Es mostren 88940 resultats

■ compte


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">compte</title>

Homòfon: comte
Etimologia: del ll. compŭtus, íd. 1a font: 1237
    masculí
    1. Acció de comptar;
    2. l’efecte. Ja he perdut el compte de les telefonades que he fet avui.
    3. Càlcul d’una quantitat. Si vaig néixer el quaranta-dos, treu el compte dels anys que tinc. Segons els meus comptes.
    4. a bon compte locució adverbial Segons allò que hom pot jutjar o preveure. A bon compte, no arribarà fins demà.
    5. anar errat de comptes (o estar lluny de comptes) Anar errat.
    6. bons comptes (o comptes clars) fan bons amics Refrany sobre la conveniència de parlar clar abans de fer tracte.
    7. compte enrere (o al revés, o a l’inrevés) Enumeració del temps que resta per a començar una cosa programada comptant a l’inrevés fins a arribar a zero.
    8. compte rodó Compte sense fraccions.
    9. de bon compte Almenys. A la conferència, hi havia de bon compte cinc-centes persones.
    10. entrar en compte Ésser comptat en conjunt, formar-ne part com un de tants.
    11. fer compte Calcular, fer pensament. Fes compte que vindré a dinar.
    12. fer compte de Comptar amb algú. Puc fer compte de tu, demà?
    13. no sortir els comptes (o sortir els comptes torts, o fallar els comptes, o no trobar-hi el compte) Sortir malament un compte, donar un mal resultat.
    14. no tenir fi ni compte Ésser molt nombrosos, incomptables, ésser molt extens, no finir mai. No té fi ni compte el nombre d’atzagaiades que ha fet.
    15. per compte En nombre de. Ésser per compte cinc-centes persones.
    16. perdre el compte (d’una cosa) Arribar a no saber-ne la quantitat, les vegades que s’ha esdevingut una cosa.
    17. saber (o aprendre) de comptes Saber o aprendre de comptar, d’aritmètica.
    18. sense fi ni compte En una gran quantitat. N’hi havia sense fi ni compte.
    19. sortir a compte Ésser (alguna cosa) avantatjosa, treure’n benefici.
    20. sortir de comptes (o estar fora de comptes) Passar, una dona embarassada, del dia calculat per al deslliurament.
  2. antigament cristianisme còmput 2.
  3. Atenció, esment, cura. Ves amb compte. Compte, que cauràs!
    1. Estat de les sumes a rebre o a pagar. Demà hem de pagar el compte dels paletes. Ja pot fer el compte, que ens n’anirem.
    2. a compte [abreviatura a/c] Com a part d’una quantitat a pagar o a cobrar. M’ha deixat cinquanta euros a compte.
    3. a (o per, o pel) compte de figuradament En nom de. Fer una cosa pel compte d’algú.
    4. a (o per, o pel) compte de figuradament A càrrec de. Treballar algú pel seu compte. La manutenció va a compte vostre.
    5. fer el compte (a algú) Engegar-lo, donar-li comiat.
    6. fer el compte de la vella Fer comptes rudimentàriament.
    7. passar comptes (amb algú) Escatir el que li hem de pagar o el que n’hem de rebre.
    8. passar comptes (amb algú) figuradament Reptar-lo, retreure-li (alguna cosa). Ja passarem comptes dels perjudicis que m’ha causat.
    1. comptabilitat Registre regular de transaccions pecuniàries, de deutes i crèdits o d’altres coses subjectes a càlcul.
    2. portar els comptes comptabilitat Anotar les quantitats a pagar i a cobrar.
    3. retre comptes comptabilitat Presentar un estat justificatiu d’una gestió administrativa.
    4. retre (o donar, o demanar) compte figuradament Exposar, presentar o exigir l’explicació de les causes, les raons, etc., d’un esdeveniment. Ja donaré compte de tot el que he fet.
    5. retre (o donar, o demanar) compte per extensió Presentar, oferir o sol·licitar un report, una informació. Donar compte d’una novel·la, d’una actuació.
    6. tenir (o prendre) en compte Considerar, tenir present, no oblidar. Cal que tinguem en compte aquest fet.
    7. tribunal de comptes dret administratiu Organisme que controla els comptes de tots aquells qui gestionen els cabals públics.
  6. antigament numismàtica En el càlcul de moneda, milió.
  7. indústria tèxtil Nombre determinat de fils que tenen els teixits segons llur qualitat.
  8. compte corrent bancari [abreviatura c/c, cte. ct.] dret mercantil Contracte de dipòsit entre un banc i una persona o unes quantes mitjançant el qual hom aporta crèdits i deutes a compensar mentre dura el contracte, a la fi del qual hom pot exigir-ne el saldo.
  9. en compte (o en comptes) de locució prepositiva En lloc de, en substitució de. Vendre aigua en comptes de llet. Vindrà ell en compte meu.

