Es mostren 88940 resultats

■ combativitat

■ combativitat

femení Qualitat de combatiu, disposició per a la lluita La combativitat de la tropa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ combatre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">combatre</title>

Etimologia: del ll. vg. *combattuere, íd., de procedència cèlt 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. intransitiu
    1. Lliurar un combat o combats. Combatre contra els enemics del país. Combatre per la justícia, per la glòria.
    2. figuradament Lluitar contra (un obstacle, un perill, un mal). Combatre contra la fam, contra els vicis.
  2. transitiu
    1. Lliurar combat (contra algú). Combatre un adversari.
    2. figuradament Lluitar (contra alguna cosa), oposar-se a, mirar de vèncer. Combatre un argument, un error. Combatre un incendi, una malaltia.

■ combatre

verb intransitiu Lliurar un combat o combats Combatre contra els enemics del país Combatre per la justícia, per la glòria figuradament Lluitar contra un obstacle, un perill, un mal Combatre contra la fam, contra els vicis transitiu Lliurar combat contra algú Combatre un adversari figuradament Lluitar contra alguna cosa, oposar-se a, mirar de vèncer Combatre un argument, un error Combatre un incendi, una malaltia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ combés


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">combés</title>

Etimologia: d’origen incert, potser del cast. combés o també del port. convés o converso, deriv., segons que sembla, de conversar, a causa de ser el lloc de conversa dels tripulants 1a font: 1839, DLab.
masculí [plural combessos] construcció naval Espai de la coberta dels vaixells de vela comprès entre el pal major i el trinquet.

■ combés

masculí plural combessos construcció naval Espai de la coberta dels vaixells de vela comprès entre el pal major i el trinquet
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ combinable

■ combinable

adjectiu Que hom pot combinar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ combinació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">combinació</title>

Partició sil·làbica: com_bi_na_ci_ó
Etimologia: del ll. td. combinatio -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de combinar o de combinar-se;
    2. l’efecte.
  2. heràldica Unió de dues peces per a formar-ne una de diferent.
  3. indumentària Peça de vestir interior femenina, sense mànigues, de cotó, seda, niló, etc., que va sota el vestit.
  4. matemàtiques Part de la combinatòria que estudia la manera d’agrupar els elements d’un conjunt.
  5. música En l’orgue, comandament, de botó o de pedal, d’un sistema mecànic, pneumàtic o elèctric que permet de col·locar instantàniament un conjunt determinat de registres, excloent tots els altres.
  6. química Reacció química per la qual dos elements o més, dues molècules o més, s’ajunten per a formar un compost únic.
  7. tecnologia
    1. Únic conjunt de nombres, lletres o signes, entre diversos de possibles, la selecció del qual desenclava el dispositiu de seguretat de certs cadenats, panys o caixes de cabals, que d’altra manera fora impossible d’obrir.
    2. Nom del dispositiu de seguretat que funciona segons una combinació.

■ combinació

femení Acció de combinar o de combinar-se l’efecte heràldica Unió de dues peces per a formar-ne una de diferent indumentària Peça de vestir interior femenina, sense mànigues, de cotó, seda, niló, etc, que va sota el vestit matemàtiques Part de la combinatòria que estudia la manera d’agrupar els elements d’un conjunt música En l’orgue, comandament, de botó o de pedal, d’un sistema mecànic, pneumàtic o elèctric que permet de collocar instantàniament un conjunt determinat de registres, excloent tots els altres química Reacció química per la qual dos elements o més, dues molècules o més, s’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ combinar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">combinar</title>

Etimologia: del ll. td. combinare, íd., der. de bibi ‘dos cada vegada’ 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu
    1. Posar plegades (dues coses o més) de manera que formin un conjunt harmònic, produeixin un determinat efecte. La petita ja té molta traça a combinar els colors.
    2. figuradament Concertar (mesures) amb vista a obtenir un resultat. Combinar dos rectangles. Combinar operacions, maniobres.
  2. química
    1. transitiu Fer que (dos elements o més) s’ajuntin i formin un compost químic.
    2. pronominal Ajuntar-se dos elements o més i formar un compost químic. L’hidrogen es combina amb l’oxigen i dona aigua.

