especialment de l’orde de la Mercè masculí història Dignitat dotada de renda que administrava una casa religiosa d’un orde religiós o comanda masculí història En els ordes honorífics moderns, dignitat sense rendes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comanadoria

■ comanadoria

femení història Comanda Residència del comanador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comanar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comanar</title>

Etimologia: del ll. vg. commandare ‘encomanar’ 1a font: s. XI
    verb
  1. transitiu
    1. encomanar 1, encarregar.
    2. Saludar un absent enviant-li records, expressions d’afecte. Ja em comanaràs molt en Joan. Comana’m força la padrina.
  2. transitiu història Atorgar una comanda.
  3. pronominal història Posar-se sota la potestat o el domini d’un senyor major, tant en forma merament personal com per raó de terres, de castells o de feus atorgats per aquest a qui es comanava o bé per manament del príncep.

■ comanar

verb transitiu encomanar 1 , encarregar Saludar un absent enviant-li records, expressions d’afecte Ja em comanaràs molt en Joan Comana’m força la padrina transitiu història Atorgar una comanda pronominal història Posar-se sota la potestat o el domini d’un senyor major, tant en forma merament personal com per raó de terres, de castells o de feus atorgats per aquest a qui es comanava o bé per manament del príncep
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comanda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comanda</title>

Etimologia: del ll. vg. commandĭta, d’una base de participi-supí en -ĭtum, -ĭta d’un antic compost del verb dare ‘donar’ 1a font: 1196
    femení
    1. Acció de comanar o encomanar, encàrrec.
    2. especialment Encàrrec fet per un client a un proveïdor de servir-li una mercaderia, un article, un producte o un servei determinats, d’una qualitat i unes característiques prèviament establertes, en un termini fixat i a un preu i en unes condicions convinguts. Servir, anul·lar, una comanda.
  2. Custòdia d’una persona o d’una cosa recomanades com a especialment dignes d’atenció. Deixà el nen a la comanda del revisor.
  3. Dipòsit, cura. En llur comanda, la maleta està segura.
  4. història
    1. Cessió condicionada d’una possessió o d’un dret, d’un castell o d’una jurisdicció, feta pel sobirà o per un altre senyor superior a un home lliure, el qual per aquest fet li esdevenia vassall i en percebia les rendes.
    2. Unitat administrativa d’un orde militar governada per un comanador.
    3. Dignitat de comanador.
    4. per extensió Béns, fruits i rèdits d’un comanador.
    5. Fet de posar un feu, per part del tenidor, sota la potestat d’un altre senyor superior.
    6. Comenda.
    1. dret civil Dipòsit de diners o de béns mobles sense gratificació ni pagament d’interessos.
    2. dret mercantil Contracte de natura mixta consistent a encomanar mercaderies o diners per negociar-hi a compte del comitent, mitjançant una participació en els beneficis o una retribució.
    3. comanda agropecuària dret civil Contracte de parceria de terres o bestiar.
  6. indústria tèxtil En la preparació del tissatge, fil o fils d’ordit trencats que són lligats lleugerament amb llurs veïns per tal d’acompanyar-los.

■ comanda

femení Acció de comanar o encomanar, encàrrec especialment Encàrrec fet per un client a un proveïdor de servir-li una mercaderia, un article, un producte o un servei determinats, d’una qualitat i unes característiques prèviament establertes, en un termini fixat i a un preu i en unes condicions convinguts Servir, anullar, una comanda Custòdia d’una persona o d’una cosa recomanades com a especialment dignes d’atenció Deixà el nen a la comanda del revisor Dipòsit, cura En llur comanda, la maleta està segura història Cessió condicionada d’una possessió o d’un dret, d’un castell o d’una…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comandacions

■ comandacions

femení plural Missatge de salutació que hom tramet a un absent expressions
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comandament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comandament</title>

Etimologia: de comandar
    masculí
  1. Acció de comandar. Crit de comandament. El comandament d’una aeronau.
  2. Autoritat, facultat de comandar, que té o que exerceix algú, especialment un cap militar. Li fou confiat el comandament de la flota.
  3. automàtica, automació i tecnologia Conjunt d’accions i instruccions per tal d’aconseguir que un element mecànic, elèctric o electrònic d’un aparell o un sistema acompleixi una determinada funció.
  4. organització militar
    1. Conjunt dels òrgans de direcció de l’exèrcit.
    2. plural Autoritats militars superiors.
    3. post de comandament Indret on hi ha els qui dirigeixen les operacions militars.
  5. tecnologia Cadascun dels instruments que actuen damunt els mecanismes d’un vehicle, una màquina, un motor, etc., modificant-ne alguna característica, i en permeten la direcció i el control del funcionament. El comandament a distància d’un televisor.

■ comandament

masculí Acció de comandar Crit de comandament El comandament d’una aeronau Autoritat, facultat de comandar, que té o que exerceix algú, especialment un cap militar Li fou confiat el comandament de la flota automàtica, automació i tecnologia Conjunt d’accions i instruccions per tal d’aconseguir que un element mecànic, elèctric o electrònic d’un aparell o un sistema acompleixi una determinada funció organització militar Conjunt dels òrgans de direcció de l’exèrcit plural Autoritats militars superiors post de comandament Indret on hi ha els qui dirigeixen les operacions militars tecnologia…
Traducció