■ compte

masculí Acció de comptar l’efecte Ja he perdut el compte de les telefonades que he fet avui Càlcul d’una quantitat Si vaig néixer el quaranta-dos, treu el compte dels anys que tinc Segons els meus comptes a bon compte locució adverbial Segons allò que hom pot jutjar o preveure A bon compte, no arribarà fins demà anar errat de comptes o estar lluny de comptes Anar errat bons comptes o comptes clars fan bons amics Refrany sobre la conveniència de parlar clar abans de fer tracte compte enrere o al revés , o a l’inrevés Enumeració del temps que resta per a començar una cosa programada comptant…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comptecorrentista

■ comptecorrentista

masculí i femení Persona que té compte corrent en un banc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comptedant

■ comptedant

masculí i femení dret administratiu Persona que està obligada a retre comptes dels fons que ha gestionat
Gran Diccionari de la llengua catalana

comptedonant

comptedonant

masculí i femení dret administratiu Comptedant
Gran Diccionari de la llengua catalana

comptepartícip


<title type="display">comptepartícip</title>

masculí i femení Persona que inverteix els seus diners en una associació de compte en participació, sense intervenir ordinàriament en la gestió del compte i limitant-se a rebre’n els beneficis o a participar en les pèrdues que s’esdevinguin.

comptepartícip

masculí i femení Persona que inverteix els seus diners en una associació de compte en participació, sense intervenir ordinàriament en la gestió del compte i limitant-se a rebre’n els beneficis o a participar en les pèrdues que s’esdevinguin
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compulsa

■ compulsa

femení Acció de compulsar l’efecte dret Trasllat, fet judicialment, d’una acta autèntica, d’una escriptura, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compulsació

■ compulsació

femení Acció de compulsar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compulsar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">compulsar</title>

Etimologia: del ll. compulsare ‘empènyer fort, confrontar’, freqüentatiu de compellĕre ‘empènyer; aplegar’ 1a font: 1839, DLab.
    verb transitiu
  1. dret Treure compulsa.
  2. per analogia
    1. Escartejar (un llibre, uns plecs, etc.).
    2. Consultar (llibres, manuscrits).
    3. crítica textual Comparar dos o més exemplars d’un document per tal de retrobar el text més antic i més segur, que ha estat la base de les còpies o els exemplars pervinguts.
    4. arts gràfiques Acarar o confrontar les proves d’impremta amb els originals.

■ compulsar

verb transitiu dret Treure compulsa per analogia Escartejar un llibre, uns plecs, etc Consultar llibres, manuscrits crítica textual Comparar dos o més exemplars d’un document per tal de retrobar el text més antic i més segur, que ha estat la base de les còpies o els exemplars pervinguts arts gràfiques Acarar o confrontar les proves d’impremta amb els originals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compulsió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">compulsió</title>

Partició sil·làbica: com_pul_si_ó
Etimologia: del ll. compulsio, -ōnis ‘constrenyiment’
    femení
  1. Acció de compel·lir físicament o moralment, especialment per autoritat.
  2. dret Mitjà d’execució forçosa utilitzable per l’administració en el cas que l’administrat quedi sotmès a una obligació d’abstenir-se d’actuar o de suportar una determinada actuació.
  3. psicologia i psiquiatria Tendència interior irresistible a realitzar un acte determinat o a pensar una certa idea, aparentment sense sentit o contraris als desigs del subjecte, que hom realitza perquè, en cas contrari, fora víctima d’una angoixa intensa.

■ compulsió

femení Acció de compellir físicament o moralment, especialment per autoritat dret Mitjà d’execució forçosa utilitzable per l’administració en el cas que l’administrat quedi sotmès a una obligació d’abstenir-se d’actuar o de suportar una determinada actuació psicologia i psiquiatria Tendència interior irresistible a realitzar un acte determinat o a pensar una certa idea, aparentment sense sentit o contraris als desigs del subjecte, que hom realitza perquè, en cas contrari, fora víctima d’una angoixa intensa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compulsiu
| compulsiva

■ compulsiu
| compulsiva

adjectiu Que compelleix psicologia i psiquiatria Relatiu o pertanyent a la compulsió Trastorn compulsiu
Traducció