■ combinar

verb transitiu Posar plegades dues coses o més de manera que formin un conjunt harmònic, produeixin un determinat efecte La petita ja té molta traça a combinar els colors figuradament Concertar mesures amb vista a obtenir un resultat Combinar dos rectangles Combinar operacions, maniobres química transitiu Fer que dos elements o més s’ajuntin i formin un compost químic pronominal Ajuntar-se dos elements o més i formar un compost químic L’hidrogen es combina amb l’oxigen i dona aigua
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ combinat
| combinada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">combinat</title>

Etimologia: de combinar
  1. adjectiu Dit d’un conjunt d’elements disposats de manera que produeixin un cert efecte o que acompleixin una finalitat.
  2. masculí Còctel.
  3. masculí
    1. esports Selecció.
    2. Equip format per jugadors de clubs o d’entitats diversos.
  4. masculí aeronàutica Aeronau de concepció intermèdia entre un avió i un helicòpter.
  5. femení esports Prova que reuneix diverses especialitats d’un esport.
  6. combinat industrial Concentració local d’establiments industrials complementaris sota una administració comuna.
  7. plat combinat alimentació, indústries alimentàries Plat on són servits junts diversos menjars d’un àpat.

■ combinat
| combinada

adjectiu Dit d’un conjunt d’elements disposats de manera que produeixin un cert efecte o que acompleixin una finalitat masculí Còctel masculí esports Selecció Equip format per jugadors de clubs o d’entitats diversos masculí aeronàutica Aeronau de concepció intermèdia entre un avió i un helicòpter femení esports Prova que reuneix diverses especialitats d’un esport combinat industrial Concentració local d’establiments industrials complementaris sota una administració comuna plat combinat alimentació, indústries alimentàries Plat on són servits junts diversos menjars d’un àpat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ combinatori
| combinatòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">combinatori</title>

Etimologia: de combinar 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a les combinacions.
  2. femení filosofia En Ramon Llull, sistema deductiu concebut com a mètode infal·lible de recerca de la veritat i d’adquisició de coneixements nous.
  3. femení matemàtiques Part de la matemàtica que estudia la formació de subconjunts partint d’un conjunt donat, tenint en compte el nombre i l’ordenació dels seus elements.

■ combinatori
| combinatòria

adjectiu Relatiu o pertanyent a les combinacions femení filosofia En Ramon Llull, sistema deductiu concebut com a mètode infallible de recerca de la veritat i d’adquisició de coneixements nous femení matemàtiques Part de la matemàtica que estudia la formació de subconjunts partint d’un conjunt donat, tenint en compte el nombre i l’ordenació dels seus elements
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comble

■ comble

masculí heràldica Peça disminuïda equivalent a un cap reduït a la meitat de la seva alçada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comboi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comboi</title>

Partició sil·làbica: com_boi
Etimologia: del fr. convoi, íd., der. de convoyer, del ll. vg. *conviare ‘fer ruta conjuntament’ 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. tàctica Conjunt de vehicles que transporten municions, queviures, armament, ferits, presoners, etc., convenientment escortats.
  2. ferrocarrils Tren.
  3. Colla d’obrers, de refugiats, de presoners, etc., que hom tramet d’un punt en un altre.
  4. Agrupació de mercaderies traslladades d’un lloc en un altre per tal d’aconseguir avantatges aranzelaris i una economia de transport més gran.
  5. marina de guerra Formació naval constituïda per vaixells mercants i vaixells de guerra en la qual aquests protegeixen els mercants de possibles atacs.

■ comboi

masculí tàctica Conjunt de vehicles que transporten municions, queviures, armament, ferits, presoners, etc, convenientment escortats ferrocarrils Tren Colla d’obrers, de refugiats, de presoners, etc, que hom tramet d’un punt en un altre Agrupació de mercaderies traslladades d’un lloc en un altre per tal d’aconseguir avantatges aranzelaris i una economia de transport més gran marina de guerra Formació naval constituïda per vaixells mercants i vaixells de guerra en la qual aquests protegeixen els mercants de possibles atacs
Informació complementària
Traducció