Es mostren 88940 resultats

■ compartible

■ compartible

adjectiu compartidor 2
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compartició

■ compartició

femení Acció de compartir l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compartidor1
| compartidora

■ compartidor1
| compartidora

masculí i femení Persona que comparteix Vegeu també compartidor 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compartidor2
| compartidora

■ compartidor2
| compartidora

adjectiu Que pot ésser compartit o ha d’ésser compartit Vegeu també compartidor 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compartiment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">compartiment</title>

Etimologia: de compartir 1a font: 1575, DPou.
    masculí
  1. Compartició.
  2. Cadascuna de les divisions que hom fa en un espai mitjançant envans, etc., per allotjar-hi, separant-les les unes de les altres, diferents persones o coses. Un armari amb compartiments. Una sala dividida en tres compartiments. Un compartiment secret.
  3. construcció naval Cadascun dels espais en què és dividit el buc d’una embarcació mitjançant envans.
  4. compartiment estanc construcció naval Cadascuna de les seccions independents que té el buc d’un vaixell per a evitar-ne l’enfonsament malgrat que se n’inundi alguna.

■ compartiment

masculí Compartició Cadascuna de les divisions que hom fa en un espai mitjançant envans, etc, per allotjar-hi, separant-les les unes de les altres, diferents persones o coses Un armari amb compartiments Una sala dividida en tres compartiments Un compartiment secret construcció naval Cadascun dels espais en què és dividit el buc d’una embarcació mitjançant envans compartiment estanc construcció naval Cadascuna de les seccions independents que té el buc d’un vaixell per a evitar-ne l’enfonsament malgrat que se n’inundi alguna
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compartimentació

■ compartimentació

femení Acció de compartimentar l’efecte
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compartimentar

■ compartimentar

verb transitiu Dividir en compartiments per extensió Dividir per classes, per categories ben separades Compartimentar la societat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compartir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">compartir</title>

Etimologia: del ll. compartīre, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb transitiu
  1. Dividir (alguna cosa) donant-ne una part a d’altres, prenent cadascú la seva part. Han compartit les menges amb els exiliats.
  2. Rebre, usar, posseir, en comú. Compartir cambra i llit.
  3. figuradament Participar, per simpatia envers algú, dels seus sentiments, del seu estat d’ànim, etc. Compartien les penes i les alegries.
  4. figuradament Coincidir, estar d’acord, quant a opinió, a idees, etc., amb algú. Comparteixo el teu plantejament del problema.

■ compartir

verb transitiu Dividir alguna cosa donant-ne una part a d’altres, prenent cadascú la seva part Han compartit les menges amb els exiliats Rebre, usar, posseir, en comú Compartir cambra i llit figuradament Participar, per simpatia envers algú, dels seus sentiments, del seu estat d’ànim, etc Compartien les penes i les alegries figuradament Coincidir, estar d’acord, quant a opinió, a idees, etc, amb algú Comparteixo el teu plantejament del problema
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compàs


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">compàs</title>

Etimologia: de compassar 1a font: s. XIV, Llull
    [plural compassos] masculí
  1. mecànica Instrument per a traçar arcs de circumferència i per a prendre distàncies que consisteix essencialment en dues branques o cames unides per un cap.
  2. diagnosi Instrument de mesura utilitzat en diverses exploracions mèdiques, especialment en els diàmetres pelvians i cranials.
  3. esports En esgrima, moviment que fa el cos quan deixa un lloc i n’ocupa un altre.
    1. música Gran unitat de mesura del temps musical en funció de la disposició dels accents i el conjunt de valors mètrics que hi són compresos, gràficament representats, des del segle XVI, entre dues ratlles verticals sobre tot el pentagrama, dites precisament barres de compàs. Marcar el compàs. Compàs de tres per quatre. Cantar a compàs.
    2. compàs d’espera música En un text musical, compàs format totalment per silencis.
    3. compàs d’espera figuradament Detenció d’una cosa durant un temps curt.
  5. nàutica Agulla nàutica.
  6. transports Peça metàl·lica articulada que permet de plegar i d’estendre la vela o coberta de tela d’un vehicle descapotable.

■ compàs

plural compassos masculí mecànica Instrument per a traçar arcs de circumferència i per a prendre distàncies que consisteix essencialment en dues branques o cames unides per un cap diagnosi Instrument de mesura utilitzat en diverses exploracions mèdiques, especialment en els diàmetres pelvians i cranials esports En esgrima, moviment que fa el cos quan deixa un lloc i n’ocupa un altre música Gran unitat de mesura del temps musical en funció de la disposició dels accents i el conjunt de valors mètrics que hi són compresos, gràficament representats, des del segle XVI, entre dues ratlles…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compassar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">compassar</title>

Etimologia: de pas1 1a font: s. XIV, Consolat
    verb transitiu
  1. Mesurar amb el compàs.
  2. Distribuir (un conjunt) d’una manera regular. Compassar els feixos d’alfals al camp.
  3. Considerar, pesar, el que hom fa o diu, regular-ho amb tot rigor, com mesurant-ho. Compassar la veu.

■ compassar

verb transitiu Mesurar amb el compàs Distribuir un conjunt d’una manera regular Compassar els feixos d’alfals al camp Considerar, pesar, el que hom fa o diu, regular-ho amb tot rigor, com mesurant-ho Compassar la veu
Informació complementària
Traducció