Es mostren 88940 resultats

■ comunista

■ comunista

adjectiu Relatiu o pertanyent al comunisme adjectiu i masculí i femení Partidari del comunisme adjectiu i masculí i femení Que pertany a un partit comunista
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comunitari
| comunitària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comunitari</title>

Etimologia: del b. ll. communitarius, -a, -um, íd. 1a font: 1868, DLCo.
    adjectiu
  1. Que és de la comunitat.
  2. Que està d’acord amb els fins de la comunitat. Esperit comunitari.
  3. Relatiu o pertanyent a la Unió Europea, anomenada inicialment Comunitat Econòmica Europea. Política comunitària.

■ comunitari
| comunitària

adjectiu Que és de la comunitat Que està d’acord amb els fins de la comunitat Esperit comunitari Relatiu o pertanyent a la Unió Europea, anomenada inicialment Comunitat Econòmica Europea Política comunitària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comunitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comunitat</title>

Etimologia: del ll. communĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Qualitat de comú. Comunitat d’interessos, de sentiments, d’origen.
  2. Reunió dels qui viuen en comú.
    1. Grup social generalment caracteritzat per un vincle territorial i de convivència o per una afinitat d’interessos i de conviccions ideològiques.
    2. cristianisme Conjunt dels membres de l’Església o d’una Església particular.
    3. història Unió, sota un règim administratiu comú, d’una ciutat o una vila amb les poblacions situades en el seu terme.
    4. comunitat autònoma dret administratiu Ens territorial, dotat d’autonomia política, en què s’organitzen les regions i nacions de l’estat espanyol per a l’exercici del dret d’autogovern.
    5. comunitat de base cristianisme Petit grup espontani constituït per a realitzar la fraternitat evangèlica en els diversos camps de la vida sobre la base d’unes raons d’afinitat.
    6. comunitat de béns dret civil Domini d’una cosa compartit entre diverses persones.
    7. comunitat de béns dret civil Forma d’organització patrimonial de la societat conjugal, en què els béns són compartits, totalment o només en part, pels cònjuges.
    8. comunitat de propietaris dret civil Situació de copropietat respecte a una cosa moble o immoble que es caracteritza per la pluralitat de persones o de subjectes de la relació i la unitat d’objecte.
    1. ecologia Conjunt d’organismes que habiten en un mateix biòtop o hàbitat.
    2. comunitat vegetal geobotànica Conjunt de plantes d’exigències ecològiques més o menys semblants que tendeixen a retrobar-se juntes en els indrets de característiques comparables.
    3. comunitat vicinant ecologia Comunitat vegetal que sempre es presenta en contacte amb una altra.

■ comunitat

femení Qualitat de comú Comunitat d’interessos, de sentiments, d’origen Reunió dels qui viuen en comú Grup social generalment caracteritzat per un vincle territorial i de convivència o per una afinitat d’interessos i de conviccions ideològiques cristianisme Conjunt dels membres de l’Església o d’una Església particular història Unió, sota un règim administratiu comú, d’una ciutat o una vila amb les poblacions situades en el seu terme comunitat autònoma dret administratiu Ens territorial, dotat d’autonomia política, en què s’organitzen les regions i nacions de l’estat espanyol per a l’exercici…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ con


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">con</title>

Etimologia: del ll. conus, i aquest, del gr. kō͂nos, íd. 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. geometria Cos limitat per una superfície cònica tancada (superfície lateral del con) i un pla (base del con), el qual talla la superfície cònica segons una corba tancada.
  2. botànica Estròbil o pinya de les coníferes.
  3. histologia Cadascuna de les cèl·lules de la retina en forma d’ampolla i d’origen neuroepitelial especialitzades en la recepció d’estímuls de llum cromàtica.
  4. trànsit Objecte de forma cònica, generalment de plàstic, que hom col·loca en nombre suficient sobre la calçada per a separar carrils o marcar zones a les quals no es pot accedir. Posar cons en un carril de l’autopista.
  5. con de dejecció geomorfologia Part inferior d’un torrent, formada quan aquest arriba a la vall principal o acaba el seu curs.
  6. con vegetatiu botànica Àpex vegetatiu.

■ con

masculí geometria Cos limitat per una superfície cònica tancada superfície lateral del con i un pla base del con, el qual talla la superfície cònica segons una corba tancada botànica Estròbil o pinya de les coníferes histologia Cadascuna de les cèllules de la retina en forma d’ampolla i d’origen neuroepitelial especialitzades en la recepció d’estímuls de llum cromàtica trànsit Objecte de forma cònica, generalment de plàstic, que hom colloca en nombre suficient sobre la calçada per a separar carrils o marcar zones a les quals no es pot accedir Posar cons en un carril de l’autopista con de…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ con-

■ con-

Prefix, del llatí cum , que significa ‘ensems amb’, ‘en comú’ Ex conviure, condeixeble
Gran Diccionari de la llengua catalana

conació


<title type="display">conació</title>

Partició sil·làbica: co_na_ci_ó
Etimologia: del ll. conatio, -ōnis ‘esforç, intent’ (v. conat)
femení Conjunt de les funcions volitives de l’impuls intencional fins a la realització de l’acció.

conació

femení Conjunt de les funcions volitives de l’impuls intencional fins a la realització de l’acció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conat</title>

Etimologia: del ll. conatus ‘esforç, intent’, der. de conari ‘preparar-se (per a alguna cosa), emprendre(-la)’ 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. Començament d’una acció a fer, la qual no arriba a consumar-se.
  2. impròpiament dret penal Temptativa.
  3. filosofia Concepte propi del racionalisme, equivalent a potència o força.

■ conat

masculí Començament d’una acció a fer, la qual no arriba a consumar-se impròpiament dret penal Temptativa filosofia Concepte propi del racionalisme, equivalent a potència o força
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

conatès
| conatesa

conatès
| conatesa

adjectiu i masculí i femení De Conat i Vellans Conflent
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conatiu
| conativa

■ conatiu
| conativa

adjectiu gramàtica Dit del tipus de formació verbal que expressa la idea de l’esforç que demana l’acció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conc

■ conc

masculí Obi, pica, de pedra que serveix per a donar menjar als porcs
Traducció