Es mostren 88939 resultats

■ adjudicador
| adjudicadora

■ adjudicador
| adjudicadora

adjectiu i masculí i femení Que adjudica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adjudicar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adjudicar</title>

Etimologia: del ll. adjudicare, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu Assignar (alguna cosa) a qui de dret pertoca, a qui n’és jutjat digne, conferir. Us han adjudicat el terreny que hi ha a la vora del riu.
  2. transitiu En un concurs, un encant, etc., assignar (l’empresa d’un treball, un càrrec, la cosa en venda, etc.) a algun dels concursants, dels postors, etc. Adjudicar la construcció del pont a una empresa estrangera.
  3. pronominal Apropiar-se, assignar-se a si mateix (alguna cosa).

■ adjudicar

verb transitiu Assignar alguna cosa a qui de dret pertoca, a qui n’és jutjat digne, conferir Us han adjudicat el terreny que hi ha a la vora del riu transitiu En un concurs, un encant, etc, assignar l’empresa d’un treball, un càrrec, la cosa en venda, etc a algun dels concursants, dels postors, etc Adjudicar la construcció del pont a una empresa estrangera pronominal Apropiar-se, assignar-se a si mateix alguna cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adjudicatari
| adjudicatària

■ adjudicatari
| adjudicatària

masculí i femení Persona a qui és adjudicada alguna cosa adjectiu L’empresa adjudicatària de les obres de restauració
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adjudicatiu
| adjudicativa

■ adjudicatiu
| adjudicativa

adjectiu Que enclou una adjudicació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adjunció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adjunció</title>

Partició sil·làbica: ad_jun_ci_ó
Etimologia: del ll. adjunctio, -ōnis, íd.
    femení
  1. Acció d’adjuntar.
  2. Cosa adjuntada.
  3. dret civil Modalitat d’accessió contínua en béns mobles, coneguda també amb el nom de conjunció, que té lloc quan una cosa moble és afegida a una altra de pertanyent a un propietari diferent d’una manera inseparable, però que permet de distingir-les totes dues.
  4. gramàtica Zeugma.

■ adjunció

femení Acció d’adjuntar Cosa adjuntada dret civil Modalitat d’accessió contínua en béns mobles, coneguda també amb el nom de conjunció , que té lloc quan una cosa moble és afegida a una altra de pertanyent a un propietari diferent d’una manera inseparable, però que permet de distingir-les totes dues gramàtica Zeugma
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adjunt
| adjunta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adjunt</title>

Etimologia: del ll. adjunctus, -a, -um, íd., participi de adjungĕre ‘unir, afegir’, der. de jungĕre ‘junyir’
    [abreviatura adj.]
  1. adjectiu Que està o va unit com a auxiliar amb algú o amb alguna cosa, que acompanya alguna cosa.
  2. adjectiu i masculí i femení Que acompanya algú en una tasca, en una empresa, en un servei, etc. Membre adjunt. Adjunt de gerència.
  3. masculí i femení Professor adjunt.
  4. adjectiu i masculí gramàtica Dit del mot o dels mots que acompanyen els elements essencials de l’oració.

■ adjunt
| adjunta

abreviatura adj adjectiu Que està o va unit com a auxiliar amb algú o amb alguna cosa, que acompanya alguna cosa adjectiu i masculí i femení Que acompanya algú en una tasca, en una empresa, en un servei, etc Membre adjunt Adjunt de gerència masculí i femení Professor adjunt adjectiu i masculí gramàtica Dit del mot o dels mots que acompanyen els elements essencials de l’oració
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adjuntar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adjuntar</title>

Compareu: ajuntar
Etimologia: de adjunt
    verb transitiu
  1. Fer que (una persona o una cosa) estigui o vagi adjunta a una altra. Heu d’adjuntar aquesta documentació a la sol·licitud. Vol que li adjuntin un parell d’ajudants.
  2. informàtica Annexar (fitxers de text, imatge, etc.), a un missatge de correu electrònic.

■ adjuntar

verb transitiu Fer que una persona o una cosa estigui o vagi adjunta a una altra Heu d’adjuntar aquesta documentació a la sollicitud Vol que li adjuntin un parell d’ajudants informàtica Annexar fitxers de text, imatge, etc, a un missatge de correu electrònic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adjuntiu
| adjuntiva

■ adjuntiu
| adjuntiva

adjectiu Que adjunta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adjuració

■ adjuració

femení Acció d’adjurar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adjurar

■ adjurar

verb transitiu Pregar amb insistència en nom d’una cosa sagrada, d’una cosa estimada Exorcitzar, conjurar
Informació complementària
Traducció